L’arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola

  • Fa uns anys, va escriure que el dret de decidir de Catalunya no era "moralment legítim"

VilaWeb
ACN
05.03.2024 - 11:12
Actualització: 05.03.2024 - 11:33

L’arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, ha estat elegit nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). El prelat, que substituirà Joan Josep Omella al capdavant de l’episcopat espanyol, ha rebut la majoria dels vots, 48, en una primera votació. Argüello s’ha imposat a uns altres noms que sonaven com a favorits per al càrrec, com el de l’arquebisbe d’Oviedo, Jesús Sanz, o el cardenal-arquebisbe de Madrid, José Cobo, que finalment ha estat elegit vice-president. Omella es va acomiadar ahir del càrrec en un discurs que alertava de l’avenç de la “polarització i la desigualtat” i reiterava el suport dels bisbes espanyols al papa Francesc.

Argüello García, nascut el 1953 a Palència, és llicenciat en dret civil i és arquebisbe d’ençà del 2016. A escala estatal, ha exercit de secretari general entre el 2018 i el 2022, època en la qual es va pronunciar sobre els indults als condemnats pel referèndum de l’1-O. En aquell moment, va alinear-se amb el president de la CEE i els bisbes catalans, favorables a la mesura de gràcia del govern de Pedro Sánchez.

“Nosaltres, com els bisbes catalans, estem pel diàleg, per l’aplicació de la llei, pel respecte a la justícia i la divisió de poders, i perquè no hi hagi actituds inamovibles i es generi un clima d’amistat civil i fraternitat que faci possible abordar una qüestió enquistada, que ha anat creixent i s’ha fet un problema”, va dir aleshores.

Argüello va defensar en aquell moment que el “diàleg per al retrobament” havia de fer-se des del respecte a l’ordenament jurídic i dins els marcs de la constitució. Ara bé, sobre el dret de decidir de Catalunya, va dir no era “moralment legítim en si mateix”. En un article d’opinió a la revista digital Ecclesia, Argüello va avisar que, si l’ambient cultural que promovia “de manera acrítica” aquest debat estava dominat per “emocions i sentiments”, el risc de decidir “en contra de la dignitat de la persona, de la justícia i del bé comú” era “molt alt”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any