Avançament editorial: ‘Imaginar la fi’, d’Eudald Espluga

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries l’assaig d’Eudald Espluga Imaginar la fi, que publica l’editorial Raig Verd. El filòsof exposa que vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. Per mitjà de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa de pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.

Eudald Espluga (Girona, 1990) és llicenciat en filosofia i màster en comunicació cultural per la UdG. És professor d’estudis culturals a l’ESCAC, autor dels assaigs Las pasiones ponderadas (Capità Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021) i No siguis tu mateix (Destino, 2022), i col·labora en mitjans com l’Ara, El Salto, El País i RAC1.

Llegiu un fragment d’Imaginar la fi, d’Eudald Espluga (Raig Verd).

L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, explica de l’obra:

“És fàcil angoixar-nos davant tot el que passa al món: la crisi climàtica, el feixisme arrogant, el poder del capitalisme que ja no necessita les democràcies per expandir-se. Diuen que ‘és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme’, i quan parlem d’aquesta fi del món, sembla que és insuficient perquè, en alguns llocs del món, la fi ja hi ha arribat, com explica Eudald Espluga a Imaginar la fi. Què fem davant la desesperança? Com encarem un futur que ens vol aïllar i manipular? Què significa imaginar uns altres futurs possibles?

Eudald Espluga planteja aquestes preguntes i moltes més amb possibles respostes que ens obren la mirada. Quina és la diferència entre apocalipsi i col·lapse? Podria ser desitjable la fi del món que coneixem? Tenim la capacitat de veure un futur il·lusionant, per diferent, en aquest canvi? Des de l’anàlisi més acurada de com s’articula la nostra paràlisi davant les injustícies de cada dia, fins a la capacitat de pensar que no hem de dependre del tecnooptimisme ni deixar-nos aclaparar per la destrucció o el negacionisme, a Imaginar la fi trobareu una manera de repensar la fi del món amb esperança. Davant d’una imaginació bloquejada pel neoliberalisme reaccionari, Espluga ofereix portar a la pràctica una imaginació combativa quotidiana per actuar i fer que aquest món sigui una mica millor per a tothom.”