Aragonès torna al senat espanyol per defensar la llei d’amnistia

Avui el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anirà a la reunió de la comissió general de les comunitats autònomes convocada pel PP al senat espanyol sobre la llei d’amnistia. El PP, que té majoria absoluta en aquesta comissió, ha forçat que s’elabori un informe sobre l’impacte autonòmic de la llei, cosa que partits, com ara ERC, han denunciat com una instrumentalització d’aquest mecanisme poc habitual. Entre més qüestions, el PP parla d’un “cop mortal” al sistema constitucional que anima a “actes insurreccionals”. Per Aragonès, l’objectiu d’aquesta convocatòria és el de fer “un aquelarre” contra el govern espanyol, com ja va intentar de fer el PP en la seva convocatòria anterior. L’octubre passat Aragonès ja va defensar l’amnistia al senat espanyol. Podeu seguir ací tota la sessió al senat espanyol:

“‘Trolejar’ el PP sempre ve de gust”

Aragonès va dir dijous que hi aniria: “Com a independentista, català i d’esquerres, ‘trolejar’ el PP sempre ve de gust.” El president va dir que no tenia por de defensar l’amnistia davant els seus detractors: “No em fa por. Crec que l’amnistia és necessària per a posar fi a la repressió que en el seu moment va incentivar de manera molt clara el Partit Popular.” La intervenció d’Aragonès podrà durar quinze minuts a tot estirar, i començarà després de la presentació de l’informe per part del PP hagi presentat l’informe i que els senadors d’altres patits hagin intervingut.

El debat començarà a les 10.00 amb la defensa de l’informe del PP per part del senador popular Antonio Silván. Més tard, prendran la paraula els portaveus d’ERC, Junts i el PSOE –com també els de les altres formacions que presentin vots particulars– i després començarà el torn dels presidents, amb Aragonès primer.

A la sessió, hi participaran set presidents del PP: el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; el president de Múrcia, Fernando López Miras; el de l’Aragó, Jorge Azcón; la d’Extremadura, María Guardiola; el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i el president de Melilla, Juan José Imbroda.

Vots particulars d’ERC, Junts i el PSOE

ERC, Junts i el PSOE han registrat vots particulars a aquest informe contra l’amnistia que el PP aprovarà avui. Defensen que l’amnistia és una eina legal que no afecta cap competència autonòmica i que és útil i necessària per a encarar el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol a partir de la política. Els portaveus de tots tres grups defensaran els vots particulars abans no prengui la paraula Aragonès.

Al seu vot particular, ERC diu que la llei d’amnistia “no afecta l’estat autonòmic” ni cap competència de cap comunitat autònoma, perquè les lleis penals són competència exclusiva de l’estat espanyol. També recorden que les amnisties s’han fet servir a tot arreu per reduir les tensions i crear un entorn propici per a resoldre conflictes i tenen tradició i una cabuda perfecta en els marcs legals espanyol i europeu.

Al seu vot particular, Junts diu que l’informe del PP és més un acte de manipulació partidista que no una avaluació tècnica de l’impacte econòmic. Junts defensa que la llei s’ajusta a la constitució espanyola, que atorga a l’estat espanyol la competència exclusiva sobre matèries penals, sense afectar les competències autonòmiques. A més, diu que les acusacions contra polítics i dirigents socials catalans han estat criticades com a persecucions polítiques injustificades.

El PSOE també ha presentat un vot particular contra l’informe. Els socialistes diuen que l’amnistia és plenament constitucional i retreuen al PP que l’hagi portada a la comissió general de les comunitats autònomes del senat espanyol per interessos partidistes. En aquest sentit, recorden que l’amnistia no trepitja les competències autonòmiques, com sí que les trepitjaven unes altres lleis que el PP va decidir de no portar a aquesta mateixa comissió, com ara la LOMCE i la llei d’habitatge. Tot plegat, segons el PSOE, confirma una contradicció flagrant i mostra la vocació partidista del PP.