La revolta dels ramaders contra els sacrificis de bestiar en massa per a frenar la dermatosi nodular contagiosa ja no és un episodi aïllat, sinó una crisi oberta. Divendres, a Catalunya Nord –especialment a la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i el Vallespir–, la indignació es va començar a manifestar en talls i controls de pagesos a carreteres estratègiques. I, mentrestant, creix la sensació que l’estat actua amb una lògica cega i desconnectada de la realitat del món rural.

Aquest cap de setmana, grups de ramaders han organitzat controls en uns quants punts de Catalunya Nord. Hi instal·len tractors per a reduir la capacitat de pas de la carretera i escorcollen ells mateixos tots els vehicles que pretenen circular-hi. A més, els ramaders han anunciat que s’hi estaran tants dies com calgui.

El detonant: els sacrificis totals

L’origen de la protesta és la resposta sanitària imposada per l’estat francès amb motiu de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica transmesa per insectes que afecta els bovins i que també ha estat detectada al sud. Tot i que debilita els animals, rarament és mortal. Malgrat això, el protocol oficial preveu d’eliminar tot el ramat de l’explotació on es detecti un focus, encara que només hi hagi un o animal malalt o dos.

Aquesta política és traumàtica per als ramaders, perquè sacrificar tot el bestiar –sols per una vaca malalta– implica posar fi a anys de feina de selecció i cura del ramat.

Un conflicte que s’estén

La tensió no és exclusiva de Catalunya Nord, car s’ha estès a tot l’estat francès. En tretze departaments hi ha hagut accions coordinades aquest cap de setmana.

El conflicte ha fet aflorar fractures dins el sector agrari. Sindicats com la Coordinació Rural i la Confederació de Pagesos s’oposen frontalment als sacrificis en massa i reclamen una vaccinació generalitzada. En canvi, l’aliança majoritària FNSEA-Joves Agricultors defensa el sacrifici total com a “mal menor” per a preservar el nivell sanitari “indemne” de l’estat francès, clau per a l’exportació de bestiar.

Aquesta divergència revela el nucli del problema: la confrontació entre un model sanitari pensat per al comerç internacional i la supervivència econòmica i humana de les explotacions locals.

La veu dels ramaders: vaccinar i analitzar

Els ramaders catalans exigeixen que s’eliminin solament els animals realment malalts, que es facin analítiques exhaustives –amb mostres de sang de cada ramat– i que s’estengui la vaccinació sistemàticament. També reclamen indemnitzacions ajustades al valor real del bestiar, sense límits arbitraris.

Molts alerten que els ramats de muntanya, adaptats durant dècades a condicions extremes, no es poden substituir fàcilment. “Si matem aquestes vaques, perdem un patrimoni viu que no es recupera”, insisteixen.

L’estat mou fitxa, però no convenç

En vista de la protesta creixent, el govern francès ha anunciat que ampliaria la campanya de vaccinació: un milió de dosis més per als departaments del sud-oest, entre els quals Catalunya, amb l’objectiu de vaccinar uns 16.000 bovins. La ministra d’Agricultura francesa, Annie Genevard, ho presenta com una mesura de protecció, però manté la línia dura sobre els sacrificis i no vol desplaçar-se als punts de blocatge.

Les autoritats admeten la complexitat de la malaltia –que pot tenir una incubació de vint-i-vuit dies–, però això no calma els ànims. La sensació general és que la vaccinació arriba tard i que si s’ha accelerat ha estat per la pressió dels pagesos.

Més que una crisi sanitària

La dermatosi nodular contagiosa ha estat també el detonant d’un malestar molt més profund. El món rural arrossega més conflictes oberts: els acords comercials internacionals, la incertesa sobre la política agrària comuna i la precarització constant de les explotacions. En aquest context, els sacrificis en massa són vists com una agressió final.

El crit “Atureu la matança” ha esdevingut molt més que una consigna sanitària i ha esdevingut una denúncia política i existencial: la d’un sector que se sent abandonat i sacrificat en nom d’un model que prioritza els equilibris macroeconòmics per damunt de la vida rural.