09.02.2026 - 20:03
L’Audiència espanyola ha decidit d’inadmetre la querella presentada pel president Artur Mas per l’espionatge amb Pegasus i per l’anomenada operació Catalunya, amb l’argument que el tribunal no és competent per investigar els fets i que una part de les conductes denunciades podrien haver prescrit. La resolució sosté que bona part del relat es basa en informacions periodístiques que, a parer dels magistrats, no tenen prou consistència per obrir una causa penal.
La decisió segueix el criteri que ja havia defensat la fiscalia. Prèviament, l’Audiència de Barcelona havia refusat la querella perquè entenia que els fets excedien l’àmbit competencial català i que, si escau, corresponia a l’Audiència espanyola d’assumir-ne la investigació. Ara, però, aquest mateix tribunal la rebutja, cosa que deixa la causa en un punt mort judicial. Davant aquesta situació, la defensa de Mas —encapçalada per l’advocat Jordi Pina— podria presentar un recurs davant la sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola i no descarta d’obrir un conflicte de competència davant el Tribunal Suprem espanyol amb l’objectiu que s’investigui l’operació Catalunya i l’ús del programari Pegasus contra el president.
La querella s’adreçava contra l’antiga cúpula del ministeri d’Interior espanyol sota governs del PP i contra l’empresa israeliana NSO, responsable del programari d’espionatge. Entre els assenyalats hi havia l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz, l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i comandaments policíacs. La defensa també plantejava la possibilitat d’ampliar les responsabilitats a l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy i a l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría si apareixien noves proves.
Segons el relat de la querella, els fets —que s’haurien produït entre el 2012 i el 2020— podrien constituir delictes d’organització criminal, falsedat documental, malversació i vulneració de drets fonamentals. L’arxivament acordat ara per l’Audiència espanyola no entra en el fons d’aquestes acusacions, sinó que se centra en la manca de competència i en la insuficiència d’indicis per a iniciar una investigació penal. El moviment de la defensa cap al Tribunal Suprem espanyol obre, doncs, una nova batalla jurídica per intentar que els tribunals investiguin una operació que no sols vulnerava la seva intimitat personal, sinó que pretenia alterar l’equilibri polític.
