Ja fa dies que mules, bous i gallines van arribar a l’esplanada al peu de les escales de la catedral de Barcelona, l’espai que cada any per aquestes dates s’omple de tot allò que cal per a preparar un bon pessebre: molsa, coves, rius i ponts i les figures dels personatges que tenen el seu lloc i la seva funció en l’escenificació de la visita al portal de Betlem, amb motiu del naixement de Jesús. La Fira de Santa Llúcia ho té tot per a tornar a ambientar la casa per a les festes de Nadal.

La tradició d’habilitar a les cases un raconet per a aquesta recreació ja depassa l’origen religiós d’aquest ritual. Infants i adults se’l fan seu com a guarniment de festa. Triar l’avet, les boles i els llums són unes altres missions a la Fira de Santa Llúcia, un aplegament de parades que pot presumir de ser la fira més antiga del món dedicada a l’artesania del pessebre.

“De les dues-centes quinze parades que té, cent vuitanta són de temàtica nadalenca, guarniments i objectes de Nadal, i no d’alimentació.” Això és el més destacable d’aquesta fira degana, “i el que la distingeix de la majoria de les fires de Nadal, on proliferen cada cop més les parades de menjar”, explica el president de l’Associació Fira de Santa Llúcia, Albert Deulofeu. La seva besàvia ja era firaire l’any 1929, quan les parades es muntaven al carrer de Santa Llúcia, a tocar de la catedral. Després ho van ser l’àvia i la mare. Ell i la seva germana Mercè són la quarta generació d’una família d’artesans pessebristes dedicats a fer coves, pallers, corrals, fonts i ponts, i tot allò que conforma el paisatge d’un pessebre. “Treballem tot l’any per venir a vendre a la fira”, explica. Tenen el taller a Bigues i Riells (Vallès Oriental) i, el darrer dia de fira, el 23 de desembre, fan recompte de tot allò que han venut i d’allò que convé preparar per a l’any següent. “Els qui vivim d’això tot l’any som pocs, i el relleu cada vegada és més complicat, perquè tradicionalment hem aprofitat sempre les vacances per venir a fer la fira, però ara els joves ja no estan per a això”, diu Albert Deulofeu. Ell, que també és membre de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, també prepara pessebres per encàrrec. Enguany, per exemple, n’ha fet un per al celler Can Roda de Martorelles (Vallès Oriental), que tothom pot visitar. A les dues parades que Deulofeu té a la fira, també hi trobem figures, tant de fang amb roba d’origen murcià com les que fa l’escultora catalana Montserrat Ribes, que ells venen en exclusiva.

Deulofeu també ens parla de com ha estat l’evolució d’aquesta històrica fira. I amb més coneixement de causa d’ençà que n’és president. Aquell 2009, acabaven de baixar les parades al pla de la Seu perquè feien obres a la façana de la catedral. Després de la pandèmia de la covid, es van suprimir algunes parades, que ja no van continuar, i ho van aprofitar per fer els passadissos entre parades més amples i, d’aquesta manera, evitar els nusos de gent que, des del primer dia, el darrer divendres de novembre, fins el 23 de desembre, s’acosta a cercar el seu ramet de vesc per a la sort de tot l’any, l’avet o les peces del pessebre, totes o les que convé renovar o afegir al muntatge de cada any.

“Els dies de més feina són els festius i els del pont de la Puríssima”, explica Deulofeu. Passejar per la fira, a qualsevol hora del dia, és una activitat ja programada en moltes llars al calendari de desembre, també instaurada com a visita de grups dels centres educatius i per famílies i colles d’amics de Barcelona i de fora de la ciutat. Quan es fa fosc, els llums, amb la música de fons, fan encara més entranyable l’experiència. I el president de la fira precisa: “Qui ja ve amb la idea de comprar allò que li fa falta acostuma a venir més al matí i abans de dinar.”

La progressiva pèrdua de pràctica religiosa en la societat actual no ha manllevat pas afluència de públic en aquesta fira, perquè posar l’arbre i el pessebre són afeccions molt arrelades. Tal com explica Deulofeu, “als nens els motiva molt, potser durant l’adolescència alguns ho deixen de fer, però després, quan són grans, hi tornen”.

Miniatures per a embadalir

A la fira, cada parada guarda la seva sorpresa i la seva gràcia. Els galets amb el vesc dins, mitjons per a penjar a l’arbre, simbombes, panderetes, figures de fang i altres materials, més grans o més petits… Miris on miris, hi veus motius interessants, cridaners, sense abandonar la tradició, enmig d’un bé de Déu d’oferta d’elements per a decorar i també per a regalar.

