15.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 15.11.2025 - 21:51
Bloomberg · Angus Whitley
El 10 de desembre entrarà en vigor a Austràlia la llei que prohibeix als adolescents del país d’accedir a xarxes socials com ara Facebook, Instagram i TikTok, fet que representa una de les restriccions més dures a l’accés a internet implementada en un país democràtic.
La llei, aprovada pel parlament australià l’any passat, vol protegir els joves dels elements més perjudicials de les xarxes socials, com ara l’assetjament o l’extorsió sexual, i també de problemes de salut mental relacionats amb l’abús de les xarxes, incloent-hi el suïcidi.
El pla, que ha tardat anys a perfilar-se, ha dividit l’opinió dels experts i ha suscitat crítiques dels defensors del dret de la privacitat, que adverteixen que la prohibició podria resultar impossible d’aplicar. Els partidaris de la llei, per la seva banda, defensen que la prohibició és imprescindible per a frenar anys de males praxis a les xarxes. Mentrestant, govern de tot el món n’observaran la implementació de ben prop.
Com funcionarà la prohibició?
Ara com ara, l’edat mínima per a poder crear un usuari a la majoria de xarxes socials és de tretze anys. L’objectiu de la nova llei és impedir que els joves de menys de setze anys puguin tenir comptes propis a les xarxes socials. Els joves –de qualsevol edat– podran continuar navegant a les xarxes socials sense compte, en les aplicacions que tinguin aquesta opció, però no podran fer-hi publicacions, ni tampoc deixar-hi comentaris ni enviar missatges a uns altres usuaris.
La llei també obliga les plataformes de xarxes socials a eliminar o desactivar els comptes de tots els joves de menys de setze anys a partir del 10 de desembre. Les plataformes que incompleixin la llei s’enfrontaran a multes que poden arribar a 49,5 milions de dòlars australians (uns 28 milions d’euros) per cada infracció. Els menors d’edat que infringeixin la llei no seran sancionats, ni tampoc els seus pares.
Quines xarxes socials es veuran afectades per la prohibició?
La prohibició afecta totes les plataformes basades en la interacció social entre usuaris: Facebook, Instagram, Snapchat, TikTok, X, YouTube, Reddit, Kick i Threads. I en restaran exemptes plataformes com ara Discord, GitHub, LLEC Play, Roblox, Steam i Steam Chat, Google Classroom, Messenger, WhatsApp i YouTube Kids.
A més, la llei permet al govern d’estendre la prohibició a plataformes no afectades per la prohibició original en cas que hi incorporin funcionalitats noves.
Per què la llei entra en vigor ara?
Aquests darrers anys, la successió d’investigacions parlamentàries sobre els perills de les xarxes socials per als més joves –marcades per testimonis commovedors de víctimes d’abusos i de familiars d’infants que s’han llevat la vida– ha fet augmentar la pressió social per a regular l’accés a les xarxes.
L’any passat, per exemple, es llançà una campanya anomenada “Deixeu-los ser nens” (“Let them be kids”) per a demanar al govern que prohibís als infants de menys de setze anys de tenir comptes a les xarxes socials. Pocs mesos després d’aquesta campanya, que comptà amb el suport del principal partit de l’oposició, el primer ministre, Anthony Albanese, presentà la proposta de llei davant el parlament, on digué que volia que els nens d’avui tinguessin la infància que va tenir ell.
“L’esperança, si més no, és que puguem protegir els infants dels efectes més nocius de les xarxes”, explicà la comissària de Seguretat a les Xarxes d’Austràlia, Julie Inman Grant, en una entrevista enguany.
Com verificaran, les plataformes de xarxes socials, l’edat dels usuaris?
És probable que, amb l’entrada en vigor de la llei, les plataformes de xarxes socials implementin alguns sistemes complementaris de verificació d’edat. En destaquen tres en concret: els sistemes de verificació d’edat, els sistemes d’estimació d’edat i els sistemes d’inferència d’edat.
La verificació d’edat obliga l’usuari a facilitar un document d’identitat que n’acrediti l’edat. L’estimació d’edat empra dades biomètriques –com ara la cara, la veu o altres trets físics de l’usuari– que canvien a mesura que la persona envelleix. La inferència de l’edat examina el comportament a les xarxes de l’usuari –com, per exemple, les paraules que fa servir, l’historial de navegació o els contactes– per a estimar-ne l’edat.
Però la fiabilitat de moltes d’aquestes mesures és qüestionable. Les empreses tecnològiques, per exemple, diuen que és especialment difícil determinar si una persona té menys de setze anys a partir dels trets fisiològics.
Com s’ho farà, el govern australià, per fer complir la llei?
Ni tan sols el govern espera que la prohibició sigui infal·lible. Al cap i a la fi, molts nens de tot el món accedeixen a l’alcohol o el tabac abans que els sigui permès de comprar-ne legalment, i la llei reflecteix aquesta realitat. El text estipula que les plataformes de xarxes socials han de prendre “mesures raonables” per a fer complir la llei, cosa que significa que és probable que no siguin sancionades si alguns menors d’edat troben la manera d’eludir la prohibició.
Al govern australià li preocupa més dificultar l’accés dels menors a les xarxes socials que no pas aconseguir que tots i cadascun dels menors d’Austràlia deixin de fer-les servir. “Encara que la llei no sigui perfecta, el problema és massa greu per a no fer-hi res”, digué fa poc la ministra de Comunicacions australiana, Anika Wells.
A efectes pràctics, el text atorga certa discrecionalitat a les plataformes de xarxes socials a l’hora de fer complir la prohibició, incloent-hi la potestat d’establir un marge d’error acceptable a l’hora d’estimar l’edat d’un usuari.
Quina ha estat la resposta a la prohibició?
La llei ha aixecat molta polseguera a Austràlia. Les principals plataformes de xarxes socials, com era previsible, s’hi han oposat: lamenten les dificultats a l’hora de vetllar-ne el compliment i destaquen les funcionalitats que han anat implementant aquests darrers anys per a protegir els usuaris més joves.
UNICEF, l’agència de l’ONU per a la infància, ha advertit que la prohibició podria empènyer els joves a plataformes més perillosos i no regulades. Alguns acadèmics critiquen que la prohibició no fa res per aturar la difusió de material extrem, ni per combatre els algorismes que canalitzen aquesta mena de continguts cap als usuaris més joves. També critiquen que prohibir als adolescents l’accés a les xarxes socials els priva d’un mitjà fonamental de suport emocional.
Als defensors de la privacitat els preocupa que les bases de dades amb informació sobre els documents d’identitat o les dades biomètriques dels usuaris –entre més informació personal que les plataformes demanin per a verificar-ne la identitat– puguin veure’s compromeses. Aquest passat mes de juny, un estudi encarregat pel govern conclogué que els controls d’edat podien “ser segurs, sòlids i eficaços” i que no hi havia impediments tecnològics significatius a l’hora de fer complir la llei.
L’actitud del públic australià cap a la llei és considerablement més favorable que no la dels experts: un sondatge de YouGov dut a terme l’any passat, per exemple, revelà que la llei té el suport del 77% dels australians.
Existeixen prohibicions semblant en uns altres llocs?
La prohibició d’Austràlia és única, i al govern li agrada descriure la llei com la primera de la seva classe al món.
Molts països han debatut la possibilitat d’augmentar l’edat mínima per a poder-se crear un compte a les xarxes socials, o bé d’implementar una llei semblant a la d’Austràlia. Al maig, Nova Zelanda seguí l’exemple del seu veí i proposà de prohibir les xarxes socials per als joves de menys de setze anys; Dinamarca ha presentat una proposta legislativa per a prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de quinze anys.
Què hi ha en joc?
La nova llei australiana podria significar el començament d’un canvi cultural important per a una generació de nens i adolescents que han fet de les xarxes socials una part fonamental de la seva identitat.
Per a gegants tecnològics com Meta, YouTube, Snapchat i TikTok, l’impacte financer de la prohibició podria ser considerable. Segons les autoritats australianes, prop d’un 95% dels infants australians entre deu anys i quinze tenen un compte en una xarxa social, pel cap baix. La prohibició, per tant, restaria uns 2,5 milions d’usuaris a aquestes plataformes.
Però l’amenaça més gran de la llei per a aquestes empreses és que l’exemple australià s’estengui a més països. Si les prohibicions de les xarxes socials per als adolescents s’estenen per tot el món, les grans tecnològiques podrien quedar sense un grup clau d’usuaris, sovint els més actius.
“El món s’encamina cap a lleis com la nostra”, declarà Albanese a l’ONU aquest setembre. És evident que alguns governs veuen el cas d’Austràlia com un experiment. “L’exemple d’Austràlia m’inspira”, declarà fa poc la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. I afegí: “A Europa l’observarem i n’aprendrem.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
