Ahir, mentre Pedro Sánchez anunciava que el seu govern indultaria els presoners polítics, en un acte de gala al Teatre del Liceu, un jove d’Arran l’interrompé tot dient, a crits, que els indults són allò que vol l’estat i que l’única solució és la independència. Era en Ricard, un jove que fa de professor de reforç a estudiants d’ESO i que, a més, treballa en un bar. Tot just en el moment que Sánchez volia lluir-se, es va alçar de la cadira tot mostrant una estelada i una bandera d’Arran, i va fer titubejar el president espanyol, que va haver de reconèixer que hi ha persones contràries a la decisió. Finalment, els responsables de seguretat el van fer sortir de la sala. En una entrevista telefònica, parlem de què pretenia amb aquella protesta i com el va tractar l’equip de seguretat de Sánchez.

Just quan Sánchez anunciava els indults, l’heu interromput amb crits a favor de la independència i l’amnistia i en contra dels indults.
—Primer he fet alguns dels càntics més generals que es poden sentir a les manifestacions independentistes i després he remarcat que a qui interessen els indults és a l’estat. No he tingut gaire marge per a explicar-me, però volíem destacar que els indults no són una acció filantròpica de l’estat, sinó al revés. Li interessen perquè són la manera de pacificar el conflicte i crear jerarquies entre represaliats. Posa en una situació de privilegi els presos polítics amb més ressò mediàtic –els dos Jordis, els de Junts i els d’ERC–, i en canvi deixa els més de tres mil represaliats independentistes fora del pacte. Per això també he cridat a favor de l’amnistia, que és l’única solució real per als presos. Per aconseguir-la cal reactivar el conflicte amb l’estat per tenir una posició de força que pugui fer-la efectiva.

Per què heu cridat que la independència és l’única solució?
—Si quan l’enemic que et reprimeix et dóna una mica de peixet i l’acceptes de seguida, el deixes en una posició de força perquè pugui reprimir encara més. Això ho veiem ara, que es va activant una altra onada repressiva. Tenim en Marcel Vivet, els de la Pública a Judici, Arran té més de cent represaliades… S’intenta pacificar el conflicte, i fer més dòcils els líders amb els indults, i a canvi collar molt més fort el carrer per espantar i que el conflicte es desactivi. Entenc que els presos fa tres anys que són a la presó i que tenen famílies, però són els líders del procés i com a tals no poden abandonar. El capità ha de ser l’últim d’abandonar el vaixell. De vegades cal deixar la situació personal de banda per fer allò que el moviment que encapçales necessita.

Com ho han rebut la resta d’assistents, convidats especialment pel govern espanyol?
—Era assegut a l’antepenúltima filera del públic i, en general, he vist força acceptació de l’acció.

També heu fet que Pedro Sánchez perdés una mica el fil i fes un comentari sobre la necessitat d’escoltar totes les veus.
—Suposo que no és la primera vegada que li passa una cosa com aquesta. Mentre jo parlava, ha dit allò de “suposo que hi deu haver gent a qui no agrada aquesta mesura…” És la imatge que volen donar, que són un punt més conciliadors que el PP. Tots sabem que el PSOE és un partit tan espanyolista com el PP o més. El precedent dels GAL al País Basc ens ho demostra.

Com hi heu pogut entrar, al Liceu?
—Hem decidit que sobre això no en farem declaracions.

Com us han tractat els membres de seguretat del govern espanyol?
—Amb normalitat. M’han demanat si els podia acompanyar i m’hi he resistit una mica, però al final els he acompanyat i m’han fet identificar. Han volgut fer-me una fotografia, però com que ja en tenien de sobres m’hi he negat i no hi ha hagut problema. M’han dit que potser em multarien amb la llei mordassa, però no serà res. Potser una sanció administrativa i ja està. Tot i que ja sabem que l’estat espanyol és capaç de fer barbaritats en casos com aquest.

N’esteu satisfets, de l’acció?
—Molt. És important que, sempre que vingui una autoritat de l’estat, almenys l’acte no es desenvolupi amb normalitat. Esperava que tingués ressò, però no tant, de manera que estem contents perquè hem superat expectatives. Que hagi generat un aplaudiment tan important en l’independentisme també demostra que necessitàvem una empenta. Venim d’un temps de desmobilització. Com deia Xirinacs, som davant de la traïció dels líders. Aquells que representava que ens havien de portar a algun lloc, ens traeixen. Hem complert l’objectiu de trencar el discurs oficial que ara toca fer feina de formigueta, com deia Junqueras a l’article a l’Ara. És evident que som en un procés molt llarg, però això no vol dir que hàgim de renunciar a la independència i quedi com una cosa folclòrica mentre es pacta un nou encaix amb l’estat. No és casualitat que l’acte fos al Liceu, que històricament ha estat un símbol de la burgesia catalana col·laboracionista amb l’estat.

Crònica d’Andreu Barnils | Pedro Sánchez va al teatre

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.