L’Audiència de València refusa d’investigar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per la gota freda

L’Audiència de València ha desestimat la petició d’investigar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, en la causa sobre la gestió de la gota freda. Ho havia demanat en un recurs un partit conservador i espanyolista anomenat Valores, que no té cap representativitat, però que exerceix l’acusació popular en la causa de la gota freda.

La sala de la secció segona, formada per sis magistrats, ha emès una interlocutòria de 34 folis en què avala la posició de la jutgessa de Catarroja i confirma la resolució de no investigar el màxim responsable de la CHX. Els magistrats consideren que “no es pot culpar” Polo pel fet que “els responsables de l’emergència, directors del pla especial d’inundacions, no feren ús del SAIH, no analitzaren les dades pluviomètriques, les previsions meteorològiques ni les informacions dels mitjans de comunicació, ni les telefonades al 112, o que, tot i que sabien que els barrancs eren a la vora del col·lapse, no els controlaren”.

Citen la declaració de Polo, que va dir que “l’evolució de les pluges torrencials exigeix un control pluviomètric combinat amb les capacitats, en què és imprescindible l’anàlisi”.

La sala assenyala també que “es van desplegar els bombers forestals i després es van retirar”. “Difícilment es pot atribuir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o al seu president que es retirassen els bombers, que no es controlàs el desbordament i que s’ocasionàs l’aclaparador nombre de morts”, afegeix.

A més, diu que l’alerta hidrològica no es va desactivar i que el Consorci Provincial de Bombers de València era representat al CECOPI pel senyor José Miguel Basset, “de manera que el director o la directora del pla podien demanar-li sobre la vigilància del barranc mitjançant els bombers forestals i assegurar-se que hi continuaven, atesa la seva posició de garant en l’emergència”.

Dades disponibles i gestió de la informació

Els magistrats exposen que “el sistema automatitzat SAIH recollia cada 10 minuts l’evolució del cabal del barranc de Torrent, unes dades que es podien consultat a través de la web del sistema en tot moment”.

Sobre l’enviament del missatge Es-Alert, la interlocutòria indica que si ja es parlava d’enviar-lo com a mínim ja a les 19.00, “resulta del tot absurda la insistència contumaç a atribuir-ne la responsabilitat a la CHX, a l’AEMET i fins i tot a la delegada del govern”. “Una atribució de responsabilitats penals –afegeix– en què insisteixen algunes acusacions i que només té efectes exoneradors respecte dels investigats, però que de cap manera podrà tenir efectes incriminatoris respecte de testimonis que no assumeixen la posició de garant”.

Els magistrats de la secció segona remarquen: “No es pot argumentar, amb el volum d’informació de què es disposava almenys des del matí, un desconeixement de la situació. Es defensa un sistema d’anàlisi d’informació i de control del risc tan absurd com defensar que un jutge de violència de gènere, o un lletrat de víctimes, no sabera què és el SIRAJ, no sabera llegir la fulla d’antecedents penals i de mesures cautelars, afirmara desconèixer l’existència del sistema Viogen, o que no sap que es pot adoptar una ordre de protecció, o un controlador aeri no sap llegir la pantalla del radar”.

Sobre la comunicació amb la població

Finalment, el tribunal destaca que “l’enviament de missatges a la població perquè adoptàs mesures d’autoprotecció era essencial per a salvar la vida”. En absència d’aquesta alerta, les víctimes desconeixien que corrien un risc altíssim per usar el cotxe, baixar al garatge, ser al carrer o fins i tot pel simple fet d’estar al domicili en planta baixa. “Víctimes que varen morir de manera terrible”, diuen.