Dames i Vells de Tarragona omplirà de sàtira i cultura, per segon any, el Dia de la Dona Treballadora amb la representació del ball parlat de Sogra i Nora. Es tracta d’una proposta que l’entitat va recuperar i representar el març del 2025.

Tarragona és una de les ciutats del país que conserven d’una manera molt viva la cultura popular i tradicional local. Durant la festa major, Santa Tecla, declarada d’interès nacional, es pot gaudir de múltiples activitats com ara la diada castellera; la baixada per les escales de la catedral de l’Àliga, la Mulassa, el Lleó i els Gegants seguint el ritme d’unes xarangues; la representació del ball de Dames i Vells; els balls del Seguici Popular; el correfoc; l’Empalmada o l’entrada del braç de Santa Tecla a la catedral… La llista és llarga.

Un document del 1877

Un exemple d’aquest compromís i implicació amb les tradicions i la cultura popular és la recuperació del ball parlat de Sogra i Vella l’any passat a càrrec de l’Associació Dames i Vells, que ja interpreta un dels balls parlats més coneguts del seguici tarragoní. Tot plegat es remunta al 2014, moment en què la filòloga Eva Rofin va presentar el treball de final de grau en llengua i literatura catalanes titulat Sogra i Nora, l’una crida i l’altra plora. Estudi lingüístic del ball parlat de Sogra i Nora de Tarragona, presentat i publicat a la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu era transcriure i analitzar lingüísticament un manuscrit del ball de Sogra i Nora de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

El document no tenia data –recentment s’ha descobert que fou datat per primera vegada el 1877– i, malgrat l’escassa informació sobre aquest ball, se’n podien trobar algunes referències al Costumari català: el curs de l’any de Joan Amades i al llibre Els colors de Santa Tecla de Jordi Bertran (1998). Aquestes referències es recullen al treball de Rofin de la manera següent:

“Joan Amades explica: ‘Un altre ball, de to còmic i faceciós, era el de la sogra i la nora, que, com bé indica el títol, prenia per argument el tema universal de les diferències entre la joventut i la vellesa, cristal·litzades en les tradicionals desavinences entre sogres i nores. El diàleg era en català i no estava pas inspirat en els diversos sainets i literatura de fil i canya que glossen el tema. Hi intervenien, a més de les protagonistes, dos currutacos, els dos marits (el de la vella i el de la jove), un mosso, una serventa, uns veïns, Isidre, Laieta, el metge i el batlle. La facècia es movia en un ambient camperol.’ (vol. V, pàg. 188).”

Sàtira, humor i crítica

Els balls parlats són una forma tradicional de teatre popular que combina música, dansa i texts satírics en vers. Les escenes es representen al carrer i acostumen a comentar l’actualitat social o política amb humor. “Quan vam descobrir que existia aquest ball, vam pensar que era una oportunitat molt interessant de recuperar-lo”, explica Oriol Grau, mestre del ball i artífex del nou text. La diferència entre el ball de Dames i Vells i el de Sogra i Nora és que en aquest darrer el nucli no és la política institucional, sinó la família. La història avança a partir de les discussions i tensions entre els personatges, fins que el conflicte acaba implicant el metge o l’autoritat política del poble. “És una peça que parla de conflictes domèstics, de la vida dins les cases, i això ens permetia de jugar molt amb la reinterpretació actual”, diu Grau. Agnès Llorens, membre de l’associació i actriu, afegeix: “Hi ha una estructura bàsica del text que es manté, però cada any s’hi poden introduir temes nous. […] Són texts antics, de tres-cents o quatre-cents anys en alguns casos, que es representen en vers i amb rima, però que sempre parlen d’allò que passa a la societat.”

