Bloomberg · Ania Nussbaum

El tomb aïllacionista del govern Trump ha empès els aliats de l’OTAN a Europa a preguntar-se quant de temps més podran continuar confiant en el paraigua nuclear de Washington.

Trump, fins ara, no ha insinuat que els Estats Units pensin retirar les armes atòmiques que el seu exèrcit té al continent d’ençà dels anys cinquanta. Però els dubtes sobre el compromís de Washington amb la defensa d’Europa respecte d’una Rússia com més va més embravida han obligat les capitals del continent a repensar el futur del paraigua nuclear del continent.

França, en particular, és cridada a exercir un rol clau en aquest procés de dissuasió nuclear europea, atès que és l’únic país de la UE que té un arsenal nuclear propi sense l’assistència tècnica dels Estats Units.

Què ha anunciat Macron?

En un discurs pronunciat el 2 de març en una base submarina a l’oest de França, el president francès, Emmanuel Macron, va detallar la proposta d’estendre la seguretat nuclear del país a les altres nacions europees. En aquesta “nova era d’armes nuclears”, Macron va anunciar que França augmentaria l’arsenal atòmic aquests anys vinents i va proposar de desplegar avions de combat Rafale, capaços de transportar ogives nuclears, a més països europeus, com a mínim temporalment.

Minuts després del discurs, França i Alemanya van anunciar un acord de col·laboració en matèria de defensa i també es van comprometre a coordinar la defensa antimíssils convencional i la defensa nuclear. El primer ministre polonès, Donald Tusk, va confirmar poc després que Varsòvia negociava amb París d’aprofundir la cooperació nuclear entre ambdós països i va insinuar que Polònia podria acabar desenvolupant un arsenal nuclear propi.

Per què França té armes nuclears?

Després de la Segona Guerra Mundial, els dirigents francesos van resoldre d’impedir qualsevol futura nova invasió del país. París va optar per mantenir-se estratègicament independent dels Estats Units, tot considerant que els interessos de seguretat nord-americans i els europeus no sempre coincidirien. La crisi del canal de Suez del 1956, què va enfrontar breument França i el Regne Unit amb els Estats Units i Egipte, va refermar aquesta idea.

Als anys seixanta, en plena Guerra Freda, França va reforçar el programa nuclear propi amb tot un seguit d’assaigs al Sàhara algerià i als anys noranta havia acumulat més de 500 ogives nuclears. L’arsenal nuclear francès es va reduir amb la caiguda de l’URSS, però la dissuasió nuclear va romandre al cor de la doctrina militar francesa i encara gaudeix d’un ampli suport popular com a últim garant de la sobirania nacional.

Què diu la doctrina nuclear francesa?

Tradicionalment, la doctrina nuclear francesa s’ha basat en l’anomenat “principi de suficiència estricta”, que opta per mantenir l’arsenal més petit possible que permeti de defensar el país, en compte d’anar-lo expandint per preparar-se per a una hipotètica guerra nuclear o per situar-se al mateix nivell que algunes altres potències nuclears. Segons l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm, França tenia unes 280 ogives nuclears l’any 2025. En el discurs del 2 de març, Macron va anunciar que el govern francès deixaria de revelar l’abast del seu arsenal nuclear.

La clau de volta del programa nuclear britànic són els míssils Trident, de fabricació nord-americana. El programa nuclear francès, en canvi, és del tot independent de Washington. El Regne Unit, d’una altra banda, pertany al Grup de Planificació Nuclear de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, que coordina l’estratègia nuclear de l’aliança militar sota la batuta dels Estats Units. L’arsenal nuclear francès, en canvi, no es gestiona sota el paraigua de l’OTAN, cosa que garanteix que el govern del país tingui el control del desplegament en tot moment.

De quines armes nuclears disposa França?

L’arsenal nuclear de França és el quart més gran del món: tan sols els Estats Units i Rússia tenen més armes atòmiques desplegades (és a dir, preparades per a fer-se servir en qualsevol moment).

Els quatre submarins de propulsió nuclear francesos, equipats amb setze míssils M51 capaços de transportar unes quantes ogives, són la columna vertebral del seu programa. Una altra peça important són els avions de combat Dassault Rafale, equipats amb míssils de creuer amb armes nuclears coneguts com a ASMPA-R, que seran substituïts per míssils hipersònics ASN4G a partir del 2035.

França podria defensar un aliat amb les seves armes nuclears?

Encara que l’objectiu primordial de la dissuasió nuclear francesa és l’autodefensa, el programa atòmic del país sempre ha tingut un component europeu. El llibre blanc del 1972 diu que França té “interessos vitals” a Europa i posa les armes nuclears al centre de l’estructura militar del país, cosa que implica que podria recórrer-hi per defensar uns altres països europeus.

El 2022, mesos després de la invasió russa d’Ucraïna, Macron va alarmar els aliats de França a l’Europa de l’Est quan va suggerir que el seu país no respondria si Moscou llançava un atac nuclear contra Ucraïna o els seus veïns, perquè no implicaria una amenaça per als interessos nacionals de França. El president francès es va acabar desdient d’aquestes paraules i va reiterar que els interessos francesos tenien “una dimensió europea”.

París continua mostrant-se cautelós sobre la possibilitat d’oferir garanties nuclears formals als seus aliats de l’Europa de l’Est, atès el risc de veure’s arrossegat a un conflicte atòmic directe amb Rússia. Però la pressió per a actualitzar la doctrina nuclear francesa i estendre-la a la resta d’Europa ha augmentat d’ençà que Trump va tornar a la presidència dels Estats Units, a començament del 2025, després d’una campanya electoral en què va insinuar que els EUA no defensarien els aliats de l’OTAN que no gastessin prou en defensa.

Als responsables de defensa francesos, en aquest sentit, els preocupen l’expansió i la millora de l’arsenal nuclear rus, incloent-hi el desenvolupament de nous míssils hipersònics difícils d’interceptar, torpedes nuclears i fins i tot armes nuclears espacials.

França i el Regne Unit ja han començat a integrar les forces de dissuasió nuclear en un acord de defensa regional més coordinat, cosa que indica que ambdós països consideren que comparteixen interessos malgrat la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el 2020. El juliol de l’any passat ja van signar un acord de col·laboració en matèria nuclear. Poc després, el Regne Unit es va afegir com a observador a un exercici de simulació nuclear francès per primera volta.

Per què és tan difícil de coordinar una dissuasió nuclear europea?

Alguns experts militars diuen que, abans de crear una dissuasió nuclear europea, els països del continent s’haurien de centrar a millorar les capacitats militars convencionals per a poder defensar-se d’un atac sense el suport dels Estats Units i sense haver de recórrer a les armes nuclears. En el seu discurs, Macron va insistir en la necessitat que les nacions europees augmentessin els esforços en matèria de capacitats convencionals compartides.

L’arsenal nuclear francès, en aquest sentit, és limitat, cosa que implica que París corre el risc d’afeblir les seves defenses si accepta desplegar les armes nuclears que té en uns altres països europeus.

París es va comprometre en el passat amb la no-proliferació nuclear i, alhora, l’expansió de l’arsenal nuclear francès seria altament costosa: la dissuasió nuclear, de fet, ja representa prop d’un 13% del pressupost de defensa. El mer manteniment de l’arsenal nuclear costa una mitjana de 3.900 milions d’euros l’any, segons la llei de planificació militar francesa per al període 2014-2019.

En teoria, uns altres països –com ara Alemanya– podrien acceptar de cofinançar una ampliació de l’arsenal francès. Però això podria incloure pressions per a compartir el control de l’arsenal, una possibilitat que Macron ha rebutjat aferrissadament.

França i Alemanya han parlat de la dissuasió militar europea com a complement, més que no pas com a substitut, del paraigua nuclear nord-americà. Ara com ara, la defensa nuclear europea gira entorn el Grup de Planificació Nuclear de l’OTAN, del qual França no forma part, i la creació d’una estructura alternativa per a reduir la dependència del paraigua nuclear nord-americà podria complicar encara més aquesta estructura de comandament.

La por més gran dels aliats europeus de París és que l’oferta nuclear de Macron no en sobrevisqui la presidència, que s’acabarà l’any vinent amb unes eleccions que el partit euroscèptic Rassemblement National, de Marine Le Pen –que ha demanat que la dissuasió nuclear se centri exclusivament en França, en compte d’estendre’s a la resta d’Europa– té números de guanyar.

En una declaració després del discurs de Macron del 2 de març, el partit va advertir contra qualsevol possible “dispersió” de les capacitats nuclears de França per Europa i va lamentar que el president no hagués demanat una compensació econòmica a la resta de països del continent.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb