Avançament editorial: ‘Ara, al novembre’, de Josephine Johnson

Edicions de 1984 publica aquesta setmana entrant Ara, al novembre, de Josephine Johnson (Kirkwood, Missouri, 1910 – Batavia, Ohio, 1990), en la traducció d’Emili Olcina. Johnson va escriure novel·les, assaigs i poesia. A només vint-i- quatre anys, va guanyar el premi Pulitzer de ficció amb aquesta obra, que també era la seva primera novel·la. Johnson va escriure, sobretot, sobre la natura, la vida rural i la condició femenina. Va destacar per una prosa austera i observadora, que la va convertir en una de les veus més singulars dins la narrativa nord-americana del segle XX.

Llegiu un fragment d’Ara, al novembre, de Josephine Johnson (Edicions de 1984).

L’equip d’Edicions de 1984 explica:

“Amb només 24 anys, Josephine Johnson va escriure una novel·la que li va valer el Pulitzer i que continua deixant estupefactes els qui la llegeixen. Publicada per primera vegada el 1934, l’obra narra la vida dura i alhora poètica d’una família en una granja, des dels anys previs a la Gran Depressió fins als primers anys posteriors. El personatge narrador, Marget, comparteix amb l’autora detalls autobiogràfics, com l’edat i el fet de tenir dues germanes, però Johnson no pretén recrear literalment la seva pròpia família. La força d’aquesta història resideix en la capacitat de l’autora de transformar l’experiència personal en literatura, dotant cada escena d’una autenticitat que combina amb un domini narratiu que sembla impossible per a algú tan jove. La novel·la no és només una crònica rural: és un univers propi, viu, intens i absolutament captivador, on cada element de la vida quotidiana adquireix un valor literari extraordinari.

El que fa veritablement única aquesta obra és la seva estructura narrativa, que desafia els models convencionals. Johnson teixeix simultàniament tres plans de temps: el cicle estacional dels treballs del camp, que marca la ritmicitat de la natura; un període de deu anys que permet observar l’evolució de la família; i la trajectòria biogràfica dels personatges, amb les seves tensions, passions i desenganys. Aquesta complexitat tècnica, executada amb una fluïdesa sorprenent, evoca l’experimentació dels grans modernistes, tot mantenint la naturalitat i la claredat de la prosa. En la seva sensibilitat cap a la vida rural i la condició femenina, Johnson es pot llegir en paral·lel amb Willa Cather i la seva novel·la Una dona perduda. Com Cather, Johnson aconsegueix plasmar amb profunditat i lirisme la força, la determinació i, alhora, la fragilitat de les dones en un entorn sovint hostil, construint personatges femenins que queden impresos a la memòria del lector.

La prosa de Johnson és aparentment senzilla, però amaga una perfecció tècnica extraordinària. El text és poètic, èpic, novel·lesc i, alhora, arrelat a la realitat del camp. Cada frase està treballada amb una eficàcia que fa que el lector gaudeixi del ritme natural de la narrativa, mentre es meravella de la complexitat subjacent. Entre històries d’amor i desig, desastres naturals com la Gran Sequera, i la tensió entre el temps cíclic de la natura i el temps històric de la Depressió, Johnson crea un univers que transcendeix la literatura ‘proletària’ i es converteix en Literatura amb majúscula. Publicar aquesta novel·la és, en essència, descobrir tota l’autora: una obra única, magistral i absolutament imprescindible.”