05.09.2025 - 21:40
Bloomberg · Manuela Tobias i Nicolle Yapur
Entre barraques de maó i magatzems abandonats, en un dels barris més conflictius de l’Argentina, el president Javier Milei lluita per mantenir amb vida el seu projecte llibertari en les eleccions més importants d’ençà que arribà al càrrec.
El dirigent argentí, esquitxat pels successius escàndols que han perseguit el seu govern, començà la seva campanya per a la legislatura provincial de Buenos Aires al bastió dels seus enemics polítics: el barri de La Matanza, una zona obrera que s’ha decantat pel peronisme en totes les eleccions dels anys vuitanta ençà.
Els comicis de demà són, en certa manera, un primer avançament de les eleccions de mig mandat que es faran a l’octubre a l’Argentina, en què Milei necessita ampliar els seus escons al congrés per a poder impulsar les seves reformes econòmiques. Aquests darrers dies, els inversors s’han desfet en massa dels actius argentins, més encara arran de l’escàndol de corrupció que ha involucrat la germana del president, i que n’ha posat en dubte les perspectives electorals per a l’octubre.
Una derrota contundent dels aliats de Milei demà a la província, dominada per l’oposició, probablement agreujaria encara més la volatilitat dels mercats, segons que expliquen els analistes. Thierry Larose, gestor de carteres a Vontobel Asset Management, explica: “La nostra opinió és que els mercats compten amb una derrota significativa [dels aliats de Milei].” Una derrota per un marge de més de cinc punts percentuals, continua, seria greu per als mercats; una desfeta de més de deu punts seria “altament preocupant”.
D’ençà que arribà al càrrec, l’any 2023, Milei ha retallat dràsticament la despesa pública i ha privatitzat diferents empreses estatals en un intent de posar fi a dècades de malestar econòmic a l’Argentina.
La Matanza, on viuen prop d’1,8 milions de ciutadans, és un dels 135 municipis de Buenos Aires, la província que aglutina que gairebé un 40% dels electors del país. Històricament, la zona ha estat un bastió electoral del peronisme, el moviment nacionalista i econòmicament populista econòmic que Milei culpa de la major part dels mals de l’Argentina.
Leila Gianni, una de les candidates de Milei a l’ajuntament del municipi, explica que el president sovint s’ha centrat en La Matanza com a exemple particularment sagnant dels mals del govern peronista. Zones com aquestes, als afores de la capital de l’Argentina, registren índexs de pobresa que superen amb escreix la mitjana del país.
“La província ha estat segrestada per un model econòmic empobridor, que no deixa viure en pau els treballadors i que foragita els creadors d’ocupació”, diu Gianni.
En vídeos difosos a les xarxes socials, Gianni ataca el batlle local mentre mostra un centre d’atenció primària sense senyalitzacions, camps on la gent crema les escombraries o bé rierols plens de brossa on els mosquits crien sense control.
Els aliats de Milei, com ara Gianni, van reber un cop dur el mes passat, quan els mitjans de comunicació locals van publicar uns missatges d’àudio filtrats en què se sentia el director de l’Agència de Discapacitat argentina –posteriorment acomiadat– descriure suposades comissions en la compra de productes farmacèutics que s’hauria embutxacat la germana de Milei, Karina. Dies després de l’esclat de l’escàndol, el president fou apedregat per votants indignats durant un acte de campanya. El seu govern ha negat cap irregularitat.
Amb el mercat de divises en crisi i la inestabilitat política a l’alça, els bons nominats en dòlars de l’Argentina han caigut molt per sota dels de la resta de mercats emergents aquest darrer mes: si el valor del deute de la resta dels països en desenvolupament s’ha revalorat de mitjana d’un 1,5%, els bons argentins han registrat pèrdues de ni més ni menys que un 4,1%.
“Els preus actuals dels bons [argentins] continuen reflectint cert escepticisme sobre el grau fins al qual el govern rebrà prou suport polític per a sostenir les seves reformes econòmiques”, diu Pedro Quintanilla-Dieck, del banc UBS.
La divisa argentina, el peso, també caigué aquesta setmana fins a nivells pròxims a mínims històrics, abans d’estabilitzar-se per la intervenció d’urgència del govern en el mercat de divises. La intervenció representa una derrota política per a un govern que defensa amb dents i ungles l’economia de lliure mercat, i que fins ara havia permès que el valor del peso fluctués lliurement dins uns marges establerts.
L’escàndol de les comissions no tan sols ha galvanitzat l’oposició a Milei; també ha decebut molts dels seguidors del president, cosa que podria perjudicar-ne encara més els resultats a les eleccions de demà.
L’avantatge més fort de Milei és l’èxit de la seva campanya de reducció de la inflació. L’augment anual dels preus de consum es reduí a un 37% aquest juliol, lluny del màxim de gairebé un 300% registrat l’any passat.
Miriam Castaño, veïna de cinquanta anys del rierol putrefacte que travessa aquesta part de La Matanza, s’acosta a Gianni per agrair-li la feina del govern a l’hora de frenar la inflació, que descriu com l’assoliment més important del govern Milei. Castaño, així i tot, reconeix que la caiguda de les vendes al seu portal web de moda, producte de la dràstica política d’austeritat del govern, l’han obligada a abaixar la persiana.
Aquest juliol, Castaño diu que ingressà 515 dòlars a còpia de vendre la seva roba per TikTok i llogar dues cambres de casa seva. Sigui com sigui, la dona no creu que Milei pugui revertir en un sol mandat el mal causat per anys de govern peronista.
Castaño diu que no sap si les acusacions sobre la germana de Milei són certes, però que no en modificaran el vot.
“Vaig donar suport a Milei amb tota la fe del món”, explica. I afegeix: “Ara em costa més arribar a final de mes, i vaig haver de tancar la meva botiga, però continuaré votant-lo.”
Jorgelina Do Rosario ha contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
