Com és que Austràlia ha esdevingut la capital mundial de la cocaïna

Bloomberg · Angus Whitley

Michael Barnes, que aquesta setmana va deixar el càrrec de cap de la Comissió contra la Delinqüència de l’estat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, té un missatge per als professionals amb calers que han convertit el país en la capital mundial de la cocaïna: els seus hàbits de consum financen empreses criminals que es dediquen a assassinar innocents, al tràfic de persones i a l’extorsió.

El darrer Informe Mundial sobre les Drogues de l’ONU calcula que prop d’un 4,5% dels australians consumeixen cocaïna cada any, el percentatge més alt del món. L’anàlisi d’aigües residuals feta per la Comissió Australiana d’Intel·ligència Criminal mostra que el consum de cocaïna al país va augmentar d’un 69%, fins a xifres de rècord, els dotze mesos previs a l’agost del 2024.

“M’angoixa profundament la normalització del consum de drogues”, diu Barnes, que va exercir a la Comissió contra la Delinqüència de Nova Gal·les del Sud durant més de cinc anys. “Els advocats, comptables i metges se senten molt còmodes comprant cocaïna. Són les mateixes persones que després cerquen xocolata de comerç just, però que no tenen cap problema a comprar cocaïna ben xopa de sang”, afirma. “La ‘cocaïna de comerç just’ no existeix, ras i curt.”

L’augment del consum de cocaïna ha convertit Austràlia en un mercat altament lucratiu per als grups criminals de tot el món, malgrat la distància que separa el país dels grans centres de producció. A Sydney, un gram de cocaïna pot arribar als 300 dòlars australians, l’equivalent a uns 180 euros, gairebé el doble del preu que se’n paga en una ciutat com Londres.

L’impacte econòmic d’aquest hàbit creixent és cada vegada més alt. L’any 2024, els delictes relacionats amb les drogues il·legals van costar uns 82.300 milions de dòlars australians (l’equivalent a 50.000 milions d’euros) a l’economia del país, un 20% més que no pas l’any anterior, segons l’Institut Australià de Criminologia (AIC). La xifra eclipsa el pressupost anual en defensa, per exemple.

El tràfic de drogues és el nexe comú que connecta una epidèmia de delictes a Austràlia que inclou assassinats, incendis provocats i centres d’estafa a l’estranger, segons l’AIC. Aquests darrers mesos, Sydney ha estat l’escenari de tot un seguit d’atacs a plena llum del dia i tiroteigs de vehicles en marxa entre bandes criminals que lluiten per repartir-se el control del tràfic de drogues a la ciutat. Dimarts de la setmana passada, la policia va anunciar que havia localitzat restes humanes que es creu que pertanyen a un home de vuitanta-cinc anys segrestat a casa seva, a Sydney, per una banda criminal fa dues setmanes, en un presumpte cas de confusió d’identitat.

L’extensa costa australiana facilita que la majoria dels enviaments il·legals esquivin els controls fronterers: les bandes sovint recluten treballadors de l’aerolínia Qantas, o bé personal portuari, com a informants fronterers. Els funcionaris de duanes tan sols intercepten una quarta part de tota la droga que entra al país, segons un informe parlamentari publicat l’any 2024.

El complot per a importar 100 quilograms de cocaïna al vol de Qantas de Johannesburg a Sydney del 7 d’octubre de 2023 mostra el grau de sofisticació d’aquesta xarxa d’importació, segons que revelen documents judicials a què ha tingut accés Bloomberg.

La trama era formada per un grup de treballadors amb accés a zones restringides a l’aeroport de Sydney. Un d’ells era Michael James McPherson, gerent de Jets Transport Express, una filial de Qantas que s’encarrega de transportar mercaderies provinents de l’estranger. El càrrec de McPherson li permetia d’accedir a zones restringides, incloent-hi la terminal internacional de càrrega de Qantas.

Mesos abans del dia del vol, McPherson es va reunir amb una altra persona per tractar els detalls del pla. Aquella persona era Darren Steven Bragg, que havia perdut la feina en una empresa de logística local el juny d’aquell mateix any.

