31.12.2025 - 20:40
|
Actualització: 01.01.2026 - 15:11
Després de l’eclipsi solar que es va poder observar a Mèxic, els Estats Units i el Canadà el 8 d’abril de 2024, la gràfica de tendències de Google mostrava un increment sobtat de les cerques d’informació sobre lesions oculars. De fet, tal com apunta Enric Marco, tècnic superior d’astronomia i astrofísica de la Universitat de València i doctor en física solar, dels milions de visitants que van observar l’eclipsi, 140 persones van tenir problemes de visió temporals o greus per no haver usat la protecció adequada. “L’observació directa del Sol a ull nu o, pitjor encara, amb un telescopi sense filtre solar, pot comportar des de l’enlluernament momentani fins a la crema de la retina i la pèrdua de la visió”, alerta.
Per això, el 12 d’agost de 2026 haurem d’estar alerta de no cometre l’error d’observar l’eclipsi solar total des dels Països Catalans sense la protecció adequada. Aquest fenomen extraordinari serà observable al sud de Catalunya, al nord del País Valencià i a les Illes. El país sencer es prepararà per a aquest fenomen tan singular, que no es produeix a casa nostra d’ençà del 1905 i que no es tornarà a repetir fins el 2180.
L’excepcionalitat de l’eclipsi solar total i el fet d’estar situats en un dels pocs llocs del món on es podrà veure amb plenitud faran que vinguin a casa nostra milers i milers de visitants. “No hi estem acostumats i les administracions encara no s’ho han acabat de creure. El col·lapse del dia 12 d’agost serà immens”, pronostica Marco. Per això, és imprescindible que la població estigui conscienciada dels perills irreversibles que comporta observar un eclipsi a ull nu, i que tothom tingui temps de comprar-se el material adequat.
La previsió és establir indrets d’observació oficials, distribuir ulleres homologades i activar dispositius de trànsit i d’emergències. Per això, la Generalitat de Catalunya ha engegat un pla d’acció interdepartamental. D’ençà que es va constituir, el maig passat, la comissió ha activat una àmplia bateria d’actuacions en matèria de planificació territorial, mobilitat, seguretat, salut pública, educació, turisme i divulgació científica. Entre les iniciatives destacades hi ha l’elaboració d’un mapa de visibilitat de l’eclipsi, la identificació d’espais segurs i accessibles per a l’observació i el desplegament aviat de programes educatius i de sensibilització ciutadana a tot el país.
Ni ulleres de sol ni telescopis sense filtres
Tots els experts hi coincideixen: amb el Sol, no s’hi juga. En un eclipsi, la radiació que ens arriba és molt elevada, perquè el Sol emet una gran quantitat d’energia. Els nostres ulls actuen com lupes i concentren aquests raigs lluminosos a la zona central de la retina. I aquí hi ha el perill. “El nivell d’il·luminació del Sol és immens, molt més potent que qualsevol llum que puguem veure. És equivalent a la llum que s’emet quan soldem”, puntualitza Marco. Per això, diu, en el nostre dia a dia mai no el mirem directament i, si ho fem, és amb una llambregada fugaç, perquè ens molesta.
“Una cosa és mirar de reüll el Sol o guaitar-lo una mica, com a vegades ens passa, que el mirem sense voler; i una altra cosa és intentar mirar-lo directament uns quants segons. Aleshores sí que pots tenir danys permanents, com que se’t cremi la retina o que t’apareguin taques negres”, detalla.
La creença que les ulleres de sol serveixen per a observar eclipsis és del tot falsa. També seria un greu error si decidíssiu de mirar l’eclipsi amb un telescopi que no disposi del filtre adequat: se us podria cremar la retina en pocs segons. Així mateix, fer servir una radiografia per a mirar el Sol és una idea pèssima.
Per tot plegat, Marco subratlla que serà imprescindible de conscienciar la població perquè tingui unes ulleres homologades per a veure eclipsis: “Esperem que les administracions aconsegueixin que hi hagi milions d’ulleres homologades disponibles perquè es puguin comprar o distribuir.”
“Segurament hi haurà moltes estafes. I jugar amb les ulleres és una cosa perillosa, perquè la gent pot mirar el Sol pensant que té els ulls protegits, però la llum ultraviolada i la llum infraroja poden fer mal a l’ull sense que ho detectis”, explica Marco. Un dels principals perills de la retinopatia solar és que no sentim dolor quan es produeix i els seus símptomes apareixen hores després d’haver-se produït la sobreexposició directa al Sol. Entre els senyals hi ha visió borrosa, mal de cap, visió distorsionada i veure colors que són diferents del to habitual.
Quines són les ulleres d’eclipsi correctes?
Les ulleres d’eclipsi són capaces de reduir la intensitat de la llum solar d’un 99,999%. Es venen en botigues de productes astronòmics i en algunes òptiques i també se’n poden trobar per internet. Solen tenir un cost d’uns dos euros o tres. Tal com explica l’astrònom amateur Jordi Lopesino al llibre Manual d’observació d’eclipsis de Sol (Marcombo), aquestes ulleres tan sols es poden utilitzar en observació a simple vista: no s’hi ha de col·locar cap instrument òptic al davant per a veure-hi a través.
La norma europea d’ulleres d’eclipsis estableix que qualsevol persona que en vulgui vendre, distribuir o comprar hauria d’assegurar-se que compleixen el requisit ISO 12312-2. Així mateix, és imprescindible que disposin de la certificació CE de la comunitat europea. Si teniu ulleres que compleixen aquests requisits i les vau comprar fa cosa de deu anys, encara poden fer-se servir si estan molt ben conservades i sense ratllades. Però, si és possible, és aconsellable de comprar-ne unes de noves per a una eficàcia completa. De fet, algunes d’aquestes ulleres caduquen al cap de pocs mesos, com ara les orgàniques, però les metàl·liques duren molt més.
