Carlos Zanón presentant la nova edició de BCNegra.

Quan arriben els dies més freds de l’any –entre la setmana dels barbuts i la patrona de Barcelona– la novel·la es converteix en més negra que mai. Els responsables de tanta negror són els editors que volen arribar amb novetats acabades de sortir del forn als dos festivals de novel·la negra més importants que es fan a casa nostra, el petit i modest Tiana Negra (que es fa per vuitè any i on es promocionen només llibres escrits en català) i el gegantí BCNegra, que amb quinze anys s’ha convertit en un dels esdeveniments culturals més importants d’Europa pel que fa a la promoció d’aquest gènere literari.

És un bon moment, doncs, per a passar revista a les principals tendències de l’any, a allò que passa a casa nostra i també per a fer una selecció dels actes que creiem més interessants del BCNegra, les set recomanacions imprescindibles per a gaudir del festival a cor què vols enguany.

Un dels fets que cal destacar té a veure purament amb la producció industrial. Aquest 2020 l’editorial Alrevés fa deu anys. Avui dia és una editorial de referència per a la novel·la negra en llengua castellana. Ha aconseguit mantenir en el catàleg Alexis Ravelo i ha consolidat la col·lecció dedicada als crims reals, Sin Ficción, però sobretot destaca el fet que arriben al cinquantè volum de la col·lecció Crims.cat. Dirigida per Àlex Martin Escribà, aquest volum recollirà precisament els seus escrits policíacs, una selecció dels nombrosos articles científics que el professor de la Universitat de Salamanca ha dedicat a la novel·la negra catalana.

Si fa deu anys no teníem cap col·lecció específica de novel·la negra en català (i això que hi havia hagut l’èxit de la Cua de Palla i posteriorment la Negra de la Magrana), ara tenim, a més a més de Crims.cat, l’editorial Llibres del Delicte, dedicada a la novel·la negra, que acaba de publicar El mal pare, de Pep Prieto, i L’instant precís, d’Albert Gasull, com a novetats d’aquest gener. També continua en bona forma la Biblioteca Andreu Martín, a l’editorial Efados, on s’ha publicat Cal saber encaixar, d’Stanley Ellin, la novel·la que potser es troba a l’origen de la sèrie Flanagan que el mestre va escriure a quatre mans amb Jaume Ribera. Pagès Editors continua amb la col·lecció lo Marraco Negre, on els darrers títols publicats són Appletown, de David Marín, i Restaurant caníbal, del portuguès Gabriel Magalhães, que mostra com a la ciutat de Porto hi pot haver un restaurant especialitzat a servir carn humana. També cal destacar que el segell Univers comença aquests dies la seva col·lecció de novel·la negra. Per tant, tenim cinc col·leccions més les aportacions puntuals al gènere que fan editorials com Bromera, Proa, Columna i Gregal, entre més.

I si bé sembla que la indústria indica que cada vegada hi ha més interès pel gènere, tot i que les tirades encara continuen essent minses, convindria veure quines són les tendències que es van imposant. Aquest darrer any s’ha detectat un augment de textos de gènere negre ambientats en altres èpoques històriques. Un dels exemples és el de l’escriptor francès Hervé Le Corre, una de les millors plomes franceses del moment, que a Sota les flames (Bromera) ha ambientat la seva història en els darrers dies de la Comuna de París. Quasi un segle més enrere, concretament el 1793, ha viatjat Niklas Natt och Dag en el seu El llop i el vigilant (Proa). També a casa nostra hi ha traces d’aquesta tendència internacional: Oriol Molas i Ferran Grau continuen escrivint a quatre mans la sèrie protagonitzada per Enric Cazeneuve, el primer detectiu de la ciutat. A Les clavegueres de la ciutat (Capital Books), segona part de la sèrie que es pot llegir independentment de la primera, la història se situa el 1913 a Barcelona, en plena obertura de la Via Laietana.

Oriol Molas i Ferran Grau.

Una altra tendència detectada és la recerca de personatges singulars, especialment en el cas dels autors de novel·la negra catalans que escriuen en castellà. Laura Gomara a En la sangre (Roca Editorial) ens explica la història d’una carterista de casa bona amb malaltia incorporada en la novel·la que és la consagració de Gomara en el gènere. També està malalt el policia asmàtic Cristobal Molina que José Luis Caballero col·loca a la Barcelona de 1972 a Los peces solo flotan muertos (Roca Editorial); i a una passa del fossar trobem el protagonista de El mañana sin mi (Versátil), d’Emili Bayo. Eduard Palomares no inclou cap personatge malalt, però sí un becari en una agència de detectiu privats que li serveix per fer escarni de la professió i per fer un retrat demolidor dels joves barcelonins d’avui a No cerramos en agosto (Libros del Asteroide).

I si hi ha autors catalans que escriuen en castellà, cal destacar que hi ha dos autors bilingües que tornen a treure novel·la negra en català. El degà Andreu Martín torna als escenaris del seu singular harem del Tibidabo amb La favorita de l’harem (Crims.cat), mentre que Susanna Hernández recupera el barri de la Mina com a escenari i hi situa els narcopisos allunyats del Raval, els que deixen de ser notícia però que compliquen extraordinàriament la vida als veïns que els pateixen, al llibre Mai més (Crims.cat). De fet, la incorporació de Susana Hernández a la nòmina d’escriptores en català va ser molt celebrada quan va publicar Males decisions i ara reincideix.

Joan Carles Ventura.

La darrera gran tendència que hem de destacar és la incorporació de l’humor a la novel·la negra, un tret que beu de la tradició de Ferran Torrent i que a poc a poc s’havia anat perdent. La novel·la d’Andreu Martín en té, d’humor, però cal destacar dues obres molt singulars: d’una banda Em diuen fletxa, de Joan Carles Ventura (Crims.cat), que va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana el 2019 i que es va publicar al setembre. El llibre de l’autor de Sueca és una investigació delirant ambientada en els inicis de la Ruta del Bacalao, amb aquest punt faller que només dominen a la perfecció els autors valencians. Però també terriblement divertida és Appletown, de David Marín, cridada a ser una de les novel·les de l’any amb un plantejament ben singular: la presència d’un barri de lleidatans amb les seves màfies i els seus restaurants especialitzats en caragols a Nova York, un barri fruit de l’emigració que fructifica com el de qualsevol gran comunitat instal·lada a la ciutat que mai no dorm. I tot de la mà d’un dels escriptors més originals del panorama narratiu català actual.

Així doncs, la barreja del gènere amb la història, l’aportació de l’humor, els personatges malalts i singulars i el retorn a espais clàssics negres com els barris marginals, a més de la no-ficció, són les principals tendències d’aquest darrer any en la novel·la negra. Ara tenim tot un any per a gaudir-la i pensar que aquest només és el tret de sortida d’un any que ens deixarà festivals per tot el país.

Set cites imprescindibles de BCNegra

—Dijous 30 de gener, a les 19.00. Biblioteca Jaume Fuster. Taula rodona: ‘La febre de llegir en groc i negre’. Taula rodona que complementa l’exposició sobre la Cua de Palla que es fa a la mateixa biblioteca i que s’inaugura una hora abans.

Hi participen: Jordi Canal, director de la biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet entre el 1999 i el 2018, i un dels comissaris de l’exposició; Joaquim Carbó, escriptor, amic de Manuel de Pedrolo, creador del detectiu Felip Marlot i reivindicador del gènere des del col·lectiu Ofèlia Dracs; Rafael Vallbona, escriptor, autor de novel·les de gènere negre com Dits enganxosos (2016) i Tros (premi Ferran Canyameres 2016). Moderador: Joaquim Noguero, comissari de l’exposició ‘Quan el groc era negre’.

—Divendres 31 de gener, a les 18.30. Biblioteca Jaume Fuster. Taula rodona: ‘Estació de França’. La recomanem perquè la novel·la negra francesa té una gran implicació en la nostra tradició i sobretot per la presència d’Hervé Le Corre.

Hi participen: Hervé Le Corre, un dels escriptors de novel·la negra més populars de l’estat francès, amb títols com Gossos i llops (2018). Acaba de publicar Sota les flames (2020). Marie Vindy, una escriptora de Dijon dedicada tant a la crònica judicial com a la novel·la negra. En català ha publicat Perdoneu les nostres culpes (2019). Jordi Llobregat no només és escriptor i articulista, sinó que també dirigeix el festival València Negra. La seva darrera ficció és No hi ha llum sota la neu (2019). Ho modera: Ada Castells, periodista i escriptora, autora de novel·les de misteri com Pura sang (2012) i de moltes altres ficcions, la darrera de les quals és Mare (2019).