Així doncs, el ball de Sogra i Nora que presenta Dames i Vells conserva en gran part l’estructura original del manuscrit objecte del treball d’Eva Rofin, però n’actualitza tant el contingut com el tarannà dels personatges. El rerefons alliçonador i masclista del manuscrit original dóna pas, en la nova proposta, a un text amb un marcat component social, en què les dones s’empoderen i la sororitat pren protagonisme. N’ha sortit el següent: una sogra saturada de feina, una nora que es resisteix a assumir el paper tradicional, una minyona divorciada que defensa la seva llibertat i un marit que observa els conflictes sense implicar-s’hi gaire. Tot això, amb versots rimats, música tradicional i referències actuals. Amb una mirada contemporània i feminista, el ball torna a sortir al carrer el 8 de març per commemorar el Dia de la Dona.

Dones al centre de l’escenari

Una de les novetats principals d’aquesta recuperació és que tots els personatges són interpretats per dones. Històricament, en molts balls parlats els papers femenins eren representats per homes. “Ara hem invertit els papers tradicionals”, diu Llorens. “Les dones som davant l’escenari defensant la part artística i dramàtica, i els homes s’han quedat més a les tasques de producció.”

La companyia és formada per tretze actrius d’entre nou anys i noranta-sis, una diversitat generacional que aporta diferents mirades sobre el paper de la dona en la societat. “És meravellós tenir actrius amb una variabilitat d’edats de gairebé vuitanta anys. N’aprenem molt, les unes de les altres”, comenta Llorens. Hi ha una desena de persones més que s’ocupen de les tasques entre bastidors.

Una mirada feminista

Aquesta pluralitat també es reflecteix en els personatges. La sogra representa una generació marcada pel sacrifici familiar i la nora qüestiona aquests rols tradicionals. “La sogra és aquesta dona que s’ha sacrificat tota la vida per la família i vol que la nora també s’hi sacrifiqui”, explica Marta Escobar, membre i actriu de l’associació. “La nora, en canvi, no està disposada a assumir aquest paper i això causa el conflicte.”

Malgrat el to còmic, el text posa damunt la taula temes com ara la distribució de les cures i els rols de gènere. “Aquest ball parla molt de la gestió de les cures i del paper de les dones dins de casa”, comenta Llorens. “Encara sembla que sigui una tasca que es pressuposa que han de fer les dones.”

Alguns personatges també s’han actualitzat per reflectir una societat més diversa. Un exemple és la Filomena, la minyona, que en aquesta nova versió es presenta com una dona divorciada que defensa la seva independència. “És una dona que diu tranquil·lament que pot viure bé sense ser casada”, comenta Escobar.

Alhora, el text manté la mètrica i l’estructura tradicional dels versots, però hi introdueix referències contemporànies. “Parlem de temes d’actualitat, fins i tot de la intel·ligència artificial”, explica Llorens. “Portem vestits d’època, amb barretines i mitenes, però els conflictes són d’avui.”

Del calendari festiu al Vuit de Març

Originalment, el ball de Sogra i Nora formava part de les celebracions de Santa Tecla. Ara s’ha traslladat al Vuit de Març, el Dia de la Dona Treballadora. Segons Escobar, el canvi respon sobretot a una qüestió organitzativa. “Per Santa Tecla ja tenim el ball de Dames i Vells i no podíem mantenir dos balls alhora amb el mateix equip.” Així i tot, la nova data també ha acabat aportant a la iniciativa una dimensió simbòlica. “És una manera de posar aquests temes damunt la taula amb humor”, comenta Llorens. “Riem molt, però també hi ha reflexió.”

Un públic que hi respon

La recuperació va començar l’any passat i va tenir una gran resposta del públic, malgrat la pluja. “Vam haver de fer-ho dins l’auditori perquè plovia”, recorda Escobar. “Vam acabar allargant la sessió perquè tothom que havia vingut pogués entrar-hi.” “Al final, volem que la gent s’ho passi bé”, diu Llorens. “Fer riure, però també fer pensar una mica sobre com funcionen les coses dins de casa.”

Aquest any el ball es tornarà a representar en unes quantes funcions. La primera serà especial: es farà en una residència de gent gran perquè una de les actrius, de noranta-sis anys, pugui compartir l’actuació amb els companys. Les altres quatre es faran avui a les 12.00 i a les 13.00 al passeig de Sant Antoni, davant la Diputació, i a les 17.00 i 18.00 al passeig de les Palmeres, davant el mural feminista.