Com cal observar correctament un eclipsi solar amb ulleres?
Enric Marco explica que un eclipsi té unes quantes fases i que no en totes hem de tenir posades les ulleres. Hi ha una primera fase, l’eclipsi parcial, en què la Lluna comença a cobrir el Sol de mica en mica. En aquesta fase, cal tenir les ulleres posades perquè el Sol encara brilla amb força. També caldrà tenir-les posades quan la Lluna tapi gairebé tot el Sol menys una llesca, perquè, tot i que no ho sembli, la part de Sol que es veu és nociva per a la retina. Tan sols a la fase d’eclipsi total ens les podrem treure. Quan tot s’enfosqueixi perquè el disc de la Lluna tapa del tot el del Sol –una fase que durarà, com a màxim, entre 1 minut i 30 segons i 1 minut i 40 segons–, serà el moment més màgic de tots i ens podrem treure la protecció ocular (si no, seria tot fan fosc que no veuríem res). Però tan bon punt la Lluna es continuï desplaçant cap a l’altra banda del Sol i torni a sortir la llum solar, caldrà posar-se-les ràpidament.
Més mètodes per a observar l’eclipsi
Marco comenta que, tot i que pot sonar estrany, també es pot observar l’eclipsi solar amb un vidre de soldadura. La típica protecció que fan servir els soldadors per a tapar-se la cara i la vista quan solden una peça és perfectament útil per a evitar que la retina de l’ull es cremi quan observem el Sol. “A qualsevol ferreteria en pots trobar. Jo me’n vaig comprar per al darrer eclipsi i valien uns cinc euros. Cal agafar el model més dens possible, el número 14”, detalla.
Per la seva banda, l’Institut Català de Retina anima a aprofitar les noves tecnologies per a observar l’eclipsi. Recomana d’utilitzar un dispositiu que capti la imatge –una càmera o una pissarreta, per exemple–, que absorbeixi l’energia solar i ens protegeixi del tot dels seus efectes nocius. “Aconsellem d’utilitzar una tauleta, perquè ens permet de tapar més fàcilment els dos ulls de la irradiació solar directa i posar un filtre davant l’objectiu perquè la imatge quedi sobreexposada”, expliquen al seu bloc. Efectivament, també hi ha filtres de paper retallables, homologats, que s’haurien de posar per protegir les càmeres o els telèfons mòbils que utilitzem, atès que en podríem malmetre l’electrònica.
I Lopesino explica que els prismàtics poden ser una bona alternativa a les ulleres si hi col·loquem la protecció adequada. Si en voleu utilitzar uns per a veure el Sol amb més ampliació, cal que hi col·loqueu filtres solars homologats que s’adaptin a la mida.
L’astrònom també recomana d’utilitzar un projector solar. Es tracta d’una caixa de cartó o de fusta, amb parts mòbils i una lent que s’apunta al Sol: la imatge de l’astre es reflecteix a l’interior i es projecta en una de les parets.
Finalment, Marco aporta algunes idees ben originals i enginyoses per a observar l’eclipsi solar fent jocs amb un mirall, usant estratègicament unes cartolines o observant les ombres dels arbres. Ho explica amb detall al seu bloc.
Observació de l’eclipsi amb telescopi: què es pot fer i què no
Segons que detalla Lopesino, els millors telescopis per a observar un eclipsi són els de tipus refractors, perquè amb poc diàmetre d’obertura en tenim prou. Tanmateix, remarca, la cosa més important és posar un filtre protector davant l’òptica principal. Poden servir els mateixos que es compren per als prismàtics, per exemple.
“Si no hi posem el filtre protector, encara ens cremaríem més la retina que si observéssim el Sol a ull nu”, diu Marco, que afegeix: “Un telescopi, l’única cosa que fa és augmentar la quantitat de llum que ens entra a l’ull. Ras i curt, et fa l’ull més gros: si la pupil·la seria d’un mil·límetre de diàmetre quan mirem el Sol, a través d’un telescopi és com si tinguéssim realment una pupil·la de 20 centímetres d’entrada de llum.”
De telescopis, n’hi ha de molts tipus. Depenent del model de què disposeu, haureu de tenir present que, durant l’eclipsi, els astres que observeu es mouran i, per tant, caldrà ajustar la velocitat del telescopi. Els models moderns permeten de fer-ho amb facilitat. De totes maneres, si voleu més informació per a anar ben preparats per a l’eclipsi, en trobareu molts més detalls al Manual d’observació d’eclipsis de Sol.
On es podrà veure l’eclipsi?
L’inconvenient de l’eclipsi solar total d’enguany és que serà mitja hora abans de la posta de sol, cap a les 20.30, i, per tant, el sol serà molt baix en l’horitzó i això en pot dificultar l’observació.
L’hem de trobar a la zona de l’oest, fins al nord-oest, segons que explica Marco. I ens hem d’assegurar que la zona no tingui obstacles: ni arbres, ni muntanyes més altes que nosaltres, ni edificis o objectes. “Per exemple, la zona de les Terres de l’Ebre és bona, també el pla de Lleida, amb poques muntanyes a cap al nord-oest que tapin la visió”, detalla.
Tal com hem explicat, l’eclipsi s’observarà al sud de Catalunya, al nord del País Valencià i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment i l’efecte visual serà molt diferent.
Fora dels Països Catalans i una franja de la península Ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món: concretament, en una part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.
