27.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 27.09.2025 - 21:51
La setmana entrant Proa edicions publica Ingrata pàtria, de Martí Domínguez. Un il·lustre metge, professor i rector de la Universitat de València és sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista l’any 1941. Entre els acusadors hi ha antics companys de la facultat que no li perdonen el seu passat d’esquerres. La novel·la s’endinsa en les tres darreres hores de la vida d’aquest professor, en els seus dubtes i expectatives més íntims, i alhora es desplega un cor de veus, el dels companys de patíbul, que fan de contrapunt al professor i a les consideracions dels botxins.
Martí Domínguez reconstrueix el procés de mort de l’il·lustre Joan Baptista Peset, un intel·lectual afusellat per la dictadura franquista a causa de la seva trajectòria intel·lectual.
Martí Domínguez és doctor en biologia i professor de periodisme de la Universitat de València. Ha rebut el Premi Nacional de Periodisme com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista, és autor d’una trilogia sobre la Il·lustració: Les confidències del comte de Buffon, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de La sega (2016, premi de la Crítica), L’esperit del temps (2019, premi Òmnium a la millor novel·la de l’any) i Mater (2022, premi Proa). Cal destacar els seus assaigs Del natural (2023) i El somni de Lucreci (2013, 2025), guardonats amb els premis Bones Lletres i Carles Rahola.
L’editor de Proa, Josep Lluch, ens parla de la novel·la:
La barbàrie contra la cultura
Amb la novel·la Ingrata pàtria, Martí Domínguez tanca una trilogia memorable dedicada al feixisme, composta també per La sega (2016, premi de la Crítica) i de L’esperit del temps (2019, premi Òmnium a la millor novel·la de l’any).
Com deu recordar el lector, La sega narra la història d’una família d’un poble de muntanya, víctima de la lluita entre la Guàrdia Civil de Franco i l’agònica guerrilla del maquis. L’esperit del temps presenta un científic austríac que es posa al servei de la política nazi. Són dues obres que sacsegen la consciència i que s’acompanyen ara d’una tercera novel·la.
Si dècades enrere l’onada emocional i ideològica que anomenem “l’esperit del temps” va arrossegar tanta gent a abraçar els postulats del totalitarisme, avui una onada semblant intenta tornar-se a alçar. El cinquantè aniversari de la mort del dictador Franco trobarà el país i el món en una situació desconcertant i delicada.
Per això una novel·la com Ingrata pàtria, literàriament esplèndida, és tan oportuna. Martí Domínguez hi narra, amb diverses veus, les últimes hores de la vida d’un científic valencià, un personatge inspirat en l’eminent metge, professor i rector de la Universitat de València, Joan Baptista Peset, sentenciat a mort pel franquisme el maig de l’any 1941. Segons l’ordre ministerial, “no només per les seues actuacions en les zones que han patit la dominació marxista, sinó també per la seva pertinaç política antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional”. L’assassinat del doctor Peset exemplifica dolorosament el combat, encara viu, de la barbàrie contra la cultura.
El poeta Vicent Andrés Estellés va escriure un llarg poema, titulat “Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941”, del qual citem aquests versos:
Tu, l’home bo, tu, l’home intel·ligent,
tu, la raó de tot un poble, caus,
sempre dictant correcció, benigne,
assenyalant les normes de conducta,
oh mort, oh mort, oh mort que necessite
cantar jo, brusc, perquè torna el record,
torna la llum que els ulls impartien,
torna la llum que endevinava, clar,
aquell matí de fusells i pistoles!
Et deixaré un ram d’amargues síl·labes,
i vetlaràs perquè seguesca sempre fidel,
fidel al nostre extens país.
Josep Lluch, editor de Proa
