Espanya amenaça els bàltics de retirar-los suport militar si veten el català a la UE, segons el Financial Times

Quan resten menys de vint-i-quatre hores per a la reunió del Consell General de la UE que ha de votar sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea, s’intensifica l’estira-i-arronsa diplomàtic, amb pressions en un sentit i en un altre. Avui el diari Financial Times publica en el seu butlletí de notícies europees que el govern espanyol ha pressionat, mitjançant càrrecs diplomàtics, els estats bàltics perquè donessin suport a la darrera proposta d’oficialitat gradual del català, l’èuscar i el gallec amb l’amenaça de “replantejar-se els compromisos de defensa, com ara les tropes al Bàltic”. Segons dades citades per aquest mateix diari, Espanya té desplegats a Letònia sis-cents militars i avions com a part d’un contingent de l’OTAN en aquesta zona, especialment sensible aquests darrers anys per l’amenaça russa. El govern espanyol, quan el presidia Mariano Rajoy, ja va jugar aquesta carta per pressionar els estats del Bàltic contra qualsevol intent de reconèixer la independència de Catalunya o el dret d’autodeterminació. 

Aquests estats són, precisament, alguns dels que han expressat més recels a la proposta d’oficialitat del català, per la por d’un suposat efecte contagi en relació amb les minories lingüístiques que hi ha, especialment russòfones. El Financial Times cita fonts pròximes al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, segons les quals “el compromís d’Espanya amb la seguretat a l’est d’Europa i la presència de tropes espanyoles als països de l’Europa de l’est és ferm i incondicional. Mai no ha estat en qüestió”.

Segons el mateix diari, hi ha alguns països que pressionen Polònia, que té la presidència rotatòria de la UE, perquè retiri aquest punt de la votació de l’ordre del dia de l’agenda de demà. I en aquesta mateixa línia, el Partit Popular espanyol pressiona també per impedir que el català, l’èuscar i el gallec siguin oficials a la UE: segons l’ABC, el partit presidit per Alberto Núñez Feijóo pressiona els governs europeus presidits pel PP per aconseguir d’esgarrapar, si més no, un vot contrari, que ja impediria que tirés endavant la proposta. Perquè tiri endavant al Consell General de la UE, la votació no ha de tenir cap vot discrepant.