17.03.2026 - 21:20
L’Audiència de Barcelona jutjarà demà dos agents de la Guàrdia Civil per haver coaccionat i vexat un ciutadà flamenc catalanoparlant a l’aeroport de Barcelona. Són acusats de cinc delictes, entre els quals delictes d’odi, coaccions i falsedat documental. L’acusació els demana vuit anys i dos mesos de presó a cadascun. La Plataforma per la Llengua diu que el cas establirà un precedent històric en la defensa dels drets lingüístics.
La víctima que ha portat els guàrdies civils a judici és Kris Charlier. Els fets van passar el 9 de desembre de 2019, quan Charlier es disposava a passar el control de seguretat de l’aeroport. Quan van detectar que portava un objecte sota la roba, el personal de seguretat li va demanar explicacions. L’afectat va dir, en català, que era una bossa d’estoma derivada d’una operació de còlon, però el treballador va reaccionar amb burles i li va exigir que parlés en castellà.
La Plataforma per la Llengua explica que ha acompanyat i finançat la defensa de Charlier d’un bon començament i destaca que és la primera vegada que aconsegueix que un cas de discriminació pel fet de parlar català arribi a judici per un delicte d’odi.
D’acord amb l’escrit d’acusació, a què ha tingut accés VilaWeb, la defensa reclama 8 anys i 2 mesos per a cadascun dels dos guàrdies civils. Concretament, pel delicte d’odi, reclamen setze mesos de presó i una multa de deu mesos a raó d’una quota diària de deu euros; un any d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel delicte comès per un funcionari públic contra l’exercici dels drets cívics; dos anys de presó i dos d’inhabilitació pel delicte contra la integritat moral; tres anys de presó, sis mesos de multa de 10 euros diaris i dos anys d’inhabilitació pel delicte de falsedat documental oficial; i vint-i-dos mesos de presó pels delictes de coaccions.
“Això és Espanya i aquí parlem en castellà”
A l’aeroport, el personal de seguretat va avisar dos agents de la Guàrdia Civil, que també li van reclamar que canviés de llengua. Segons el relat de la denúncia, els agents li van etzibar frases com ara “això és Espanya i aquí parlem espanyol”, i no li van facilitar en cap moment de ser atès en català per ningú que el pogués entendre correctament.
Charlier, resident a Bigues i Riells, sap parlar català però no castellà. Per això va demanar un traductor de francès o anglès per a explicar-los que duia una bossa recol·lectora. Tanmateix, els policies ho van refusar. Per mirar de resoldre la situació, es va abaixar els pantalons per ensenyar la bossa recol·lectora, però l’actitud dels agents encara va empitjorar.
La situació es va carregar encara més de tensió quan els agents van insistir que mostrés la bossa de l’estoma. Tot i la incomoditat i el caràcter íntim de la situació, Charlier va acabar accedint-hi. Tot seguit, d’acord amb l’escrit d’acusació, els agents van abusar de la seva superioritat pública, el van agafar abruptament i el van dur a una sala petita a on, en presència de quatre agents més, li van ordenar que es tornés a despullar de cintura cap amunt per mostrar la bossa d’estoma una altra vegada i poder-la inspeccionar.
Denunciat per alteració de l’ordre públic i manca de col·laboració
L’acusació recorda que, abans, els agents ja havien comprovat a l’arc de seguretat que efectivament era una bossa recol·lectora per colostomia i que, per tant, no implicava cap perill per a la seguretat col·lectiva que justifiqués de cap manera la detenció ni la necessitat d’escorcollar-lo tan exhaustivament. Els agents van acabar imposant dues denúncies a Charlier: una per alteració de l’ordre públic i una altra per suposada manca de col·laboració.
Durant la redacció de la primera denúncia, els agents es van mofar de la seva localitat de residència escrivint-la incorrectament: “Riels del Fai” en lloc de Bigues i Riells. Quan Charlier va corregir l’error, li van imposar una segona denúncia per haver refusat de cooperar amb la policia. Un dels agents va dir: “Aquest avui no vola.”
Finalment, dues hores més tard, quan faltaven quinze minuts per a enlairar-se l’avió, li van permetre d’anar-se’n i Charlier va haver de córrer per pujar a l’avió. Quan ja era assegut a l’avió, un membre de la tripulació li va comunicar que no podia volar per ordres expresses de la policia, de manera que li van restringir el dret fonamental de llibertat de circulació i el van obligar a cancel·lar el viatge programat. El tracte que va rebre Charlier, segons l’acusació, constitueix una vulneració greu dels drets lingüístics i fonamentals i un abús clar de la superioritat dels agents en exercici de les seves funcions públiques.
