12.09.2015 - 06:00
Una de les realitats nacionals i lingüístiques més desconegudes i poc reconegudes de l’Europa occidental és la d’Arpitània. En aquest territori alpí, s’hi parla l’arpità, una llengua romànica les fronteres de la qual no es van delimitar fins el segle XIX: el 1873 el lingüista Graziadio-Isaïa Ascoli va identificar aquesta llengua neollatina, fins aleshores considerada un grup de parlars de transició entre les llengües d’oïl i d’oc. Tot i que Ascoli la va anomenar ‘francoprovençal’, aquest terme ambigu, i equívoc, es va començar a substituir els anys 1970 pel de ‘arpità’.
Per a donar a conèixer Arpitània i la seva llengua, aquest cap de setmana es fa a R’gny (Savoia septentrional) la trenta-quatrena Festa Internacional de l’Arpità, un idioma estès per la Vall d’Aosta, el Piemont, el Valais suís i la Savoia, amb el Mont Blanc de centre geogràfic. Les ciutats més importants d’aquest territori són Aosta, Ginebra, Lausanna, Friburg, Neuchâtel, Lió, Grenoble, Chambéry i Annecy. Com a curiositat, també es parla l’arpità a l’illot lingüístic de Faeto i Celle di San Vito, a la Pulla, des del segle XIII.
No hi ha dades censals que permetin de saber exactament el nombre de parlants de l’idioma. La UNESCO en calcula uns cent mil parlants, mentre que l’Ethnologue en donava 137.000 parlants el 2007: 70.000 a Itàlia (Vall d’Aosta i valls veïnes del Piemont), 60.000 a França (sobretot a la Savoia) i 7.000 a Suïssa (sobretot als cantons de Friburg i Valais). Per la UNESCO, l’idioma es troba ‘greument amenaçat a França i Suïssa’, i ‘potser també a Itàlia’.
Les entitats organitzadores, La Band’à Fanfoué i Lou Rbiolon, han rebut el suport i l’autorització del Consell Departamental de l’Alta Savoia de retolar en arpità el nom a l’entrada dels municipis de la zona.
