Batlles de municipis damnificats per l’incendi de Torrefeta reclamen més atenció del govern d’Illa

Batlles de la Segarra, l’Urgell i la Noguera damnificats per l’incendi de Torrefeta i Florejacs reclamen més atenció del govern per a evitar noves situacions com la de la setmana passada. Han acordat vint-i-un punts que consideren que caldria tenir en compte, com ara hidrants a les masies, una revisió de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i poder gestionar marges i boscs, que traslladaran personalment dilluns que ve al president Salvador Illa en una reunió a Barcelona.

El batlle de Guissona, Jaume Ars, ha dit que per construir país i construir línies d’acció calia trepitjar i escoltar més el territori. El document també ha estat acordat amb els consells comarcals i es va tancar ahir en una reunió a la Diputació de Lleida.

En el document acordat, també demanen una millora de la cobertura de telefonia a la Segarra i la Noguera, i dotar d’emissores de comunicació quan en manquin. També parlen de la necessitat de poder gestionar els marges i boscs, activar les basses buides al Segarra-Garrigues i que siguin plenes a l’estiu, i millorar els accessos dels camins mitjançant línies d’ajut.

En relació amb la coordinació i l’execució, els batlles volen millorar la coordinació entre bombers professionals amb els bombers voluntaris, les ADF, GPIF i Forestal Catalana. També una revisió del sistema de confinament de CCAT i que escoltin els batlles, atès que són els responsables del document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM).

D’una altra banda, fixen el canal Segarra-Garrigues com un recurs indispensable, per la qual cosa demanen de tenir-hi accés per agafar aigua, que hi hagi hidrants distribuïts pel seu curs, i un sistema de reg activitat en cas d’incendis i que no es limiti. Per això, volen que es tingui en compte el paper dels consells comarcals contra els incendis, un paper que consideren clau per a ajudar a coordinar en cas d’emergències.

Finalment i amb vista al futur, volen revisar les figures de protecció ambiental del territori com ara el pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN) i la ZEPA; autoritzar cremes controlades, rompudes, recuperar espais agrícoles que ara són forestals; facilitar les pastures; incentivar els cultius alternatius com a tallafocs; reduir els espais forestals; permetre fer perímetres de seguretat al voltant de les edificacions i recuperar l’heliport de Tiurana.