The Washington Post · Ruby Mellen i John Muyskens

L’escalfament de l’Àrtic –on les temperatures augmenten quatre voltes més de pressa que no pas a la resta del planeta– ha deixat al descobert recursos naturals i rutes marítimes enterrats sota mil·lennis de glaç, cosa que ha transformat la regió en un camp de batalla geopolític per a les grans potències militars del planeta.

Tots aquests canvis han ajudat a convertir l’Àrtic en una regió d’oportunitats, però també de possibles conflictes, incloent-hi la lluita pel control de Grenlàndia, que Trump ha posat en el punt de mira.

“El desglaç de la mar fa molt més viables els plans de desenvolupament econòmic que Trump sembla que té per a Grenlàndia”, diu Sherri Goodman, investigadora de l’Atlantic Council i ex-subsecretària adjunta de Defensa per a la Seguretat Ambiental dels Estats Units.

Trump ha repetit que vol apoderar-se de l’illa tant per la seva situació estratègica com pels seus recursos naturals sense explotar, entre els quals hi ha diamants, liti i coure.

La setmana passada, el president nord-americà va anunciar que imposaria aranzels als països europeus que havien enviat tropes a l’illa els darrers dies. Les converses d’aquella setmana entre els ministres d’Afers Estrangers de Grenlàndia i Dinamarca i els representants del govern nord-americà no van aconseguir de refer el diàleg.

La possibilitat que els Estats Units recorrin a la força militar contra un aliat de l’OTAN, tal com Trump ha insinuat, amenaça d’enterrar l’aliança militar que ha regit la diplomàcia a les dues ribes de l’Atlàntic d’ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial. La voluntat de Trump d’annexionar l’illa als EUA és un dels exemples més clars de l’impacte del canvi climàtic en la geopolítica. L’escalfament de les zones més septentrionals del planeta ja ha canviat el panorama geopolític internacional i promet de continuar canviant-lo les dècades vinents.

“El desglaç de l’oceà Àrtic, si més no durant una part de l’any, crearà un escenari del tot nou per a l’economia i la seguretat de la regió”, afirma Joseph Majkut, director del Programa de Seguretat Energètica i Canvi Climàtic del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals. “I encara que fa temps que sabíem que passaria, sembla que ara finalment hem arribat a un punt d’inflexió.”

El glaç marí de l’Àrtic sol arribar a l’extensió màxima al març, abans de començar a fondre’s fins a arribar al punt més baix de l’any, que sol ser al setembre. Aquestes darreres cinc dècades, els canvis en la capa de glaç de l’Àrtic han deixat al descobert noves rutes per al transport marítim i comercial, atesa la reducció de la cobertura anual en algunes parts de la regió.

Els analistes expliquen que, els darrers anys, els vaixells trencaglaç han començat a passar per una ruta pel centre de l’Àrtic que, fins fa poc, no era navegable a causa del gruix de la capa de glaç. L’octubre passat, sense anar més lluny, un portacontenidors xinès va escurçar una vintena de dies la ruta habitual cap a Europa –que sol passar pel canal de Suez– a través d’aquesta drecera àrtica.

El possible desglaç de l’oceà Àrtic, com a mínim a l’estiu, podria transformar del tot el comerç mundial. Un Àrtic sense glaç a l’estiu podria ser qüestió de dècades, encara que els terminis exactes depenen del grau d’escalfament del planeta.

Un estudi publicat l’any 2021 a la revista Nature va preveure els períodes sense glaç d’acord amb diferents graus d’escalfament. Si el planeta s’escalfa 2 graus centígrads per damunt de la mitjana 1850-1900, aquest període podria arribar a ser de 63 dies; si el planeta s’escalfa 3,5 graus, gairebé tot l’Àrtic tindria tres mesos d’aigües obertes l’any, pel cap baix.

Els científics, tanmateix, avisen que les condicions de l’Àrtic continuaran essent extremes amb glaç o sense. Zack Labe, un científic que estudia els riscs climàtics, explica que el desglaç podria deixar els habitants de la regió sense una protecció crucial contra l’oratge.

“Generalment, el glaç amorteix les ventades i les onades”, explica. Això és especialment important a la tardor, quan els tifons provinents del Pacífic solen desplaçar-se a la regió.

Atès que el gel protegeix el terreny contra l’erosió i les inundacions, el desglaç de l’Àrtic podria produir condicions oceàniques imprevisibles, un problema especialment greu en una regió on hi ha ben pocs ports accessibles als quals recórrer en cas d’emergència.

“És possible que el desglaç faci que navegar per aquestes rutes sigui més perillós, no pas menys”, subratlla Labe.

Trump, un fervent negacionista climàtic, mai no ha admès la relació entre l’escalfament global i el seu interès per Grenlàndia.

Per molts experts, tanmateix, girar l’esquena als efectes geopolítics del canvi climàtic podria ser una estratègia perdedora.

“El canvi climàtic representa un risc significatiu per a la seguretat nacional”, diu Goodman. “L’obertura de noves rutes marítimes i els canvis en la cobertura de glaç influeixen en totes les turbulències polítiques que vivim actualment”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb