16.09.2023 - 21:40
Escriu el filòleg Jordi Badia, cap d’estil del nostre diari: “El verb badar, provinent del llatí vulgar batare, té un origen relacionat amb badall i badallar. Vol dir ‘obrir’ o ‘mantenir obert’. De badar la boca en va néixer el sentit figurat (‘encantar-se, distreure’s’), tan escampat. I els qui baden són uns badocs o resten bocabadats.” És aquest el mot que pren Badia per jugar amb el títol del seu nou llibre de llengua, No val a badar (Rosa dels Vents), que aplega més de cent mots catalans intraduïbles. El volum arribarà a les llibreries la setmana entrant.
‘Andròmina’, ‘rai’, ‘colla’, ‘déu-n’hi-do’, ‘coent’, ‘petar’, ‘cofoi’, ‘patxoca’, ‘nòmer’, ‘somiatruites’… Són mots d’aquesta mena, els que conté el llibre, que tenen en comú que tots, per una raó o una altra, són exclusius de la llengua catalana. I són únics perquè, si els cerquéssim en un diccionari bilingüe, ens costaria Déu i ajut trobar-ne la traducció a les altres llengües. Per aquest motiu no podem badar i cal que els preservem com un bé preuat.
A No val a badar hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d’explicacions sobre els significats, l’origen i l’evolució de cadascun, a més d’una munió de derivats, frases fetes i refranys. El llibre mostra que tenim una llengua rica i variada, però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent.
Llegiu la introducció de No val a badar, de Jordi Badia (Rosa dels Vents).
L’editora de Rosa dels Vents, Núria Puyuelo, ens parla del sentit d’editar aquest llibre:
“En Jordi Badia és un mestre de la llengua. Se l’estima tant que dia rere dia fa reculls de mots que creu que, per algun motiu o un altre, cal que preservem, que protegim, que en tinguem cura. Entre aquestes llistes de mots, hi ha la dels mots intraduïbles, aquells mots dels quals ens costaria Déu i ajuda trobar una paraula equivalent en una altra llengua. La prova més clara és que si els busqueu en un diccionari bilingüe, trobareu que la traducció no és prou exacta, que no reprodueix el matís que té aquella paraula en la nostra llengua, perquè en català el significat és més ampli o divergent.
No val a badar recull més d’un centenar de mots que tenen aquesta peculiaritat. I si són mots intraduïbles vol dir que també són mots únics, que són tan nostres que només els trobem en català. Per això cal defensar-los, usar-los i estimar-los, perquè, si badem, no serem a temps de salvar-los.”
