Aquesta setmana entrant, arriba a les llibreries Amada, de l’escriptora nord-americana i premi Nobel de literatura, Toni Morrison, publicada per la Segona Perifèria. Per primera vegada, es pot llegir en català, a partir d’una traducció d’Esther Tallada. L’edició conté un pròleg de l’autora i una introducció de l’escriptora Bernardine Evaristo.

L’argument: la Sethe és una esclava fugitiva que fa divuit anys que viu en llibertat. Viu amb la seva filla a Denver en una casa que està viva i bull de rancor. Les assetja la presència violenta d’una nena morta: la filla de la Sethe que va morir sense nom, la làpida de la qual porta gravada una sola paraula: “Amada”. Un dia, una jove desconeguda truca a la porta de la Sethe. Es diu Amada. La seva arribada, i la de l’antic esclau Paul D, desencadenen una lluita ferotge entre la voluntat d’oblidar un passat marcat per la ignominiosa ombra de l’esclavitud i la memòria, desesperada per mantenir-se viva a qualsevol preu.

Llegiu un fragment d’Amada, de Toni Morrison (la Segona Perifèria).

Toni Morrison va escriure onze novel·les, entre les quals destaquen Amada (Beloved, 1987), The Bluest Eye (1970), Song of Solomon (1977) i Paradise (1998). L’any 1988 Amada va rebre el premi Pulitzer, i el 1993 Toni Morrison va ser guardonada amb el Nobel de literatura. Entre tants altres reconeixements, Morrison va obtenir el National Book Circle Award i la més alta condecoració que pot rebre un ciutadà als Estats Units, la Medalla Presidencial de la Llibertat. Toni Morrison va morir el 5 d’agost de 2019, a vuitanta-vuit anys.

L’editor i responsable de la segona Perifèria, Miquel Adam, explica:

“Aquesta que us presentem avui és, segurament, una de les novel·les més rellevants del segle XX. Una novel·la fundacional. Si Faulkner va saber descriure l’essència profunda del sud dels Estats Units dels blancs, Toni Morrison va clavar la primera destralada al llac gelat de l’oblit del pecat original d’aquell país: l’esclavitud de les dones i els homes negres. 

Toni Morrison va donar veu a qui fins aquells dies no n’havia tingut, i ho va fer amb unes novel·les d’altíssima qualitat literària, que la van portar a guanyar el premi Nobel de literatura. Morrison ha estat la primera dona negra –i fins ara, l’única– de guanyar-lo. Així mateix, Amada, que avui us presentem, va guanyar el premi Pulitzer l’any 1987. Gràcies a la traducció d’orfebreria d’Esther Tallada, per fi, trenta-nou anys després de la seva publicació, la podem llegir en català. 

La importància històrica d’Amada –en anglès i en algunes traduccions, Beloved– és lluny de qualsevol dubte. Literàriament parlant, és una obra mestra indiscutible. No són poques les llistes que la situen entre les deu millors obres de la literatura universal. 

Amada no escatima amb les dosis de suspens (què passarà?) ni en les de la intriga (què està passant?). Entre més coses, Amada és una novel·la de fantasmes. I aquests fantasmes representen la memòria d’un passat terrible que amenaça de devorar el present i el futur de qui vol oblidar. Amada és un camp de batalla impressionant entre l’oblit i la memòria. 

Amada és una novel·la sobre les conseqüències d’un crim. Un crim terrible. I aquest crim és conseqüència del mal absolut que és l’esclavatge de l’home sobre l’home. És una novel·la de maternitats truncades, de maternitats ferides. Perquè els amos dels esclaus no només maltractaven físicament les seves propietats: també volien destruir-ne l’ànima, la seva humanitat. En el cas de les dones, volia destruir el vincle que uneix les mares a les seves filles. 

A Toni Morrison li interessava mostrar al lector la sensació que produïda l’esclavitud, no tan sols descriure-la. Per això el lector no trobarà escenes grotesques de violència. En trobarà mencions, al·lusions mig emboscades, sobreentesos que anirà dilucidant en la seva lectura. Moltes vegades se sentirà perdut, però sempre trobarà una resposta. Morrison demana un esforç al lector. Un esforç d’imaginació. La retribució pel nostre esforç serà tan alta, la comprensió del dolor dels altres, tan íntima, que només quedarà el silenci, el respecte, el reconeixement i la gratitud.

Trump ha omplert els carrers dels Estats Units d’un cos parapolicial que es dedica a caçar immigrants. Se’ls coneix com a ICE, però entre els manifestants i els immigrants se’ls anomena ‘slave catchers’. Caçadors d’esclaus. En temps de la Sethe, la Denver i l’Amada, els carrers n’eren plens, de caçadors d’esclaus. Amada és d’una actualitat escruixidora. Tant de bo només fos literatura.”

Miquel Adam