27.11.2025 - 01:50
L’occità retrocedeix, però no gaire. Aquesta és, en essència, la principal conclusió de l’enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 a l’Aran, que també deixa entreveure algunes tendències estructurals positives. A continuació, ordenem els resultats en sis punts per retratar l’estat actual del coneixement i l’ús de l’aranès, la varietat pròpia de l’occità a la vall.
1. Baixa el coneixement de l’occità, però no de manera sostinguda
El coneixement de l’aranès disminueix en totes les habilitats respecte del 2018. La població que declara entendre’l passa del 83,3% al 79,7%, però encara és un percentatge superior al del 2008, cosa que indica que no hi ha una caiguda lineal i constant, sinó oscil·lacions.
Això també passa amb la capacitat de llegir-lo i escriure’l: els percentatges baixen en relació amb el 2018, però continuen per sobre del 2008 i el 2013. En canvi, els qui el saben parlar sí que arriben al percentatge més baix de les quatre enquestes: del 60% es baixa al 53,6% en cinc anys, una davallada de 6,3 punts. Ara solament una mica més de la meitat dels habitants de l’Aran diuen que el saben parlar.
L’aranès es manté com a tercera llengua en coneixement, per sota del català i el castellà. El castellà és hegemònic en totes les habilitats i més de tres quartes parts de la població entén, parla i sap llegir el català.
2. L’aranès, més llengua d’identificació que no pas d’ús habitual
Un 18,5% de la població té l’aranès com a llengua inicial, fet que demostra una fragilitat extrema en un territori que té una població de 10.495 habitants. El percentatge augmenta si tenim en compte els que combinen l’aranès amb més llengües, que augmenta fins al 23,5%. Són valors semblants als d’enquestes anteriors, però en l’ús exclusiu es detecta una certa erosió.
On l’aranès és més alt és en el terreny simbòlic: el 29,5% (+6 punts que no pas la inicial) el considera llengua d’identificació, sobretot a costa del castellà i d’algunes altres llengües; en canvi, el català es manté. L’enquesta confirma que l’aranès és percebut com a llengua pròpia del territori.
Ara, quan es pregunta per la llengua habitual, el panorama canvia: el castellà es dispara deu punts respecte de la llengua d’identificació i arriba al 45,9% d’ús habitual. L’aranès en surt clarament perjudicat: solament al voltant del 16% de la població el fa servir de manera exclusiva i prop d’un 23% si es compta en combinació amb altres llengües. En resum: més identificació simbòlica, però menys ús efectiu.
3. Ús envellit i més gent sense cap contacte amb la llengua
L’ús habitual de l’aranès ha anat minvant. L’ús exclusiu volta el 16%, el valor més baix de la sèrie, amb una caiguda d’uns tres punts en cinc anys, en una llengua que ja partia d’una situació crítica. El català també retrocedeix i el castellà puja moderadament, tot i que encara no arriba als nivells del 2013.
L’element generacional és clau. L’aranès continua essent la llengua d’ús habitual principal entre els més grans de 65 anys, amb un 42,4%. En el tram de 45 anys a 64, el percentatge baixa fins al 21%; entre 30 anys i 44 és entorn del 15%. Entre els menors de trenta anys, torna a pujar fins al 23%, una dada que indica que les generacions joves no es desentenen de la llengua, però la combinen més amb els altres idiomes i no sempre la situen al centre de la vida diària. L’aranès continua atraient joves que no el tenen com a primera llengua, però l’ús com a llengua habitual (sol o combinat) és inferior al percentatge de joves que la tenen de llengua inicial.
En nombres absoluts, l’ús habitual s’ha reduït: l’aranès el fan servir 1.543 persones; en canvi, el castellà ha passat de 3.208 parlants habituals a 4.214, gairebé mil més.
Un factor determinant és l’impacte migratori: entre el 2018 i el 2023 la immigració ha augmentat de 1.367 persones, un 13% de la població. La majoria de nouvinguts no tenen cap coneixement de l’occità quan arriben a la vall. Alhora, creix la franja de població que no fa servir mai l’aranès: el percentatge dels qui no el fan servir gens s’enfila per damunt de la barrera simbòlica del 50%.
4. Un ús exclusiu marginal fora de l’àmbit més proper
Fora de la llar i de l’entorn més immediat, l’ús exclusiu de l’aranès és francament marginal. L’únic àmbit on manté un pes significatiu és en les relacions amb les institucions pròpies de la vall, però pràcticament desapareix en la relació amb l’administració catalana, els cossos policíacs i els organismes de l’estat espanyol, com ara administració general i tribunals.
En el comerç i els serveis, la situació és una mica millor, però igualment delicada: l’ús és relativament més present en bars, restaurants i petit comerç, però l’ús exclusiu continua essent baix. I allà on la població percep més clarament que no el pot fer servir és, precisament, en les administracions públiques.
En les relacions socials –companys de feina, d’esport, amistats, veïnat– l’aranès hi té una presència una mica més alta que no pas en els àmbits institucionals, però, novament, l’ús exclusiu hi és molt residual. El missatge de fons és clar: l’aranès aguanta en certs espais de proximitat, però s’esvaeix en els serveis bàsics i en el contacte amb la nova població, just allà on es juga bona part del futur.
Arran d’aquesta diagnosi, el govern de la Generalitat i el Consell General d’Aran es proposen algunes línies d’actuació: facilitar l’aprenentatge de l’aranès a la població arribada de fora (sobretot famílies amb infants en edat escolar), impulsar-ne l’ús en tots els sectors professionals, dels serveis sociosanitaris al gran comerç, i enfortir la presència de l’aranès entre el jovent, tant dins i fora del sistema educatiu com en l’espai digital i les xarxes socials.
Dos elements esperançadors
Malgrat que la majoria d’indicadors assenyalen a un retrocés, l’enquesta també recull dades estructurals positives que poden ser clau per al futur de la llengua.
5. Una transmissió familiar que es manté forta
L’aranès es parla més amb els fills que no pas amb els pares o els avis. És una de les dades centrals per a la supervivència de la llengua: la transmissió. Tant si se’n mira l’ús exclusiu com les combinacions amb els altres idiomes, l’ús a la llar amb la canalla arriba prop del 30%, per damunt de l’ús amb les generacions més grans.
Això passa en un context de canvis profunds: la població nascuda a l’Aran només ha baixat lleugerament en cinc anys (d’un 36,8% a un 35%) i la nascuda a la resta de Catalunya es manté prop del 20%. Alhora, les onades migratòries successives han alterat l’equilibri lingüístic, però no han fet miques la transmissió familiar entre els qui tenen l’aranès com a llengua pròpia. De fet, una dada positiva és que hi ha més joves que tenen l’aranès com a llengua inicial que no pas la gent gran.
Això es pot explicar sobretot per les constants onades migratòries que ha viscut al territori. Gairebé tota la població nascuda a l’Aran (97,3%) sap parlar l’aranès i, entre la població nascuda a Catalunya, el coneixement és igualment alt (61%). On el coneixement esdevé minoritari és entre els nascuts a la resta de l’estat espanyol i a fora.
Entre el 2018 i el 2023, les entrades d’immigrants procedents de qualsevol indret sumen 1.367 persones (el 2022 i el 2023 foren els anys de màxim volum). La nova immigració és especialment nombrosa en les franges de trenta anys i seixanta-cinc, que són els que menys empren la llengua.
Una llengua rejovenida
Malgrat la caiguda en l’ús habitual, l’enquesta mostra que els joves tenen molt bon nivell de coneixement de l’aranès gràcies al sistema educatiu: poden escriure, parlar i llegir la llengua sovint millor que no pas els avis, encara que la facin servir menys en el dia a dia.
Quant a la llengua d’identificació, l’aranès manté un prestigi o estima notable: els qui s’hi identifiquen més són els grans –que també són els qui més el parlen–, però els menors de trenta anys s’hi acosten molt, amb prop del 44,1% que el citen com a llengua d’identificació (sol o combinada). Les generacions intermèdies, en canvi, són les que hi mostren una adhesió més baixa.
Les administracions interpreten aquesta identificació com un punt de partida esperançador, però insuficient. Revertir la situació social de l’aranès és definit com un “compromís col·lectiu”, perquè la llengua és un element central de la singularitat de la vall. Per preservar-la, segons que expliquen, cal reforçar el vincle entre llengua i país en plena transformació demogràfica i, alhora, modificar hàbits i pràctiques que frenen l’expansió de l’aranès més enllà del grup de persones nascudes a la vall.