Bragg i un altre home van oferir a McPherson 10.000 dòlars australians (uns 6.000 euros) i una “gran bossa de cocaïna” perquè cerqués feina al primer a Jets Transport i, d’aquesta manera, poder introduir drogues de manera encoberta a les instal·lacions de l’aeroport. McPherson va contractar Bragg aquell agost.

Ja contractat, Bragg va col·laborar amb uns quants socis estrangers per introduir cinc bosses carregades de cocaïna en un contenidor de càrrega a la bodega del vol que sortia de Johannesburg. Era previst que l’enviament arribés un dissabte, dia en què Bragg solia treballar. Bragg i McPherson van recollir el contenidor i en van descarregar la droga, que van introduir en un vehicle que era a l’aeroport.

Però la Policia Federal Australiana ja els esperava. Bragg, McPherson i un tercer home, el conductor del vehicle, van ser detinguts. Bragg va ser condemnat a deu anys de presó; McPherson, a tres.

McPherson va declarar a la policia que li havien promès 150.000 dòlars australians (uns 90.000 euros) i una bossa de cocaïna per la participació en la trama. Una volta va acceptar d’embutxacar-se 10.000 dòlars australians pel contracte de Bragg, ja es va veure incapaç de fer-s’hi enrere. “Has acceptat els diners, ja no et queda més remei”, va dir Bragg a McPherson, segons que revelen els documents judicials.

Unes altres bandes opten per crear negocis d’importació que treballen de manera completament legítima durant mesos o anys, i no és fins que es guanyen la confiança de les autoritats que comencen a amagar drogues als enviaments sistemàticament. Moltes empreses de transport del tot legals també es veuen sovint implicades en el tràfic de drogues sense el seu coneixement o consentiment. Sigui com sigui, en aquestes situacions són sempre les bandes criminals les que hi surten guanyant.

“Si he de ser honest, dubto que s’intercepti més d’un 30% de la droga que arriba a Austràlia”, diu Barnes. “I molta gent et diria que la proporció és encara més baixa.”

La cocaïna no és l’única droga a l’alça al país. Austràlia i Nova Zelanda registren, amb diferència, les xifres més altes de consum per càpita d’èxtasi –també conegut com a MDMA– del planeta, segons l’informe mundial de consum de drogues de l’ONU. Prop d’un 12% de la població d’Austràlia consumeix cànnabis, una xifra que pràcticament triplica la mitjana mundial (4,6%).

El tràfic de drogues a Austràlia ha crescut gairebé a mesura que han deixat d’arribar exclusivament a través del Pacífic i han començat a circular per unes altres rutes. Avui, la cocaïna sud-americana arriba a Sydney via Europa, l’Àsia, l’Àfrica i el Llevant; els carregaments de drogues comissats són com més va més grans.

Les autoritats australianes continuen fent mans i mànigues per aturar l’allau de drogues. A partir del juliol, les autoritats encarregades de lluitar contra els delictes financers començaran a investigar amb més detall les activitats dels agents immobiliaris, advocats i comptables, sovint sospitosos d’ajudar els delinqüents a amagar els ingressos procedents de la importació i la venda de drogues. Aquests darrers dos anys, la policia de Nova Gal·les del Sud ha confiscat una flota de cotxes de luxe, safates de lingots d’or, vaixells, joies i rellotges que pertanyien a presumptes traficants.

Els agents duaners, d’una altra banda, han aconseguit algunes intercepcions sonades. El maig de l’any passat, per exemple, la policia va interceptar una llanxa motora uns 500 quilòmetres al nord de Sydney que transportava més d’una tona de cocaïna.

Al novembre, la policia va acusar el capità d’un vaixell de transport de bestiar d’haver ideat un pla per a importar més de 525 quilograms de cocaïna a Austràlia. El pla, segons les autoritats, consistia a llançar la droga per la borda del vaixell quan s’acostés a Perth, a l’estat d’Austràlia Occidental: la policia, de fet, va trobar paquets lligats a bidons flotants a uns 30 quilòmetres de la costa.

Però les autoritats saben que lliuren una batalla perduda contra els traficants de cocaïna i Barnes no té gaires esperances que la situació canviï a curt termini.

“Sempre hi haurà algú que trobarà la manera de subministrar-ne mentre la gent continuï disposada a pagar-ne tants diners”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb