18.02.2026 - 21:40
La desclassificació de documents vinculats al cas de Jeffrey Epstein ha situat els Països Catalans en el mapa d’un escàndol que durant anys s’havia percebut més que res com una trama nord-americana. Entre les localitzacions que apareixen més sovint en correus electrònics, agendes de viatges i testimonis judicials hi ha Barcelona i Eivissa, juntament amb Andorra, que hi surt d’una manera més circumstancial. Alhora, a l’estat francès, les dades revelades han evidenciat els vincles amb les altes esferes polítiques, com ara amb l’ex-ministre Jack Lang, i han forçat l’obertura d’investigacions judicials.
Els documents desclassificats no descriuen necessàriament delictes, però sí que permeten de reconstruir una xarxa d’intermediaris, espais de sociabilitat de l’elit i circuits econòmics a escala global. La importància de tota aquesta informació no rau sols en allò que prova de manera directa, sinó en la capacitat de connectar punts aparentment dispersos en una mateixa lògica operativa.
Barcelona com a espai logístic dins una xarxa internacional
Testimonis i bescanvis de correu electrònic situen Barcelona dins l’estructura de relacions d’Epstein, vinculada principalment a tasques de selecció i trasllat de dones joves, sovint amb intermediaris relacionats amb el món de les models. La documentació judicial esmenta la figura d’un intermediari francoalgerià –identificat en informacions com Daniel Siad– que sembla que actuava de reclutador i facilitador de contactes a Barcelona dins circuits internacionals vinculats a l’entorn del financer.
Segons les referències documentals, aquestes activitats es van fer sobretot entre final dels anys noranta i la primera dècada del segle XXI –Epstein va ser detingut per primera vegada el 2006–, un període en què Barcelona consolidava el seu paper com a pol europeu de moda, publicitat i captació de talent jove internacional. La presència d’agències, passarel·les i actes vinculats a la indústria creativa afavoria un entorn de gran mobilitat professional i social i donava accés a models emergents, especialment de l’Europa de l’est.
Testimonis judicials afirmen que tot plegat permetia d’establir contactes inicials sota aparença d’oportunitats laborals o de promoció professional. El patró recurrent consisteix en estades breus, promeses professionals i una relació econòmica que podia derivar en situacions de dependència progressiva.
En una xarxa que depenia de la discreció, eren essencials la rotació constant de visitants, la disponibilitat d’allotjaments temporals i la facilitat de moviments entre estats. Aquest esquema coincideix amb els relats aportats per víctimes en procediments judicials als Estats Units, cosa que reforça la coherència d’aquest sistema descrit a escala internacional pels investigadors.
Eivissa com a escenari de sociabilitat de l’elit i projecció internacional
Si, dins l’estructura, Barcelona apareix com un node logístic i de selecció, Eivissa és més aviat un espai de relació social, on es feien les estades i actes de gran exclusivitat. Una de les peces més citades en els resums periodístics dels arxius és un bescanvi de correus del 2010 en què Daniel Siad –l’intermediari europeu amb Epstein– parla d’un viatge a l’illa amb un “amic” i de la disponibilitat d’un allotjament que descriu com “una casa enorme a Eivissa”, amb un to que fa pensar en un procediment rutinari.
En aquell mateix fil, Siad vincula explícitament l’illa amb la circulació de noies joves dins el circuit internacional de models: afirma que han d’arribar “vuit noies bellíssimes” i que ell és qui les duu a Eivissa. En el mateix context, es presenta com algú connectat a xarxes de captació i representació: també es defineix com “un observador de Trump”, és a dir, com una mena de captador o seleccionador per a l’entorn del magnat nord-americà, cosa que reforça el perfil d’intermediari que combina promeses professionals, contactes i mobilitat transfronterera.
Aquesta mena de material, tot sol, no prova cap delicte, però sí que ajuda a descriure el mecanisme social que els investigadors i les víctimes han explicat en unes altres jurisdiccions: la normalització d’itineraris i estades, la figura dels intermediaris que fan de frontissa entre les models i els cercles de gran poder adquisitiu i l’ús d’espais privats que permeten de barrejar sociabilitat de l’elit i opacitat i, que, en darrer terme, marquen un camí delictiu. El valor d’Eivissa en aquest esquema és funcional: l’illa ofereix discretament allò que una xarxa d’aquesta mena necessita –rotació de visitants, entorns privats de luxe i una densitat estacional de fortunes i convidats internacionals–, sense que hi hagi d’haver cap infrastructura formal visible.
Alhora, els arxius han revelat informacions sobre interès immobiliari d’Epstein a les Illes. El cas més concret que ha circulat aquests dies és el de Mallorca: segons una informació, el 2015 va sospesar de comprar la possessió de l’Estaca (Valldemossa), una propietat associada a Michael Douglas, per uns cinquanta milions d’euros; també hi consten moviments de pagament vinculats a una targeta American Express a una immobiliària mallorquina.
