25.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.09.2025 - 08:44
La música és una de les eines més potents de transmissió de sentiments i reivindicacions. La cantant Àuria Franch i el DJ K-ZU (Joan Casulleras) ho saben perfectament. Tenen estils ben diferents, però els uneix la voluntat de reivindicar la llengua i la cultura catalanes. Han sabut traslladar al públic una energia que va més enllà de cantar o ballar, perquè la música també té un paper clau en la defensa i lluita per la llengua.
Parlem amb Àuria Franch i K-ZU sobre els seus projectes, l’èxit que tenen en el panorama català i les xarxes socials i les reivindicacions que volen transmetre. Avui tots dos actuen a Girona, a la Plaça de Catalunya, en un concert gratuït que ha organitzat el Consell de la República i que duu per nom “El futur és en català. Depèn de nosaltres!”. Les portes s’obriran a les 20.00, Àuria Franch actuarà a les 21.00 i K-ZU a les 22.00.
Fer-ho en català, un èxit assegurat
El DJ K-ZU encara es recupera de la Festa per la Llibertat d’Òmnium Cultural de la Diada. Va ser un dels tres artistes convidats i diu que va ser una autèntica bogeria, l’actuació més èpica que ha fet mai: “Era ple a rebentar, amb deu mil persones, totes independentistes i catalanistes. El meu públic objectiu. Van ballar i cantar a ple pulmó tots els remixs“, explica.
La invitació d’Òmnium la va percebre com un reconeixement, atès que era la primera vegada que un discjòquei actuava a la Festa per la Llibertat. I diu que és un moviment que xoca de ple amb la política que ha emprès TV3 de contractar creadors de continguts en castellà.
Està molt indignat: “Em fa molta ràbia que amb els diners que paguem els catalans se subvencioni gent que fa continguts en castellà. Són uns diners que haurien de servir per a donar suport a la gent que treballa en català. Ells ens podrien ajudar… I veurien que fer-ho en català t’obre portes i no et moriràs de gana.”
K-ZU mescla música catalana amb tecno i reggaeton. La primera va ser el “Virolai”, que la va fer entre broma i broma amb els amics. També ha mesclat, per exemple, “Jenifer”, dels Catarres, la cançó de la sèrie de dibuixos animats Les tres bessones i l’“Himne dels pirates“, del musical Mar i cel, de Dagoll Dagom. Són unes mescles úniques amb un estil propi que l’han impulsat cap a l’èxit. Ara, a més de fer mescles, també s’ha atrevit a cantar. El 30 de setembre sortirà la seva primera cançó, que tracta sobre l’amor.
View this post on Instagram
ABBA, Bon Jovi o Karol G en català
Àuria Franch, de trenta-quatre anys, també és una cantant d’èxit. Vinculada amb la música de ben petita, va estrenar la carrera professional a vint-i-cinc anys, quan va decidir de deixar la perruqueria per centrar-se exclusivament a cantar.
Treballa sobretot en actes privats, com ara casaments, i ha guanyat molta popularitat a les xarxes socials, principalment des que fa versions en català de totes les cançons que us pugueu imaginar. De Bon Jovi, ABBA, Karol G, Shakira, Avril Lavigne, Lady Gaga, Amaral… La llista és extensa i les lletres les tradueix ella mateixa.
El projecte, anomenat “Com sonaria en català“, el va impulsar el gener de l’any passat i és pensat per fer valer la riquesa de la llengua. L’èxit ha estat rotund i la gran acollida del públic la va engrescar a traslladar el projecte de les pantalles a l’escenari, “amb un format de concert acurat, personal i que em representa”, explica.
Abans del gener del 2024, bona part de les cançons les feia en castellà i anglès. Admet que li feia un cert respecte fer el canvi de xip, però no se’n penedeix gens, ans al contrari. Diu que tenia ganes de fer alguna cosa que sentís de veritat i s’emocionés, i ho ha ben trobat. “Al final ha anat bé i hi ha moltes parelles estrangeres –d’Austràlia, Nova York o Alemanya– que vénen a casar-se aquí i em demanen que canti les cançons en català”, explica.
View this post on Instagram
Cantar en català i veure que s’obren portes
Tant K-ZU com Franch s’han trobat que cantar en català els ha obert portes i han vençut aquella cantarella negativa que fa temps que s’arrossega: “Fent-ho en català no arribaràs enlloc. Ho has de fer en castellà.” Ho explica així: “Et centres en un nínxol concret. Hi ha por de quedar limitat, però la gent que m’escolti serà la gent que vull tenir a prop. No cal arribar a tot el món si arribes a qui vols arribar.”
K-ZU destaca que ha trobat les portes obertes sobretot en les festes majors. Ja entén que també se li’n poden haver tancat en municipis que governi el PP, Vox o el PSC, o en algunes discoteques, amb l’argument que el seu estil no acabaria d’encaixar amb el públic. Per sort, hi ha locals que sí que el fitxen: “Les últimes discoteques grosses on he tocat han estat la Cabra de Vic, el Clap de Mataró i la Referència del Penedès, de Vilafranca del Penedès.”
Tots dos coincideixen que com més va més artistes es decanten pel català. “S’ha posat de moda crear contingut en català, la gent veu que té tirada i funciona”, diu Franch. “Quan vaig començar, hi havia gent que em deia que no funcionaria. I ara, en veure l’èxit, s’animen, perquè s’adonen que sí que funciona”, comenta K-ZU. També és crític amb aquells cantants o grups que, quan tenen prou seguidors, es passen al castellà.
Sobre la llengua, Franch considera que la responsabilitat per la llengua no s’hauria de posar tant al damunt dels artistes. “A vegades ens cau la responsabilitat de dir-ho tot correctament, i penso que això és un error. Com a mínim, a mi no m’agradaria identificar-me en això. Que pugui tenir la llibertat de posar alguna altra expressió, en castellà o anglès, en alguna cançó”, diu.
