19.03.2026 - 14:21
|
Actualització: 19.03.2026 - 14:35
El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit de mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% malgrat la inestabilitat al Llevant i el consegüent encariment dels combustibles a escala global pel blocatge de l’estret d’Ormuz. Malgrat la pressió sobre l’entitat per apujar els tipus arran dels temors d’una nova espiral inflacionària, l’entitat monetària ha optat per la prudència i per esperar possibles esdeveniments en el marc de la guerra de l’Iran. No obstant això, el BCE ha revisat vuit dècimes a l’alça la previsió d’inflació per al 2026, fins el 2,6%, precisament tenint en compte un possible encariment del petroli i el gas en cas que el conflicte al Llevant s’agreugi.
A banda de mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% –d’ençà del setembre del 2024 s’utilitza el que s’aplica a les entitats que dipositen diners al banc central–, els altres dos tipus que controla el BCE tampoc no han tingut variacions. En aquest sentit, el tipus d’interès bàsic es queda en el 2,15%, i el tipus per als préstecs immediats continua en el 2,4%.
D’aquesta manera, el consell de govern de l’entitat opta novament per la línia mantinguda aquests darrers mesos i signa la sisena pausa consecutiva dels tipus d’ençà que va decidir d’aturar l’estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat.
Impacte de la guerra de l’Iran
Malgrat els primers bombardaments dels EUA i Israel sobre l’Iran, la inflació a l’eurozona continua sota control. La presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, ha afirmat unes quantes vegades que els tipus d’interès es trobaven en “una bona situació”, en uns nivells que permetien de continuar impulsant l’activitat econòmica i, alhora, que atorgaven cert marge de maniobra en cas de noves tensions econòmiques.
Bona prova d’aquesta estratègia són les darreres dades d’inflació corresponents al mes de febrer i publicades aquesta mateixa setmana per l’Eurostat. Segons l’oficina d’estatística de la Unió Europea, la taxa d’inflació a l’eurozona durant el segon mes de l’any es va situar a l’1,9%, prop de l’objectiu del 2% que persegueix el BCE.
No obstant això, la inestabilitat al Llevant aquestes darreres setmanes han fet canviar el discurs d’alguns membres del consell de govern. Si bé les declaracions apuntaven que avui es mantindrien els tipus d’interès, algunes, com les del governador del banc nacional d’Eslovènia, Peter Kazimir, insinuaven que una reacció del BCE en forma de pujada de tipus podia “ser més a prop” que no es creia. El principal motiu d’aquestes declaracions, argumentava Kazimir, és que l’entitat volia “aprendre de les lliçons” del passat i evitar una espiral inflacionària com la que es va viure l’any 2022 amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, quan la taxa va assolir xifres rècord a l’eurozona.