—Dimarts 4 de febrer, a les 16.00. Auditori del Conservatori del Liceu. Taula rodona dedicada a la figura de Georges Simenon i del seu personatge Maigret.

Hi participen: Georges Tyras, catedràtic de Literatura Espanyola i traductor, és un expert en Manuel Vázquez Montalbán, i també en l’obra de Simenon. Joan de Sagarra, periodista i escriptor, un notable ambaixador de la cultura francesa i un dels millors coneixedors de la figura de Georges Simenon, a qui ha dedicat més d’una desena de valuosos articles periodístics. Pierre Assouline, periodista i novel·lista francès nascut a Casablanca que també ha escrit biografies, com la que va dedicar a Simenon: biographie (1992). L’any 2019 va publicar Regreso a Sefarad. Ho modera: Anna Guitart, periodista i guionista. Actualment, dirigeix i presenta el programa de llibres Tot el temps del món, al Canal 33.

—Dimarts 4 de febrer, a les 17.15. Auditori del Conservatori del Liceu. Taula rodona: ‘Arc de Triomf. Taula rodona amb tres autors premiats.’ La recomanem perquè tots tres autors han fet llibres molt interessants i perquè David Marín acaba de publicar Appeltown, que considerem que serà un dels llibres imprescindibles de 2020.

Hi participen: Carlos Bassas del Rey, periodista i escriptor català instal·lat a Pamplona, autor de novel·les com Justo (2018), que transcorre als carrers de Barcelona, i Soledad (2019). David Monthiel, poeta, autor de relats i novel·lista de Cadis, va publicar l’any passat Nuestra señora de la esperanza. David Marín, periodista i escriptor de la comarca de la Noguera que ha escrit contes de terror i fins i tot relats eròtics, a més de novel·les com Purgatori i Appeltown. Ho modera: Rosa Mora, periodista cultural, ha format part del jurat del premi Pepe Carvalho i és una de les autores del blog Recorridos Literarios.

—Dimecres 5 de febrer, a les 16.00. Auditori del Conservatori del Liceu. Taula rodona dedicada a la figura de James Crumley.

Hi participen: Benoît Tadié, catedràtic a la Universitat de Rennes II. És especialista en novel·la negra nord-americana, autor de Front criminel. Une histoire du polar américain (2018). Jordi Canal va ser director de la Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet i ha coescrit els assajos Trets per totes bandes (2019) i La Cua de Palla: Retrat en groc i negre (2011). Marta Bes Oliva és llicenciada en Filologia Romànica i diplomada en Traducció, ha traduït diversos autors, entre els quals James Crumley. Ho modera: Àlex Martín, professor de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Salamanca, on codirigeix el Congrés de Novel·la i Cinema Negre. És director de la col·lecció Crims.cat (Alrevés) i ha escrit assajos sobre el gènere negre.

Juan Madrid

—Divendres 7 de febrer, a les 19.45. Aribau Multicines. Conversa entre el guanyador del premi Carvalho d’enguany, Juan Madrid, i Javier Sánchez Zapatero.

Hi participen: Juan Madrid, escriptor i guionista, un dels pares de la novel·la negra en castellà. El 2017 va publicar Perros que duermen i el 2019 es van reeditar diverses novel·les de la sèrie de Toni Romano. Javier Sánchez Zapatero és professor de Literatura a la Universitat de Salamanca, codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre i autor d’assaigs i antologies.

—Dissabte 8 de febrer, a les 12.00. Aribau Multicines. Taula rodona: ‘Reina Barriada’. Tres de les millors autores internacionals, en taula rodona.

Hi participen: Dolores Reyes, autora argentina, ha posat l’accent en els feminicidis al seu país amb la seva primera novel·la Cometierra (2019). Bonnie Jo Campbell és una escriptora nord-americana, autora d’unes obres d’una especial cruesa. Els relats de Desguace americano (2018) la van convertir en finalista del National Book Award als Estats Units el 2009. Publica Érase un río (2019). Mónica Ojeda és una autora nascuda a l’Equador que actualment viu a Madrid, on fa un doctorat sobre literatura pornoeròtica. És l’autora, entre d’altres, de Mandíbula (2018).

Ho modera: Ramon Vendrell, periodista cultural d’El Periódico de Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.