“Un càstig col·lectiu”: l’Aràbia Saudita executa un home per haver participat en una manifestació quan tenia 15 anys

  • Més de 1.800 persones han estat executades al regne aquesta darrera dècada, moltes acusades d'haver participat en les manifestacions de la Primavera Àrab al país

VilaWeb
Fotografia d'arxiu d'un mural amb els rostres del rei de l'Aràbia Saudita, Salman bin Abdulaziz Al Saud (dreta) i el príncep hereu del regne, Mohammed bin Salman (esquerra). Les execucions al país s'han disparat en la darrera dècada, d'ençà que el rei Salman accedí al tron (fotografia: Andre Pain/Efe).
23.08.2025 - 21:40
Actualització: 23.08.2025 - 21:44

The Washington Post · Cate Brown

El govern de l’Aràbia Saudita anuncià dijous l’execució d’un home de trenta anys per uns delictes que va cometre quan en tenia quinze.

Jalal al-Labbad, fins ara tancat a la presó central de la ciutat Dammam, va ser encausat el juliol del 2019 en virtut de la llei saudita contra el terrorisme i el finançament del terrorisme. Les autoritats l’acusaren de posar en risc la seguretat nacional, propagar el terror al país i donar suport a grups armats.

“Sabem que aquests càrrecs no són justs de cap manera”, va afirmar Duaa Dhainy, representant de Labbad i investigadora de l’Organització Europea-Saudita per als Drets Humans (ESOHR, per les sigles en anglès). “En Jalal va ser obligat a signar confessions sota tortura.” L’home és la segona persona de la família Al-Labbad a ser executada pel règim saudita: un dels seus germans grans, en Fadel, va ser condemnat a mort el 2019. Un altre germà gran, en Mohammad, roman al corredor de la mort.

Al-Labbad va créixer a Qatif, un enclavament xiïta al nord de Dammam, la capital portuària de la província que ocupa l’est de l’Aràbia Saudita. El 2011, una onada de protestes inspirades per la Primavera Àrab sacsejà la província, i tant en Jalal com uns quants membres més de la seva família s’afegiren a les manifestacions per protestar contra la discriminació que molts xiïtes senten que la minoria rep per part del govern saudita.

Més tard, tant en Jalal com els seus germans van ser detinguts per haver participat en les protestes.

“L’assassinat d’en Jalal evidencia que l’Aràbia Saudita continuarà executant acusats de participar en les protestes de la Primavera Àrab”, afirma Dhainy. “El govern empra les execucions com a eina per a fer prevaldre el silenci.”

En un comunicat públic, el Ministeri de l’Interior saudita ha qualificat la mort d’en Jalal com una ratificació del seu compromís amb la justícia i la seguretat del país. Un portaveu de l’ambaixada saudita a Washington no ha contestat les preguntes de The Washington Post sobre el cas.

L’Aràbia Saudita ha executat 260 persones enguany, pel cap baix, segons dades de Reprieve, una organització amb seu a Londres que monitora l’aplicació de la pena de mort al país i la regió. L’execució d’en Jalal sembla violar la llei saudita, aprovada el 2018, que prohibeix l’ús de la pena de mort contra persones que eren menors d’edat en el moment en què cometeren el delicte del qual són acusats.

En Jalal és la primera persona d’ençà del juny del 2021 a ser executada pel règim sunnita per crims comesos quan era menor d’edat.

“És un fet indiscutible que l’Aràbia Saudita de Mohammed bin Salman executa persones per delictes comesos quan eren menors d’edat, per molt que els funcionaris del govern saudita insisteixen a mentir sobre aquesta qüestió”, afirma Jeed Basyouni, director de la unitat de pena de mort de Reprieve al Llevant, en referència al príncep hereu saudita. “La pena per dissentir és la mort, tant si la persona que critica el règim té quinze anys com si en té cinquanta.”

El febrer del 2017, en Jalal va ser detingut sense ordre judicial i va ser traslladat a la presó central de Dammam, on, segons que n’ha explicat la família i la defensa, va ser torturat amb diferents mètodes, inclosos electrocucions, ofegament i pallisses. També afirmen que en Jalal fou empresonat en una cel·la gèlida i il·luminada ininterrompudament amb focus lumínics de gran intensitat, cosa que li impedia de dormir.

Un informe de l’ONU sobre la detenció de Jalal al-Labbad afirma que l’home fou amenaçat pels seus interrogadors i obligat a signar una confessió pre-escrita.

El gener del 2019, un fiscal saudita el processà per “delictes greus” en virtut de la llei xaria, el codi islàmic que regeix la vida sota el règim saudita. L’acusació presentà proves que demostraven que, en el moment de la detenció, Jalal al-Labbad tenia armes de foc i còctels Mólotov a casa.

Al-Labbad no nega d’haver posseït armes de foc quan era menor d’edat, però –segons que explicà durant el judici– no havia tingut intenció de fer-les servir per matar ningú, sinó que les havia adquirides per a la defensa pròpia.

També ha estat acusat de participar en l’assassinat del jutge regional Mohammed al-Jirani, l’any 2017. Un fiscal presentà la confessió d’Al-Labbad –i les de més detinguts– a un tribunal penal especialitzat de Riad, la capital saudita, davant el qual Al-Labbad comparegué per primera vegada el juliol del 2019.

Segons un informe publicat l’any passat per l’ONU, la confessió d’Al-Labbad es va obtenir sota tortura. L’acusació ha estat l’única prova que la justícia saudita ha presentat de la presumpta involucració d’Al-Labbad en l’assassinat.

Investigadors de l’ESOHR afirmen que han documentat ni més ni menys que vint-i-dues persones, pel cap baix, acusades de participar en l’assassinat del jutge.

“El govern ha fet servir el cas Al-Jirani com a càstig col·lectiu contra els manifestants”, afirma Dhainy.

Després de moltes rondes d’apel·lacions, el Tribunal Suprem saudita ratificà la pena de mort contra Al-Labbad per la seva participació en les manifestacions i la seva presumpta agressió a agents de les forces de seguretat de l’estat, entre més càrrecs.

Durant anys, la família Al-Labbad ha viscut en la incertesa, segons que explica Dhainy, que continua representant-la legalment. A l’Aràbia Saudita, els condemnats a mort solen ser executats sense que se n’avisi prèviament els familiars ni els advocats.

Les execucions a l’Aràbia Saudita s’han disparat durant l’última dècada, d’ençà que el rei Salman accedí al tron i el seu fill fou nomenat ministre de Defensa i, dos anys més tard, príncep hereu. El règim saudita ha ordenat moltes execucions en massa aquests darrers anys, incloses l’execució de 47 persones en un sol dia el gener del 2016, entre les quals hi havia un menor d’edat; l’execució de 37 homes més –incloent-hi el germà d’en Jalal al-Labbad, en Fadel– l’abril del 2019; i l’execució de 81 homes més, el març del 2022.

En total, més de 1.800 persones han estat executades per l’estat saudita aquesta darrera dècada, segons les dades de Reprieve. Pocs països –tan sols la Xina i l’Iran– van superar el ritme d’execucions de l’Aràbia Saudita l’any passat, segons dades d’Amnistia Internacional.

“L’execució [de Jalal al-Labbad] demostra una volta més que les promeses del règim saudita són buides”, explica Taha al-Hajji, directora legal de l’ESOHR.

“El príncep hereu ha atribuït la crisi d’execucions a l’Aràbia Saudita a ‘lleis injustes’ i a les accions de jutges concrets fora del control de les autoritats judicials, però res no s’aprova al regne sense el seu vist-i-plau. Els manifestants continuen corrent el risc imminent de ser executats amb un cop de ploma del príncep hereu, per molt que fossin menors en el moment en què cometeren el presumpte crim de què són acusats.”

En Mohammad, el germà gran d’en Jalal, es lliurà a la policia saudita després de rebre una trucada telefònica de les forces de seguretat de l’estat el setembre del 2017. Segons l’ESOHR, l’home va presentar-se a comissaria perquè les autoritats van assegurar que “es concediria un indult especial a qualsevol persona en cerca i captura que es lliurés a les autoritats”.

Un representant del grup afirma que en Mohammad ha estat sotmès a tortures de gravetat extrema durant l’estada a presó, i que pot ser executat en qualsevol moment.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor