18.09.2023 - 11:39
|
Actualització: 18.09.2023 - 11:58
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha publicat un article sobre l’oficialitat del català en alguns mitjans europeus: La Reppublica, Público, Table.Media i Nacional, i és previst que el publiqui en més diaris. Hi explica la importància que el català esdevingui llengua oficial de la Unió Europea, que defensa com una “gran oportunitat per a corregir la greu anomalia històrica que representa que milions de ciutadans europeus encara no tinguin avui en dia garantits els seus drets lingüístics”. “A Catalunya som conscients que aquesta oportunitat pot ser vista amb desconfiança en alguns indrets d’Europa”, diu, però afegeix: “Però els catalans no reivindiquem un tracte de favor, sinó simplement la igualtat lingüística. Som Europa i creiem en Europa. I només demanem poder parlar amb Europa com ho fan gairebé tots els nostres conciutadans, en la nostra llengua.”
“A Catalunya hem patit durant segles els efectes d’un nacionalisme espanyol excloent que ha utilitzat tots els instruments de l’estat per arraconar les altres llengües històriques. Durant la dictadura franquista, el català va ser prohibit i perseguit, com una eina més de repressió cap a la diferència. Avui dia, també, hi ha determinats partits espanyols que intenten impedir la plena normalització de les nostres llengües”, continua l’article. “És la mateixa actitud, contrària a la igualtat, al plurilingüisme i a la diversitat, que ha generat tants conflictes a l’estat espanyol i a la mateixa Europa i que s’allunya dels valors que representa la Unió. Des de Catalunya, i amb Europa, volem evitar que aquestes actituds excloents prevalguin enlloc.”
Aragonès també esmenta les veus que han al·legat dificultats econòmiques per a reconèixer noves llengües. “Nosaltres entenem que la defensa dels drets dels ciutadans no haurien de passar per una discussió econòmica, però en tot cas recordem que la despesa anual de les institucions en traduccions suposa només un 0,2% del pressupost comunitari i que les noves tecnologies poden reduir de forma notable els costos els anys vinents”, defensa. “D’altres veus suggereixen que s’ha de posar un límit a l’adopció de noves llengües oficials. És un argument que es pot debatre, però cal tenir en compte que el requisit previ per entrar al club de les llengües oficials de la UE és ser oficial en algun estat membre de la Unió. I només hi ha cinc llengües a Europa en aquests moments que encara no siguin oficials a la UE tot i ser-ho en el seu estat membre. El català n’és una, és plenament oficial a diversos territoris de l’estat espanyol i és molt més parlada que un bon nombre de llengües ja oficials a les institucions europees”.
“Finalment, sabem que hi ha suspicàcies per la creença errònia que aquesta és una petició conjuntural del govern espanyol, que actualment presideix el Consell, en un moment de complexitat política a Espanya, després d’unes eleccions generals i mentre s’està negociant la investidura per formar un nou govern. Res més lluny de la veritat”, conclou Aragonès. “L’impuls del català a les institucions europees és un compromís del govern de l’estat adoptat fa més d’un any en l’espai de negociació entre els governs d’Espanya i Catalunya per resoldre el conflicte de sobirania entre les parts. Però la reivindicació de poder parlar la nostra llengua a Europa ve de molt lluny, està basada en la profunda vocació europeista de la societat catalana i està reconeguda en el nostre estatut d’autonomia.”
El president subratlla, per tant, que el 19 de setembre, el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea no debat sobre la reelecció de Pedro Sánchez com a president del govern de l’estat espanyol. “No en té les atribucions ni li correspon. Debat sobre el reconeixement dels drets lingüístics de deu milions de ciutadans europeus. I aquest ha de ser l’únic prisma que guiï la seva decisió. Està en joc el compromís de la Unió Europea amb la llibertat, la igualtat i el plurilingüisme, i amb el lema que ens agermana, units en la diversitat. Els catalans no estem reclamant ser una excepció a Europa. Estem reclamant deixar de ser-ho”.
La Generalitat ha contactat amb uns quants estats
D’altra banda, la consellera d’Afers estrangers, Meritxell Serret, ha explicat en una entrevista a CatRàdio que el govern ha contactat amb executius europeus amb dret de vot a la reunió de demà per tal de mirar de garantir que s’aprovi l’oficialitat. També ha parlat, ha dit, amb el govern basc. Amb tot, no ha volgut donar detalls ni dels interlocutors ni del contingut de les converses, i ha remarcat que la responsabilitat de conduir la negociació per tal que s’aprovi és del govern espanyol.
Ha demanat que els estats membres de la UE facin prevaldre els drets dels 10 milions de catalanoparlants per davant de “consideracions menors” —en les seves paraules— com el cost de les traduccions o les implicacions polítiques que tindria si s’aprova. Serret ha explicat que només hi ha cinc llengües amb estatus oficial als estats membres que no ho siguin a la UE, tres de les quals provinents de l’estat espanyol: el català, el gallec i el basc. En aquest sentit, ha dit que el català és la que més ha reivindicat l’oficialitat i té molta capacitat i recursos per poder oferir tots els experts i professionals necessaris per a les traduccions i interpretacions.
