Avançament editorial: ‘Mort d’un guia de riu’, de Richard Flanagan

La setmana entrant arriba a les llibreries una nova edició de Mort d’un guia de riu, de Richard Flanagan (Longford, Austràlia, 1961), amb traducció de Josefina Caball i editada per Raig Verd. L’obra va ser el debut en la novel·la de l’autor i periodista australià i va merèixer el National Fiction Award l’any 1996. La novel·la se situa a Tasmània, d’on és originari l’escriptor. Sota una cascada al riu Franklin, l’Aljaz Cosini, guia de riu, s’està ofegant. Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no tan sols la seva pròpia vida, sinó la de la seva família i els seus avantpassats. Del mateix autor, Raig Verd ha publicat també L’estret camí al nord profund, pel qual va rebre el Man Booker 2014, i Desig.

Llegiu un fragment de Mort d’un guia, de Richard Flanagan (Raig Verd).

L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, ens parla de l’obra:

“Mort d’un guia de riu és una novel·la que combina la precisió narrativa amb una mirada lúcida sobre la naturalesa humana i el món que l’envolta. L’obra s’articula entorn de la figura d’un guia experimentat que coneix el riu com un cos viu i, alhora, com un espai de valor on es posen a prova la memòria, la responsabilitat i la vulnerabilitat. La seva mort no és tant un desenllaç –de fet, ja hi és, al títol– com un dispositiu que permet interrogar-se sobre el sentit de la transmissió, la pèrdua i la relació entre l’individu i el medi.

Mort d’un guia de riu destaca per l’equilibri entre contenció i intensitat. La prosa és d’una claredat expressiva que no renuncia a la densitat conceptual, i l’autor –sense caure en cap artifici– construeix un relat que avança amb ritme sostingut, mantenint sempre una tensió entre la intimitat, la dimensió aclaparadora del paisatge i la història d’un territori. L’ús de la primera persona permet una immersió directa en el pensament i les emocions del protagonista, però el relat transcendeix l’anècdota individual per obrir-se a una lectura més àmplia sobre la memòria, la destrucció i el pas del temps.

En l’obra, hi ha una coherència notable entre el llenguatge i el món que descriu. El riu, amb els seus perills i la seva bellesa sublim, no és només escenari sinó principi estructural: la narració flueix amb la mateixa força i imprevisibilitat que l’aigua. Aquesta solidesa formal permet que la història s’imposi sense excessos, i que la lectura sigui alhora plaent i exigent.

Els personatges secundaris aporten contrastos significatius i contribueixen a dibuixar un mosaic –no se m’acut una altra paraula– humà que reflecteix tensions socials, econòmiques i emocionals d’una època en transformació. Tot i això, l’eix central –la veu del guia i la seva experiència– manté una força que sosté el conjunt fins al final, fent d’allò individual un relat d’una terra i la seva gent que el transcendeix. Com fer que un narrador que s’està morint aguanti tot el llibre? Això ja ho veureu vosaltres mateixos, és un dels regals que conté.

Mort d’un guia de riu és una novel·la de maduresa literària, precisa i honesta, que proposa una reflexió sobre la fragilitat de la vida i la complexitat del vincle entre els humans i el seu entorn. Convida a una lectura atenta, a deixar-se portar pel seu ritme meticulós i per una escriptura que interpel·la. És una obra que demana ser llegida amb la mateixa cura amb què es descendeix un riu: sabent que cada meandre amaga una nova revelació.”