Com les aplicacions de cites han esdevingut un lloc més per a trobar feina

Bloomberg · Georgia Hall i Jeff Green

La gran majoria de gent fa servir les aplicacions de cites per a trobar l’amor. Tiffany Chau, en canvi, les fa servir per a trobar pràctiques d’estiu.

A la tardor, aquesta estudiant de vint anys del California College of the Arts va retocar el seu perfil de Hinge, la popular aplicació de cites, per connectar amb persones que poguessin oferir-li referències laborals o entrevistes de feina. Un match la va dur fins a una festa de Halloween on va fer contactes amb l’esperança d’aconseguir unes pràctiques a l’estiu. Allà va conèixer una persona que feia poc que havia fet una entrevista de feina per a la consultora Accenture.

“Veig les aplicacions de cites com una plataforma més de networking, com podrien ser LinkedIn i Instagram”, diu Chau.

Chau forma part del grup de joves, com més va més nombrós, que fan servir les aplicacions de cites com a eina per a trobar feina, conscients que la recerca laboral en línia ja no funciona com abans. L’automatització amb intel·ligència artificial ha eliminat el contacte humà dels processos de contractació, cosa que ha empès els sol·licitants a cercar noves vies per a posar-se en contacte amb representants de carn i ossos, sigui com sigui.

Prop d’un terç dels usuaris d’aplicacions de cites diuen que han cercat parella no amb propòsits romàntics, sinó laborals, segons un sondatge de Resumebuilder.com que es va fer a l’octubre a uns 2.200 clients de webs de cites dels EUA: dos terços cercaven parelles potencials que treballessin en una empresa per la qual volien fitxar; tres quartes parts van afirmar haver fet match amb persones que treballaven en empreses que els interessaven.

Aquest afany laboral no tan sols s’observa entre els usuaris més joves i avesats a les xarxes. Gairebé la meitat dels usuaris que fan servir aplicacions de cites per a trobar feina declaren tenir ingressos anuals superiors als 200.000 dòlars, cosa que suggereix que molts d’ells són treballadors de rang més alt. Ho explica Stacie Haller, assessora en cap de Resumebuilder.com: “La gent fa servir les aplicacions de cites per a ampliar el seu cercle social i fer contactes, perquè la millor manera d’aconseguir una feina avui és per mitjà dels contactes. El networking és l’única manera de sobreposar-se a l’horror que representa cercar feina actualment.”

AJ Balance –director de producte de Grindr, l’aplicació de cites centrada en el col·lectiu LGBTQ– explica que com més va més empreses de cites han pres nota de la tendència. Originalment, comenta, Grindr es va dissenyar per a cites esporàdiques, però ara atreu una mitjana de 15 milions d’usuaris mensuals que també hi cerquen relacions serioses, amistats, companys de viatge i –en el cas d’una quarta part dels usuaris, si fa no fa– contactes professionals.

Unes altres plataformes, tanmateix, es mostren més escèptiques. Un portaveu de l’aplicació de cites Bumble explica a Bloomberg que fer servir la plataforma per a cercar oportunitats laborals no s’ajusta a la seva missió. Un representant de Match Group –que gestiona les aplicacions i portals de cites Match, Tinder, Hinge i OKCupid– no accepta de fer comentaris per a Bloomberg, però les directrius de la pàgina web del grup desaconsellen de fer servir les aplicacions amb finalitats que no siguin purament romàntiques: OKCupid avisa els usuaris que l’aplicació és per a “cercar relacions autèntiques”, i Tinder demana als usuaris que hi estableixin “relacions personals, no pas comercials”.

Jeffrey Hall –professor de comunicació a la Universitat de Kansas, on dirigeix el Laboratori de Relacions i Tecnologia– veu improbable que la recerca d’ocupació esdevingui una faceta habitual de les aplicacions de cites. Probablement, diu, continuarà essent un exemple de com “cada grup d’usuaris fa servir les funcionalitats de diferents plataformes amb objectius diferents”.

Constance Hadley, professora associada d’investigació a l’Escola de Negocis Questrom de la Universitat de Boston i fundadora de l’Institut de la Vida a la Feina, explica que reconvertir una aplicació de cites en una aplicació de networking professional és una de les múltiples vies per mitjà de les quals la IA ha aconseguit que els treballadors repensin la manera com fan servir la tecnologia.

“En un temps de gran incertesa, els treballadors faran què sigui si veuen perillar el seu lloc de feina”, diu Hadley. “Les persones són prou intel·ligents per a veure que s’acosten períodes de grans canvis i d’incertesa sobre el seu futur laboral.”

Alaina Davenport, una maquilladora de 26 anys de Los Angeles, va provar unes quantes plataformes de cites fins que, a començament de l’estiu passat, va trobar algunes oportunitats laborals. A Hinge, un match li va demanar el currículum, cosa que de retruc la va ajudar a aconseguir una feina d’un dia en l’enregistrament d’una campanya per a les xarxes socials. Va agrair l’oportunitat, però diu que hauria preferit una cita convencional. Explica que van acabar sortint junts, però que la relació no va durar gaire temps. El cas de Davenport concorda amb les dades Resumebuilder.com: el 38% dels usuaris de pàgines de cites que no les utilitzaven amb finalitats romàntiques van acabar tenint una relació personal amb un match amb qui van començar connectant per motius laborals.

“Realment, necessitava la feina, de manera que li estic agraïda”, explica Davenport.

Kait O’Neill va recórrer a Hinge al juny per reorientar la carrera professional, després d’uns quants anys treballant de professora. La noia, de 28 anys, volia combinar l’experiència prèvia en relacions públiques en l’esport amb l’experiència amb nens. Va presentar sol·licituds de feina durant mesos i li va costar Déu i ajut d’aconseguir una entrevista. Va ser aleshores quan va decidir que l’estratègia tradicional no funcionava i va escriure explícitament al seu perfil de la plataforma Hinge que hi era per a intentar de trobar feina.

Durant el seu experiment de tres mesos, O’Neill diu que alguns homes li van preguntar quina mena de feina cercava i que li van parlar fins i tot de possibles oportunitats laborals. Però va començar a tenir remordiments pel fet de trobar-se amb homes exclusivament perquè li interessava la feina que tenien.

“L’única cosa que va fer va ser augmentar l’estrès de trobar feina, perquè tampoc no em va acabar de funcionar”, confessa. Després de mesos de recerca, ha acabat tornant a LinkedIn.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb