04.12.2025 - 21:40
El nou sistema obligatori de verificació de factures Verifactu ha quedat ajornat un any més. Malgrat això, empreses i autònoms acusen l’administració d’haver-los deixat tots sols davant una transformació que s’havia de començar a aplicar el primer de gener del 2026 i que representa un canvi important en les facturacions.
“Anem tots molt perduts. I les gestories també van perdudes. No ens saben assessorar, perquè al govern tampoc no ho tenen clar.” Aquestes són les paraules d’Alba Sánchez, propietària d’un antiquari de Barcelona i membre de la junta directiva del gremi. Quan es va assabentar de l’obligatorietat del nou sistema de facturació, els dubtes van ser els mateixos que els de tants autònoms i empresaris: què s’ha de fer? Quins canvis s’han d’aplicar? Quines opcions hi ha? Els xats entre gremis i eixos comercials, aquests darrers mesos, han anat en la mateixa direcció. Els uns i els altres intentant-se ajudar arran d’un “desgavell” que ha deixat més dubtes que no pas solucions.
Sánchez és molt clara amb aquest fet: “Han volgut implantar un sistema que no s’ha explicat amb antelació ni s’ha ajustat als diferents nivells de negocis que hi ha. No és el mateix un galerista, que ven una peça o dues el mes, que un brocanter, que compra i ven constantment cada dia i fa un volum molt gran de transaccions, però amb la repercussió econòmica molt petita.” Sobre la falta d’informació i de formació, insisteix que ells són especialistes en la seva feina, però no gestors. “Tot aquest sistema se’ns escapa i no ens donen cap alternativa ni eines per a poder-nos defensar”, lamenta.
Falta d’implementació
Sis autònoms i micropimes de cada deu no saben res de Verifactu, segons dades de l’Observatori TeamSystem, que fa una radiografia i diagnòstic de pimes, autònoms i assessories. A més, adverteixen que part del teixit empresarial ho confon amb una factura electrònica, que el 38% de les empreses no tenen un pla per a implementar-lo l’any vinent, que només la meitat té un programari de facturació i que un terç també està preocupat pel cost que tindrà.
Alguns s’han pogut avançar una mica al canvi, però ho han hagut de fer a corre-cuita, perquè l’anunci de la pròrroga no s’ha fet fins a final d’any. És el cas de Cannabity, que ha hagut de fer una inversió de 5.000 euros per a tenir un programari compatible amb el sistema. Albert Moreno, propietari de la franquícia Cannabity Sagrada Família, explica que ell ho ha pogut assumir perquè la inversió l’ha feta l’empresa matriu. Així i tot, no van poder tenir accés a un programari fins que no es van obrir les dues franquícies de Sabadell i Cerdanyola, atès que els inversors han de pagar un cànon per poder-les obrir: “Si no, hauríem hagut de demanar un crèdit. Tot això és un cost força gran, i les empreses digitals saben que hi ha un buit ara mateix.” Ell, que forma part de l’eix comercial de la Sagrada Família, integrat per uns dos-cents comerços, confirma que hi ha gent que s’ha endeutat.
Per la seva banda, Sánchez insisteix que en tot moment la informació general que els han donat es pot resumir en missatge concret: “Espera.” “I és clar, anem justos de temps. Hi ha molts buits que no s’expliquen i que no sabem com gestionar. La sensació global és que estem amb l’espasa de Dàmocles. Perquè, si la caguem, després som nosaltres els qui tindrem les amonestacions”, diu. I això “espanta” els petits comerciants i els fa estar “en un nivell d’estrès innecessari que no va relacionat amb l’activitat principal”. De fet, subratlla que molts d’ells no tenen les eines per a poder recórrer a un nivell més elevat de gestors o administradors que els puguin assessorar, perquè amb prou feines poden anar tirant.
“Com més va, més ens asfixien”
Un dels problemes generals que critiquen els treballadors és l’increment de burocràcia. “La gent no està contenta”, diu Moreno, que ressalta que ser autònom encara complica més les coses. “És el nostre pa de cada dia. Jo ara mateix no facturo prou per a tenir un sou que em permeti de comprar-me uns pantalons, unes sabatilles o anar a sopar amb els amics. No et posen cap mena de facilitat”, diu. “Molta gent cobrava en efectiu. Però ara tot ha d’anar sota els ulls de l’administració. Que ho entenc, però són més maneres d’ofegar-nos. Els autònoms ara comencem a sortir al carrer, perquè no ens deixen viure. No tens ningú que t’assumeixi aquests costos”, subratlla.
Sánchez pateix perquè no se sap quins costos addicionals implicarà el canvi. “Ens sentim que, com més va, més ens asfixien. Si et trobes que cada cop et posen més creus amb la comptabilitat, amb les llicències, les condicions… és que no surt a compte. I el que surt a compte és estar tapat, lamentablement.” En aquest sentit, malgrat que el canvi del govern espanyol s’hagi fet per controlar millor el frau fiscal, considera que “el que acabaran fent amb això és que hi hagi una economia submergida molt més gran”.
La pròrroga, un alleugeriment si ve amb solucions
En aquest context, alguns treballadors consideren que la pròrroga significarà un alleugeriment, perquè arran de la manca d’informació ara hi haurà més temps per posar-se al dia. Fonts de la consultora Rhombus recorden que hi ha “molts autònoms i pimes amb nivells de digitalització molt desiguals”, cosa que feia preveure una situació complexa si la normativa entrava en vigor en els terminis prevists. “Moltes companyies encara fan feina amb sistemes manuals o programaris no homologats. Adaptar-se implica un esforç econòmic i organitzatiu que no es pot improvisar”, sostenen.
La consultora financera subratlla que “per a un autònom o microempresa, canviar de programari no és tan sols una qüestió tècnica: implica revisar processos, reorganitzar la comptabilitat i assumir un cost en un moment en què molts estan al límit.” Per això es veu amb bons ulls la pròrroga.
Ara bé, comerciants com Sánchez opinen que sembla que l’administració “no té el seu sistema preparat” i no entenen que sigui per a donar cobertura als empresaris. Tot i que ho veu difícil, espera que la cosa canviï i que es puguin donar les explicacions necessàries durant aquest nou marge de temps. Per la seva banda, Moreno demana: “No ho podrien haver dit abans?” I és que alguns senten alleugeriment, però n’hi ha d’altres que han anat a corre-cuita i, potser, sense opcions de poder estudiar millor el canvi i la inversió.
Com a membre de la directiva del Gremi d’Antiquaris, Sánchez també reclama formacions “per a traslladar-les a tot un gremi”, atès que ara mateix es troben “perduts i desemparats”. I diu que, si no es fan les factures dins el nou sistema, també hi haurà més inspeccions: “Això t’espanta, jo no vull tenir més inspeccions, però tampoc no vull problemes.” De fet, una de les altres crítiques va en línia de la pèrdua de temps en paperassa. “Si hem d’estar perdent una hora o dues cada dia en gestió, què ens queda per a fer la nostra feina?”, diu.
