Coneixem Stefano M. Cingolani per la seva recerca i erudició en l’àmbit de la literatura medieval. Estudis dedicats a Joan Roís de Corella, Bernat Desclot, les Cròniques i la figura de Jaume I, Pere el Gran, l’edició crítica de Lo somni de Bernat Metge… Ara us presentem un vessant literari nou de Cingolani: els seus poemes. De poesia en fa i n’ha fet, però durant molt de temps no ha volgut fer-la pública. Fins ara. Antoni Clapés, editor de Cafè Central, poeta i traductor, el va convèncer per publicar una part d’aquesta poesia que té escrita. Cingolani va triar la de sexe més explícit. El llibre, Ho veig per la veu, arribarà a les llibreries el 26 de febrer.

Podeu llegir-ne el prefaci i una selecció dels poemes.

L’editor de Cafè Central i la col·lecció de poesia Jardins de Samarcanda, Antoni Clapés, explica:

«Fa anys que el conec, l’Stefano; no sabria dir quants. Però recordo que, amb motiu de la nova edició que va fer de Lo somni, de Bernat Metge, el vaig convidar a participar en el programa de lectures poètiques que llavors fèiem a l’Aliança Francesa de Sabadell. En el viatge de tornada de Sabadell vam tenir temps de parlar de moltes coses, entre les quals les lectures de poesia que es feien a l’Horiginal, on ens trobàvem sovint. I aleshores se’m va ocórrer de preguntar-li si n’escrivia, ell, de poesia. I, amb aquell somriure murri que sol fer quan no vol contestar directament, ni ho va afirmar ni ho va negar –cosa que em va fer pensar que, efectivament, n’escrivia. Un temps després vaig tornar a fer-li la pregunta. I llavors em va dir que sí, que n’escrivia, però que no volia fer-la pública. Davant la meva insistència, em va dir que estava acabant un llibre que, cito literalment, potser ‘no t’agradarà, si el llegeixes’. Però que, de tota manera, me’l faria arribar quan estigués enllestit.

Breu. Fa un parell d’anys em va passar els poemes que ara hem publicat a Jardins de Samarcanda. El títol, crec, era un altre; però finalment tenia els poemes de Ho veig per la veu. L’Stefano ja m’havia advertit que eren poemes formalment molt clàssics. I que eren el record d’una relació, excitant i tempestuosa. Quan els vaig llegir em vaig adonar que estava davant d’un llibre cridat a trasbalsar la poesia catalana, no solament pel tractament explícit dels moments de la història sinó per la finesa en l’adopció de formes clàssiques barrejades amb un llenguatge actual i, sovint, poc ortodox. El lector que s’hi atansi descobrirà una poesia d’alt contingut eròtic, escrita amb passió i, a la vegada, amb un punt d’erudició que no el deixarà indiferent. Com ell mateix ha dit, una poesia molt diferent d’allò que ‘he escoltat i llegit’ per aquí.»

Stefano M. Cingolani (Roma 1956). Quan, a final de gener de 1995, va tornar a Barcelona com a professor visitant, l’autor pensava que seria tan sols per sis mesos; no sabia que ja no seria mai més professor i que s’hi quedaria a viure. La vintena de llibres que ha publicat són gairebé tots de literatura i d’història de Catalunya a l’edat mitjana. Aquest és el seu primer llibre de poemes que veu la llum.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb