23.03.2026 - 19:55
L’any 1976 va obrir les portes a Barcelona el primer gran saló professional de l’estat espanyol dedicat exclusivament a la indústria alimentària, amb l’objectiu de potenciar la internacionalització i la innovació en el sector. D’això se’n diu visió de futur. Hi van assistir cap a 20.000 persones, que llavors eren moltes. Tot era començar. I es va fer en uns moments que, històricament, no eren gens fàcils, tot just un any després de la mort del dictador; amb un ambient social i polític molt enrarit, per qualificar-lo d’alguna manera. A poc a poc, cada dos anys, va anar creixent i convertint-se en un centre de negocis, en el vincle de col·laboració entre clients i fabricants.
Cinquanta anys després, Alimentària és el saló internacional capdavanter del sector de l’alimentació, i constitueix una plataforma comercial fonamental per a les empreses. Representa, entre més coses, un espai estratègic per a reforçar els vincles entre el sector turístic i la indústria alimentària. Conjuntament amb Hostelco –la fira professional internacional més gran de l’estat espanyol, i una de les principals d’Europa, dedicada a l’equipament per a la restauració, hoteleria i col·lectivitats– aquest matí s’ha inaugurat Alimentària 2026, amb 3.300 empreses participants, de les quals 1.200 són estrangeres i procedeixen de 70 països, cosa que és un rècord en tota la seva trajectòria. Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord concentren una àmplia presència empresarial i reforcen el caràcter estratègic del saló, com a punt de trobada de la indústria alimentària mundial.
El president de la fira, Antoni Llorens, diu: “És una edició molt especial. Després de cinquanta anys, l’esdeveniment referent d’una de les indústries més potents d’aquest país es continua consolidant, obrint noves oportunitats i mercats, descobrint les últimes innovacions i debatent sobre els seus grans reptes de futur.” Amb un objectiu: que la fira superi els 110.000 visitants i tingui un impacte econòmic superior a l’estimat inicialment, de 180 milions d’euros.
Avui el sector català es troba en un bon moment, malgrat el difícil entorn en què s’ha hagut de moure. L’activitat agroalimentària té una importància creixent al nostre país, tot i que no sempre és prou coneguda. Per exemple, té un volum de negoci de 57.981 milions d’euros, l’equivalent al 18,3% del PIB català. És, de fet, el sector més important de la indústria manufacturera catalana quant a facturació i llocs de feina, perquè ocupa 177.383 persones. Són dades de l’estudi “El sector agroalimentari a Catalunya”, elaborat per Acció i Prodeca, agència i empresa pública, respectivament, de la Generalitat.
L’estudi explica que el sector agroalimentari a Catalunya el formen tres grans àmbits. Per una banda, les gairebé 50.000 explotacions agrícoles, ramaderes i de pesca del sector primari, que originen 6.369 milions d’euros de facturació i donen feina a gairebé 50.000 persones. D’una altra, el gruix del sector està en la indústria de l’alimentació i begudes, formada per 3.690 empreses, que concentren 40.333 milions d’euros de vendes i ocupen més de 98.700 treballadors. Finalment, el completa la indústria auxiliar directament vinculada al sector, amb 987 empreses que originen gairebé 11.300 milions d’euros i apleguen vora 29.000 treballadors.
L’estudi remarca que és un sector madur, perquè el 63% de les empreses de la indústria agroalimentària a Catalunya –és a dir, les que pertanyen a la indústria de l’alimentació i les begudes i a la indústria auxiliar– s’hi van establir fa més de deu anys. Quant als principals segments del sector, el document posa en relleu que els que tenen un pes més elevat sobre la facturació a Catalunya són les indústries càrnies (33% del total), seguides dels productes per a l’alimentació animal (17%) i el peix, les hortalisses i els olis (13%).
També és un dels sectors exportadors més importants de Catalunya. Durant el 2025, l’agroalimentari català va batre el seu rècord de vendes a l’exterior, per valor de 16.903 milions d’euros, amb un augment del 7,5% respecte de l’any anterior. Concretament, va ser el tercer sector, pràcticament igualat amb el segon, el de béns d’equipament, i darrere el químico-farmacèutic. El pes dins el total de les exportacions catalanes va ser del 16,3%.
En aquesta línia, es destaca que Catalunya té una base de més de 3.200 empreses exportadores regulars d’aquest sector, i es torna a situar com el primer territori exportador agroalimentari de l’estat espanyol (22% del total), davant d’Andalusia. La dinàmica positiva es reflecteix en el fet que aquests darrers deu anys les exportacions han pujat de prop d’un 85% en valor i gairebé un 15% en volum. I encara un fet que no pot passar per alt: que els nostres productes agraden arreu del món, com ho demostra que Catalunya exporta aliments a gairebé 200 països.
La fortalesa i la dinàmica del sector no passen desapercebudes a l’exterior. No ha d’estranyar, per tant, que també creixi la inversió directa forana, fet que ha afavorit la implantació al territori dels principals actors internacionals del sector. En el quinquenni 2021-2025, 38 projectes d’inversió estrangera han captat 772 milions d’euros (un 43% més que en el quinquenni 2016-2020), i han creat més de 2.800 llocs de feina. Per països, Alemanya ha estat el principal país inversor, seguit de França, els Estats Units, Suïssa i Bèlgica.
Segons l’estudi, durant el mateix període 2021-2025, Catalunya ha estat el tercer territori de la Unió Europea en nombre de projectes d’inversió estrangera. Esmenta, en concret, que en aquests darrers cinc anys empreses internacionals com Danone, Nestlé, Aldi, Haribo, Schwarz i Carrefour han fet inversions a casa nostra.
Que continuï, amb vent de cua, el llarg viatge…