La parada de Montse Bonet és com un gran pessebre dins la fira. Les miniatures que despatxa i que ella mateixa modela al seu taller a Castelldefels (Baix Llobregat) no deixen res per imitar. Hi veiem totes les verdures de l’hort: cols, coliflors, pastanagues, tomàquets, enciams, albergínies, bolets, cebes, porros i patates. Però no hi falten tampoc cadires i taules, elements decoratius en una mida petitíssima que aporten vida i contingut a les recreacions del naixement. A la parada de Bonet, tot són detalls i és fàcil quedar-se fascinat per tants objectes petits.

Bonet és la tercera generació de la família que s’hi dedica. “Jo ja venia a la fira a la panxa de la meva mare”, explica. Pedagoga de formació, va compaginar durant vint anys la seva feina en una escola i la fira. Ara ja fa uns anys que la producció de miniatures i la preparació i presència a la fira ocupen la seva dedicació professional en exclusiva. Amb pasta de modelar i suro per a certes estructures, com les coves, va creant el seu univers de petita vida que fa embadalir els visitants.

Una història escrita amb avets

Lluís Crugeira San Nicolás és fill d’una altra saga de firaires de Santa Llúcia. En el seu cas, de venedors d’avets. “Jo vaig néixer el 12 de gener i la meva mare ja venia a la fira, per tant, la d’aquest any és la meva seixanta-dosena fira. A onze mesos jo dormia sota el taulell de la parada, aquí a la fira”, explica.

Ell i la seva parella, Eugènia Villa, tenen una floristeria, Flors Eugènia, al carrer de l’Artesania, al districte de Nou Barris. I amb aquesta botiga, que van obrir als anys noranta, fa una trentena d’anys que participen en la fira. Ara bé, la parada on venen els arbres és de l’any 192, i ja era dels besavis, de manera que, abans de tenir floristeria, ja hi anaven, a la fira.

“He vist la fira amb les llambordes antigues, abans dels anys noranta, quan les parades de figuretes dels artesans eren al carrer de Santa Llúcia, i davant la catedral i on som ara només es venien els arbres”, explica Lluís Crugeira. Considera que la fira ha canviat completament. “Se n’ha perdut el caliu per fer-la més pràctica, o més parc temàtic. Avui és més comercial. L’únic aspecte positiu és que els qui la fem encara creiem en una fira com la que teníem abans i penso que això és el nostre motor”, conclou.

La dedicació de pessebristes com els Costa, els Rovira i els Bertran són part d’aquest motor que fa moure l’engranatge de la fira. Enguany, per primera vegada, un arbre gegant a la plaça davant la catedral decora encara més la fira. És un avet enorme pagat per aquests firaires que no volen deixar perdre cap motiu per a mantenir viva la seva fira.

Primeres notícies de la fira de Santa Llúcia

L’any 1786 és la data més antiga que s’ha trobat en què es parla de la Fira de Santa Llúcia. Consta als escrits titulats Calaix de sastre de l’escriptor Rafael Amat, conegut amb el sobrenom del Baró de Maldà. Hi diu, textualment: “Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on s’hi venera la imatge de sta. Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres, amb fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre […], figures de barro i cartó primoroses, imatges de Sants i pastors, bous i mules i altres bèsties…, que porten prou empentes de gent en tal carrer […]. I dintre de la Seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claredat.”

També s’explicava que la Fira de Santa Llúcia era coneguda com “la fira de les noies”, perquè moltes joves que cosien feien festa el dia de la patrona de les modistes i ho aprofitaven per visitar Santa Llúcia, a la catedral, i de pas, passejar per la fira de pessebres.

En la seva història del pessebre, Joan Amades escrivia que al segle XIX es feia fira de pessebres tres dies: per la Puríssima i per Santa Llúcia, a la plaça de la Catedral; i per Sant Tomàs, a les places del Pi, de Sant Josep Oriol i del Born. En aquestes fires, s’hi venien figures, casetes i més construccions i elements propis de pessebre, com ara ponts, fonts, molins, pous, pallers… En canvi, els elements propis per a la construcció del paisatge, com el suro, la molsa, la murta i més elements d’herbei, es venien en una altra fira situada a les escales de la Seu. Per tant, hi havia dues fires diferents.