Andorra, rastre documental sense estructura operativa coneguda
Andorra també hi surt esmentada, tot i que amb referències més escasses, que no permeten d’identificar cap activitat comparable a la detectada en uns altres indrets del país. Hi apareix principalment en correspondència electrònica, anotacions d’agenda i referències logístiques associades a desplaçaments o trobades, però sense indicis de cap infrastructura estable ni de cap un paper important dins aquesta xarxa.
En alguns bescanvis, Andorra s’associa a entorns educatius i institucionals de projecció internacional vinculats a l’òrbita de la Salle, en converses relatives a programes acadèmics, activitats formatives o reunions de caràcter social. Els missatges, del 2010, són amb el professor Roger Schank, vinculat a la Salle Open University, que s’inaugurà dos anys més tard. Les referències s’inscriuen en l’àmbit de la sociabilitat d’elit i de les relacions institucionals en circuits diplomàtics, educatius o filantròpics, i no tenen cap connexió explícita amb les conductes delictives investigades en unes altres jurisdiccions. La presència en la documentació respon, més aviat, a la barreja característica de contactes personals, institucionals i socials que defineix l’entorn del financer.
El fet que hi aparegui Andorra, mal que sigui de manera tangencial, confirma l’abast geogràfic extens de les relacions d’Epstein i la capacitat que tenia d’integrar territoris molt diversos dins una mateixa òrbita de mobilitat social i econòmica. Aquesta dispersió territorial és una de les constants que descriuen tant les investigacions judicials nord-americanes com els testimonis de víctimes: una xarxa basada en la fragmentació d’espais, la multiplicitat de jurisdiccions i la combinació d’entorns financers, educatius, culturals i d’oci.
En aquest mateix context, alguns materials documentals també contenen referències aïllades a indrets com ara València, perquè s’hi feia el gran premi de fórmula 1, o Menorca, però són mencions sense cap funció estructural definida. Això reforça l’abast internacional de les relacions, amb alguns indrets amb un pes central i alguns altres que esdevenien espais de contacte circumstancial.
França i la derivació política del cas Jack Lang
La dimensió europea del cas es fa especialment visible a l’estat francès, on la revisió de la documentació desclassificada recentment ha reobert interrogants sobre les relacions d’Epstein amb algunes figures públiques europees. És ací on ha reaparegut el nom de Jack Lang, ex-ministre de Cultura, ex-president de l’Assemblea francesa i una de les personalitats més reconegudes del socialisme francès d’aquestes darreres dècades, que va participar en sopars i actes socials.
La seva trajectòria institucional i cultural fa que qualsevol esment tingui un impacte polític immediat, i dut Lang a dimitir de la presidència de l’Institut del Món Àrab després de les revelacions, per bé que, ara com ara, no ha tingut cap conseqüència penal. Aquest episodi posa en relleu una dimensió menys visible però estructural de la xarxa d’Epstein: la capacitat d’inserir-se en circuits de sociabilitat d’alt nivell on conflueixen cultura, diplomàcia, filantropia i poder polític. A diferència de països on la documentació descriu mecanismes logístics o operatius, a l’estat francès emergeix sobretot una trama de relacions socials pròpies de les elits mundials, en què apareixen referències a espais com la vila occitana de Sant Tropetz o Mònegue.
Alhora, la fiscalia de París ha anunciat l’obertura de dues investigacions: una de centrada en eventuals delictes de naturalesa sexual, susceptibles de ser qualificats de tràfic de persones en grup organitzat, i una altra de relativa a possibles ramificacions econòmiques i financeres. La fiscalia ha fet una crida explícita a les possibles víctimes perquè presentin denúncia i ha garantit que en recollirà tots els testimonis. Aquesta iniciativa confirma que la dimensió judicial francesa continua activa i amplia el focus més enllà de les conseqüències estrictament sobre la reputació.
En conjunt, la ramificació francesa confirma que el cas Epstein no es pot mirar únicament en clau judicial, sinó també com un fenomen polític i cultural que ha tingut influència en institucions i figures de prestigi. La combinació d’impacte sobre la reputació, revisió institucional i absència d’imputacions fermes en molts d’aquests entorns dibuixa un panorama complex, en què la responsabilitat penal es barreja amb una crisi de confiança més àmplia.
Sis anys després de la mort d’Epstein, les investigacions continuen evolucionant i la desclassificació de documents encara ha ampliat més l’abast geogràfic i polític del cas. Europa ha passat de ser un marge difús a formar part del nucli d’anàlisi. I Barcelona, Eivissa i la derivació francesa ho il·lustren amb claredat.
