10.12.2025 - 12:00
|
Actualització: 10.12.2025 - 12:16
A Barcelona hi ha pel cap baix 1.982 persones que dormen al carrer. És una xifra de rècord, amb un augment del 43% respecte del 2023, i evidencia que la problemàtica s’agreuja com més va més. El panorama és desolador a tota la ciutat, però sobretot és crític al districte de Sants-Montjuïc, on el nombre de sense-sostre ha augmentat d’un 134%.
Les dades les ha fetes públiques la fundació Arrels, l’entitat de referència del sensellarisme, aquest migdia, i són fruit de l’enquesta que més de 600 voluntaris van fer el 3 de desembre a la nit.
L’entitat alerta que les xifres evidencien la necessitat d’impulsar polítiques públiques més efectives per a abordar el sensellarisme. “Fer actuacions de neteja i seguretat per a pal·liar el sensellarisme transmet un missatge estigmatitzador. No resol el problema ni de bon tros, més aviat l’agreuja”, assenyala Beatriz Fernández, directora d’Arrels.
Augment de sense-sostre en vuit districtes dels deu de la ciutat
D’acord amb el recompte, vuit districtes dels deu que hi ha a Barcelona registren més persones dormint al carrer que fa dos anys. Sants-Montjuïc encapçala la llista amb 489 persones –un augment del 134% respecte de les 209 detectades el 2023– i supera per primera vegada Ciutat Vella, històricament el districte amb més presència de sensellarisme.
En segona posició, hi ha l’Eixample, amb 389 persones dormint al ras, un 28,8% més que no el 2023. Sant Martí també té un augment notable: 335 persones detectades, en contrast amb les 198 del 2023, un augment del 69,2%.
Més districtes amb pujades significatives són les Corts (de 44 persones a 74, +68,2%), Horta-Guinardó (de 44 a 66, +50%), Gràcia (de 57 a 67) i Sant Andreu (de 49 a 60). Ciutat Vella, tot i perdre el primer lloc, manté una xifra molt alta, amb 372 persones, per sobre de les 339 del recompte anterior.
Només dos districtes trenquen la tendència: a Nou Barris el nombre de sense-sostre baixa molt poc (de 64 del 2023 a 62), i a Sarrià-Sant Gervasi baixa més (de 78 a 68).
Segons Arrels, aquestes xifres són de mínims, perquè no han aconseguit arribar, per exemple, a la totalitat de Montjuïc, on saben que molta gent prova de trobar un espai per a descansar.
“Tampoc no hem comptat les 100 persones que d’ençà del 2 de desembre s’han pogut acollir al dispositiu hivernal de l’ajuntament. A més, notem noves dinàmiques en el sensellarisme de carrer, com els agrupaments de gent a diversos punts de la ciutat, o bé tendes de campanya. Enguany, per primera vegada, també hem anat a l’aeroport, on hem comptat 63 persones”, explica l’entitat.
Què hi passa, al carrer?
Arrels assenyala que la fotografia del sensellarisme a Barcelona ha canviat notablement aquests darrers dos anys. No tan sols hi ha més gent dormint al carrer, sinó que dormen en espais diferents dels habituals.
L’entitat diu que uns quants desallotjaments fets d’ençà de l’estiu –com els del parc de la Ciutadella, l’estació del Nord, el parc Joan Miró i el Centre de Primera Acollida de Nou Barris– han obligat molta gent sense casa a desplaçar-se cap a unes altres zones de la ciutat.
Aquest fenomen és especialment visible a Sant Martí, on en nou barris dels deu que té el districte ha crescut el nombre de persones que viuen al ras. També es detecten augments importants a Montjuïc, la Zona Franca, el Bon Pastor i Horta, àrees que històricament no concentraven un volum significatiu de sensellarisme en comparació amb el centre.
Segons Arrels, aquests moviments tenen conseqüències directes en la vida diària dels sense-sostre. Desplaçar-se cap a zones perifèriques o industrials implica estar més lluny dels recursos socials per a accedir a serveis bàsics, i sovint implica la pèrdua de pertinences i d’espais de comunitat o suport veïnal després d’un desallotjament. A més, aquesta dispersió dificulta la feina dels equips de carrer i dels serveis d’atenció social, que es troben obligats a tornar a localitzar persones amb qui ja mantenien vincles i seguiment.
Què proposa Arrels per encarar el sensellarisme?
Arrels demana a les administracions un canvi d’enfocament i que posi al centre les persones que viuen directament al carrer, tenint en compte que són les que tenen més dificultats per a obtenir recursos públics i estables.
L’entitat proposa un conjunt de mesures. En primer lloc, diu que cal invertir en habitatge públic, planificant solucions d’habitatge específiques per a gent que viu al carrer. Així mateix, demanar de modificar la normativa de la Mesa d’Emergències Social de Barcelona perquè els qui viuen al carrer hi puguin accedir i tinguin dret d’un habitatge social gràcies a aquest mecanisme. També reclama l’obertura d’espais diürns i nocturns de baixa exigència a tots els districtes i eliminar el padró com a requisit per a obtenir recursos bàsics, acompanyant-ho d’una política d’empadronament proactiva.
L’entitat també posa l’accent en les ordenances de civisme i diu que se n’han de desenvolupar que no criminalitzin el fet de viure al carrer. I recorda que la complexitat competencial entre administracions no pot ser una excusa per a deixar gent desatesa. Per això demana una coordinació real entre els nivells de govern i que el parlament aprovi la proposició de llei de la lluita contra el sensellarisme, que fa gairebé quatre anys que es tramita.
