28.02.2026 - 21:40
La setmana entrant arribarà a les llibreries Maria Stuart, de Stefan Zweig, obra traduïda per Joan Ferrerons i editada per la Segona Perifèria. Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Londres. Allà, s’hi exposaven els documents i els informes de l’època sobre el tràgic final de Maria Stuart, reina d’Escòcia. La discrepància entre els texts –uns la convertien en una traïdora, uns altres l’elevaven a santa de l’Església catòlica– va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint d’escriptor. Maria Stuart fou coronada reina d’Escòcia l’any 1542 quan era un nadó. A setze anys, era reina de França. A disset, ja era vídua. Però va ser quan va tornar a Escòcia que la seva vida es va convertir en un vibrant thriller històric i una tragèdia shakespeariana avant la lettre.
Llegiu un fragment de Maria Stuart, de Stefan Zweig (la Segona Perifèria).
Miquel Adam, editor de la Segona Perifèria, ens parla de l’obra:
“Sempre és una satisfacció presentar a VilaWeb alguna de les nostres novetats. Aquesta vegada, a més, aquest text vol ser un acte d’agraïment a la Núria Cadenes, perquè l’article ‘Si poses una tòtila en mans de Stefan Zweig’, que va dedicar a Maria Antonieta en aquest mitjà, va marcar un punt d’inflexió en la vida del llibre, i de retruc, en la vida de la nostra editorial, que a més d’enfrontar-se a les dificultats pròpies dels començaments de qualsevol empresa, va haver d’afrontar la crisi de la distribuïdora Entredos i l’augment del cost del paper després de la pandèmia (i el “Sant Jordi de la pedregada”!). La Núria Cadenes va ser un dels primers focs a la carena que alertaven sobre el llibre. Després van venir molts altres focs, molts altres entusiasmes, que encara duren. Maria Antonieta és, de lluny, el llibre que hem publicat a la Segona Perifèria que ha gaudit més de l’acceptació dels lectors.
Maria Antonieta i Maria Stuart són dos llibres germans. És ben cert que Maria Antonieta ha transcendit a l’imaginari col·lectiu. És una icona pop. Tanmateix, a les nostres contrades, Maria Stuart ha passat a la posteritat per vies molt més subtils i indirectes. Stefan Zweig ens explica al seu llibre que la vida i mort de Maria Stuart podria ben bé ser la llavor de l’obra Macbeth, de William Shakespeare.
En el pròleg que us convidem a llegir, Zweig explica que, com Maria Antonieta, la figura de Maria Stuart també ha estat víctima de la propaganda o de les interpretacions interessades al llarg dels segles. No hi ha cosa que exciti més l’intel·lecte del nostre autor que les aigües més turbulentes de la Història! És així que Zweig es posa el barret d’investigador i executa una biografia que sembla un thriller històric: examina les proves, les corrobora o les rebutja per falses. Perquè, és clar, que ruc! Això no us ho havia dit: Maria Stuart va ser executada com Maria Antonieta. Va viure un context històric d’una gran complexitat —la Reforma i la Contrareforma; una guerra freda, gèlida, amb la seva “germana” Elisabet I d’Anglaterra per la legitimitat del tron d’Anglaterra; va haver de fer front a uns nobles escocesos que només obeïen als seus propis interessos i, per a acabar-ho d’adobar, s’enamorava sempre de la persona equivocada. I el seu amor era de tal intensitat, tan boig, i les persones eren tan equivocades, que provocava crisis d’estat tan bèsties que, sumades al context històric que ja hem esbossat, la van portar al cadafal.
Zweig és un mestre no només en fer-nos entendre les complexitats del moment sinó també aprofundint en la psicologia dels seus biografiats. Maria Stuart sobresurt també en aquest darrer aspecte. Així, doncs, al thriller històric que hem esmentat abans, afegim-hi també el drama i la tragèdia d’una dona –una reina!– en un món d’homes; tenallada per la seva particular concepció del poder, tan allunyada de la visió, més moderna, de la seva rival Elisabet I, i pel cavall desbocat del seu cor, que la porta a la follia, al crim, a la traïció i, finalment, a la mort. Tot plegat, ben shakespearià.
Lectors, lectores, si Maria Antonieta us va fer perdre el cap, espereu a llegir Maria Stuart!”
