L’Audiència espanyola arxiva la causa sobre la gran apagada elèctrica

El jutge José Luis Calama ha arxivat la investigació penal sobre la gran apagada elèctrica que el 28 d’abril de 2025 va deixar sense llum durant hores milions de persones a la península Ibèrica. En una interlocutòria dictada avui, el magistrat de l’Audiència espanyola conclou que no hi ha “ni el mínim indici” que els fets tinguessin origen en un sabotatge o en un ciberatac.

La causa s’havia obert l’endemà mateix de l’apagada, quan Calama –que aquella setmana era de guàrdia– va ordenar diligències per a aclarir si la pèrdua sobtada de 15 gigawatts d’energia en cinc segons podia respondre a un atac informàtic contra infrastructures crítiques. Després de mesos d’instrucció i d’haver analitzat tots els informes tècnics sol·licitats, el jutge descarta “de manera absoluta” qualsevol acció delictiva d’aquesta mena.

La interlocutòria repassa els informes elaborats pels principals organismes de seguretat digital de l’estat espanyol. El Centre Criptològic espanyol no va detectar “accions cibernètiques nocives” ni indicis d’atacs atribuïbles a grups de ciberdelinqüència. A la mateixa conclusió van arribar el Comandament Conjunt del Ciberespai, l’INCIBE i l’Oficina de Coordinació de Ciberseguretat, després d’haver visitat uns quants centres de control del sistema elèctric i haver-ne analitzat els registres.

També la Comissaria General d’Informació espanyola va examinar més de vuit mil gravacions i prop de mil tres-cents correus facilitats per Red Eléctrica, sense trobar cap referència a intrusions o ciberatacs durant els dies previs i posteriors a l’incident.

Un origen multifactorial i no penal

L’element clau de la resolució és l’informe del comitè creat pel govern espanyol per a analitzar la crisi del 28 d’abril. Segons el document, l’apagada va tenir un origen multifactorial, relacionat amb una capacitat insuficient de control de tensió, una resposta inadequada d’algunes centrals a les consignes de l’operador del sistema, oscil·lacions en la xarxa i la desconnexió –en alguns casos, aparentment indeguda– de centrals de generació.

El jutge diu que no faltava capacitat de generació al sistema, sinó recursos efectius de control de tensió degudament programats o operatius. Per això, conclou que els fets indiquen, si de cas, un conflicte de naturalesa administrativa o civil entre els operadors del sector elèctric, però en cap cas una conducta amb conseqüències penals. Amb aquest raonament, Calama ha decidit el sobreseïment provisional de la causa i ha recordat el principi d’intervenció mínima del dret penal: una vegada descartat el delicte, no correspon a la jurisdicció penal d’esbrinar responsabilitats que, eventualment, s’hauran de dirimir per unes altres vies.