La darrera atzagaiada de la fiscalia en la macrocausa del Tsunami a la Jonquera

Avui uns quants col·lectius antirepressius commemoren el tercer aniversari del tall de la AP-7 que va desembocar en la investigació de dos-cents manifestants

VilaWeb
Redacció
18.11.2022 - 21:40
Actualització: 19.11.2022 - 11:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les desenes de causes contra les mobilitzacions convocades pel Tsunami Democràtic en les protestes contra la sentència del procés són un laberint inacabable d’interlocutòries i peticions de condemna que han impactat durament contra el moviment independentista. Però n’hi ha una que destaca per sobre de la resta, tant per l’impacte simbòlic que va tenir, com pel nombre d’encausats. El tall del Tsunami a la Jonquera del novembre del 2019 va fer que encausessin dos-cents manifestants independentistes. Després de tres anys investigant-los, el jutge va acordar d’arxivar la investigació. Ara, la fiscalia ha presentat un recurs que, segons l’Alerta Solidària, té un rerefons polític.

Una manifestació uneix el Pertús amb la Jonquera en el tercer aniversari del tall del Tsunami 

El cas va semblar que s’acabava al setembre. El jutjat d’instrucció número 4 de Figueres, després de gairebé tres anys en què ha citat a declarar tots els investigats i va fer moltes diligències, va arxivar el cas. Va prendre la decisió arran del fet que la fiscalia no va veure cap comportament penal a Marta Rosique, diputada d’ERC al congrés espanyol i un dels dos-cents investigats. El jutge, fent extensiu el cas de Rosique a la resta de manifestants i sense valorar que cap fet fos constitutiu del delicte de desordres públics, va decidir de tancar la carpeta.

La part més substancial de tot plegat és que va dictaminar un sobreseïment lliure, una mena d’arxivament que es decreta quan, havent estudiat els fets, no es troba cap mena de delicte. La notícia va ser rebuda amb sorpresa i alegria entre els investigats i els col·lectius antirepressius, com ara l’Alerta Solidària, que representen bona part dels investigats.

Però un mes més tard, la fiscalia va recórrer contra la decisió del jutge instructor. No va recórrer contra l’arxivament, perquè era conscient que no podia aportar cap prova que incriminés els investigats, sinó que va demanar que el sobreseïment no fos lliure, sinó provisional. És a dir, un arxivament per manca de proves i no pas per absència de fets constitutius de delicte. Com que és un recurs d’apel·lació, la decisió l’haurà de prendre l’Audiència de Girona, de manera que els investigats encara no podran donar per tancat el cas fins que aquesta no es pronunciï.

Hi ha risc que es reobri la causa? El risc hipotètic és que, si hi ha proves noves i elements nous que puguin incriminar els encausats, es reobri el cas. Tanmateix, els advocats de l’Alerta Solidària es mostren confiats i no veuen opcions reals que passi. Consideren que després de tres anys, totes les diligències que es podien fer ja s’han fet i difícilment es podrà aportar cap prova més que permeti de reobrir la investigació per desordres públics.

“És una investigació que tracta un tall multitudinari en una autopista i no volen que s’arxivi per la via ràpida. Millor canviar-ho per un sobreseïment provisional que reconeix que sí que hi va haver un delicte tot i que els autors materials no són cap dels encausats. És una qüestió de precedents”, reflexiona Martí Majoral, portaveu de l’Alerta Solidària. També es mostra sorprès que el recurs de la fiscalia hagi arribat pocs dies després de la convocatòria de l’acte “Venim del nord, venim del sud”, una commemoració del tercer aniversari del tall de la AP-7. Es fa avui a la Jonquera i al Pertús.

Més enllà de què decideixi l’Audiència de Girona, l’arxivament no seria alterat en cap cas per la reforma del codi penal que inclou un nou delicte de desordres públics agreujats. L’aplicació retroactiva no es pot fer sobre uns fets que ja han estat objecte d’investigació i ja s’han arxivat. I si la investigació es reobrís, tampoc no l’alteraria perquè l’aplicació del nou codi penal aniria en perjudici dels encausats.

Una causa amb més ramificacions

Si bé és cert que el jutge instructor va acordar l’arxivament per a cent noranta-nou manifestants, sí que va mantenir-ne el procediment obert per a un. És un jove a qui li atribueix un possible delicte d’atemptat contra l’autoritat i lesions. Aquell tall de la AP-7 del novembre del 2019 va començar a l’altura del Pertús, però va haver de desplaçar-se cap al sud per l’acció de la policia francesa. La segona nit es va transformar en un nou tall de la AP-7, a l’atura de Salt.

Arran de totes les accions, la mobilització també es va investigar en jutjats de Perpinyà i Girona. A Catalunya Nord, es van obrir onze expedients administratius que finalment van ser arxivats. En el cas de Girona, que s’ocupa del tall de la AP-7 a Salt, d’entrada hi va haver cinquanta-dos encausats. Es va arxivar el cas de quaranta-vuit d’ells i n’hi ha quatre que esperen data de judici.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes