La setmana entrant arribarà a les llibreries De la impotència a la revolta. Maneres d’autoemporderar-nos, d’Axel Honneth. El publica Arcàdia i ha estat traduït per Coral Romà. L’obra parteix de la idea que la desigualtat, la dominació i l’opressió són formes d’injustícia social fàcils de reconèixer. Però n’hi ha d’altres que sovint passen desapercebudes, amagades en els racons més invisibles de la vida quotidiana. Són les que es viuen en silenci, en l’àmbit íntim, i que erosionen lentament la confiança en un mateix, tot fent-nos sentir petits, invisibles o indignes.  L’autor es demana com podem combatre aquesta injustícia que patim individualment i que sovint no sabem ni com expressar, quan el silenci i la vergonya semblen imposar-se com l’única resposta possible.

Els editors d’Arcàdia, Montse Ingla i Antoni Munné, expliquen: “Axel Honneth descriu aquest patiment com una forma de vergonya social: una experiència de menyspreu interioritzat que paralitza l’impuls de reaccionar. Davant d’aquesta impotència, però, no tot està perdut. Hi ha vies discretes però poderoses per a recuperar l’agència: la imaginació i la fabulació, que obren horitzons inesperats; la força subversiva del riure i de l’humor; i la participació en contracultures que ofereixen espais de reconeixement i dignitat, on tornar a sentir-se escoltat, valorat i capaç d’actuar.”

“Aquest assaig explora aquests tres àmbits d’intervenció com a camins d’autoempoderament. Amb una mirada fina i rigorosa sobre les formes visibles i invisibles de resistència, Honneth mostra com els petits gests quotidians poden esdevenir el primer pas d’una revolta interior i col·lectiva, capaç de transformar experiències personals en força compartida.”

Llegiu un fragment de De la impotència a la revolta, d’Axel Honneth (Arcàdia).

Aquest fragment forma part del capítol “Polítiques del riure”. Diuen els editors: “Són unes pàgines que ofereixen un tast especialment suggeridor d’aquesta mirada. Hi trobem Honneth dialogant amb Bergson i Hobbes per analitzar el riure com a fenomen social ambivalent: pot servir per a reforçar jerarquies i menyspreus per mitjà de la burla, però també fa visibles les tensions entre la nostra individualitat i els automatismes socials que sovint ens governen.”

Axel Honneth (Essen, 1949) és filòsof i sociòleg, director de l’Institut de Recerca Social de la Universitat de Frankfurt d’ençà del 2001, catedràtic d’humanitats a la Universitat de Colúmbia de Nova York i de teoria social a la Universitat de Frankfurt. Va ser assistent de Jürgen Habermas i és considerat un dels representants més destacats de la tercera generació de l’anomenada teoria crítica de l’Escola de Frankfurt. El 2015 va rebre el premi Ernst Bloch i el 2016 el premi Bruno Kreisky pel llibre Una idea de socialisme (2017). La seva obra tracta la qüestió de la recerca de reconeixement i respecte social per part dels col·lectius més desfavorits, amb l’objectiu de recuperar la dimensió crítica i social de la filosofia.