Sagrada Família

Les obres de la Sagrada Família ja estan regularitzades davant l’Ajuntament de Barcelona, i la comissió de govern ha concedit la llicència d’obres a la Junta Constructora de la basílica, que estableix les condicions per a la construcció de l’emblemàtic edifici de l’Eixample.

Aquest permís culmina el procés que el govern municipal ha dut a terme al llarg del mandat per regularitzar un assumpte pendent des que es va sol·licitar la llicència a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals el 1885, fa més de 130 anys. La llicència costarà 4,6 milions d’euros, i la junta constructora pagarà 36 milions més en deu anys per millorar la mobilitat i el manteniment de l’entorn.

La tinenta de batlle d’Urbanisme, Janet Sanz, ha dit que ‘per fi’ s’ha acabat amb una ‘anomalia històrica’ que farà que el temple pagui ‘com tothom, sense cap privilegi’.

El cost inicial de la llicència d’obres era de 12 milions d’euros, però, en ser un equipament públic i una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha tingut una bonificació del 65%, fet que ha reduït el preu de la llicència a 4,6 milions. Es tracta de la llicència d’obres més cara de la història democràtica de la ciutat. La més cara, fins ara, va ser la de la reforma de l’Hospital de Sant Pau, per la qual es van pagar 1,9 milions d’euros. La segona llicència d’obres més cara fins ara havia estat la de Diagonal Mar, que va tenir un cost de 1,8 milions d’euros.

La llicència és fruit de l’acord històric signat entre l’ajuntament i la Junta Constructora l’octubre passat segons el qual la Sagrada Família es compromet a aportar 36 milions d’euros per finançar les despeses municipals que generen les seves activitats. El pacte es va formalitzar després de dos anys de feina conjunta entre les dues institucions, en la qual també es va avançar en la redacció dels dos instruments urbanístics necessaris –una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) i un Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI)– per regularitzar les obres. Els dos plans es van aprovar el febrer passat en el marc del plenari municipal.

Seguidament, el patronat va sol·licitar el permís d’obres que s’ha concedit ara i que s’ha tramitat a partir dels paràmetres dels documents urbanístics. En concret, la llicència preveu una gran rehabilitació amb augment de volum i l’execució de les obres d’edificació del temple, que consta de l’edifici principal, diverses torres d’alçades diferents i dues plantes soterrani.

El sostre màxim edificable a la parcel·la és de 53.495,61 metres quadrats, si bé la superfície construïda sobre rasant és inferior, de 41.026,69 metres quadrats. L’alçada màxima serà de 172 metres, corresponent a la torre principal, la de Jesucrist. Pel que fa a les dues plantes soterrani, la -2 ocupa parcialment els xamfrans de Mallorca amb Sardenya i Marina, i conté magatzems i instal·lacions de l’edifici. A la planta -1 hi consta la cripta, galeries sota la nau principal i instal·lacions. La llicència també descriu una construcció del temple per etapes, i preveu un termini d’execució total que finalitzarà l’any 2026 i un pressupost de 374 milions d’euros.

Per obtenir la llicència d’obres, la Junta Constructora haurà de pagar a l’ajuntament un total de 4.627.074,03 euros. Aquest import surt de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que suposa 4.385.341,94 euros, i la taxa de llicència d’obres, que són 241.732,09 euros.

En paral·lel a la llicència d’obres, l’ajuntament també ha tramitat els permisos d’activitat pel que fa als usos de la basílica. Així, l’activitat principal de l’edifici és de centre de culte visitable, obert al públic més enllà de l’horari dels actes litúrgics. I inclou una part de museu, per la qual cosa l’ús és religiós i cultural.

S’hi inclouen, a més, usos compatibles relacionats amb el funcionament i l’administració del centre, com la sagristia, oficines o tallers de manteniment. Alhora, s’hi fa constar l’ús comercial com a complementari, ubicat a les plantes soterrani. Aquest últim estarà restringit a la categoria de petit establiment de venda al detall de productes relacionats amb el temple, amb una superfície màxima de 378 metres quadrats, una mica menys que ara, i tindrà accés només des de l’interior de la pròpia basílica.

Tant la llicència d’obres com els plans urbanístics aprovats estableixen l’ordenació urbanística de la parcel·la que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca. Així doncs, no s’hi aborda la possibilitat de la continuïtat del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca. No obstant, ara que ja s’han tramitat i concedit les llicències corresponents, el proper pas un cop constituït el nou govern municipal serà promoure una comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions per resoldre l’afectació urbanística. Aquesta comissió tindrà participació del patronat, veïns i entitats de la ciutat.

Coresponsabilitat del temple en la millora de serveis i manteniment de l’espai públic

Els permisos d’obres i d’activitat s’integren en l’acord que estableix que la Sagrada Família aportarà 36 milions d’euros en els propers deu anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic de l’entorn.

Es tracta d’un pas inèdit des de l’inici de la construcció de la basílica, ara fa més de 130 anys. Ara en fa dos, el govern municipal i el patronat van crear una comissió de treball per trobar el millor encaix de les obres del temple i del seu funcionament en el seu entorn immediat, tenint en compte la singularitat de l’edifici i, alhora, els efectes que es deriven de la seva activitat sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.

La Sagrada Família és un dels edificis més concorreguts de Barcelona, amb 4,5 milions de visites anuals a l’interior i al voltant de 20 milions que l’observen des de fora. Aquesta intensitat d’ús de l’espai públic que envolta el temple i també del transport públic de l’entorn ha portat a rubricar uns compromisos enfocats a millorar els serveis ciutadans i el manteniment de l’espai.

Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir d’ara, el patronat n’assumirà part del cost i aportarà 22 milions d’euros durant 10 anys, a raó de 2,2 milions per any, que es destinaran a la millora del transport públic. La xifra s’ha calculat en funció del número de visitants que té el temple cada any, al voltant de 4,5 milions.

A més d’això, la Sagrada Família invertirà 7 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat amb Metro. Per decidir com es concretarà, l’Ajuntament i el patronat crearan una comissió de treball que estudiarà les mesures més adequades per millorar l’accessibilitat del temple des del Metro, a fi de disminuir el nombre de visitants que utilitzen els actuals accessos de l’estació de Sagrada Família. Les solucions podran consistir a crear un accés directe al temple; un nou accés a l’exterior; millorar i ampliar els accessos existents, o qualsevol altra actuació que la comissió de treball i els organismes implicats considerin adequada.

El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del veïnat i per facilitar una millor gestió de l’afluència turística. Per això, la Junta Constructora contribuirà amb 4 milions d’euros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple. Els trams d’actuació, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran a través d’un procés participatiu amb el veïnat. I per contribuir a les despeses municipals derivades de l’activitat del temple, el patronat aportarà 3 milions d’euros durant 10 anys –300.000 cada any–. Es destinaran al manteniment de serveis com la neteja, la vigilància i els agents cívics.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb