Aquestes darreres quaranta-vuit hores han estat un malson per als qui viatgen amb tren. Dimarts, després d’una jornada caòtica marcada per moltes incidències a conseqüència del temporal, un accident a Gelida va causar un mort i trenta-set ferits. Tot seguit, ADIF va decidir de suspendre totalment el servei de Rodalia i Mitjana Distància pels efectes del temporal, fins que no s’hagués fet una revisió exhaustiva de la xarxa ferroviària.

Dimecres a la tarda, després de més de dotze hores sense circulació, el govern va anunciar que el servei es reprendria ahir, però advertí que seria una jornada complicada. Finalment, ahir no hi va haver servei perquè els maquinistes no es van incorporar al lloc de feina: van considerar que no hi havia prou garanties de seguretat.

Ahir al vespre, el govern va arribar a un acord amb els maquinistes per a fer una segona revisió de la xarxa i, tot seguit, reprendre el servei de manera progressiva.

Per a copsar com han viscut aquest desgavell els usuaris, hem parlat amb Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. Avui, juntament amb més plataformes d’usuaris de Rodalia, han convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat, en què exigiran una reunió amb els consellers responsables.

—Gairebé quaranta-vuit hores després de l’accident mortal a Gelida, el govern de la Generalitat encara no ha pogut concretar quan es reprendrà el servei de Rodalia i Mitjana Distància. Això, en quina situació considereu que deixa els usuaris?
—Ens deixa com avui, en la pura incertesa. Per començar, si demà no hi ha d’haver trens, has de dir que demà no hi haurà trens. I si després aconsegueixes de reprendre el servei, ho comuniques. No pots deixar la gent així. No pots fer que anem a l’estació al matí i ens diguin que no hi ha servei! No diguis que potser hi haurà trens, perquè la gent no pot dir que potser anirà a treballar. El tren l’agafem per anar a la feina, a la universitat, a cal metge… Ja fa temps que trens i oci no funcionen junts! El meu tren a Barcelona no arriba puntual –i quan dic puntual em refereixo a l’hora que ells diuen més deu minuts de marge– des del novembre!

—Com valoreu el pla alternatiu?
—Al corredor sud no hi ha plans alternatius! Un pla alternatiu hauria estat trucar a les diputacions i posar autobusos. Per exemple, de Cambrils (Baix Camp), d’Altafulla i de Torredembarra a l’estació del Camp de Tarragona i a l’estació d’autobusos. I així la gent que depèn del tren té una alternativa. Però l’únic que han fet és dir: quan se solucioni, obrirem. I nosaltres? Qui se’n preocupa, de nosaltres?

—Heu sentit que no s’ha comptat amb els usuaris en aquest procés?
—Exacte. Però no és d’ara. Ja fa molt de temps que és així. Com a plataforma d’usuaris, sempre hem tingut la voluntat de col·laborar. No dic que hàgim de manegar-ho tot, perquè som els usuaris i prou, però volem que si més no ens escoltin. I llavors, si les coses no funcionen, ja serà culpa de tots. Em fa la sensació que molesta que ens mobilitzem i fem coses que ells consideren que no ens pertoquen. Creuen que com més sapiguem del sistema, més mal els podem fer. Però, és clar, quan passen coses com les d’avui o ahir, la gent ens busca perquè no hi ha un servei d’informació correcte i directe. Avui m’he llevat amb més de vuit-cents missatges d’usuaris que no sabien què fer!

—Aquest matí heu publicat un missatge de suport a les mobilitzacions dels maquinistes, però alhora heu demanat que, si han de fer vaga, l’anunciïn perquè els usuaris puguin cercar alternatives.
—És que si fan vaga, nosaltres hi anem amb ells. La seva seguretat és la nostra seguretat. Nosaltres no volem que hi hagi cap més accident. Per tant, hem d’anar junts. I per això m’empipa el que ha passat aquest matí.

—Una altra de les mesures del govern ha estat reforçar l’equip d’informadors. Ha funcionat?
—No, perquè el problema és el de sempre: no són gent preparada. No dic que no siguin bona gent, però és que la majoria en saben menys que nosaltres.

—Aquests darrers dies s’han acumulat molts accidents ferroviaris greus. Això afecta la confiança de l’usuari en el servei?
—Quan hi ha un accident a la R4 i ADIF decideix de tallar tota la xarxa de Rodalia és que no confia en la xarxa. Si a mi se m’avaria l’ascensor, et diré que pugis per les escales. Però si sé que les escales també estan en mal estat, directament et diré que no pugis. I han fet això! Dimarts van arribar a perdre el control.

—Què voleu dir?
—En un sol dia: a Girona, un tren de la R11 es va trobar aturat dins un túnel a causa de la pluja, i a la mateixa línia un altre comboi va topar amb un arbre caigut a la via. També hi va haver enganxaments a Castellar del Vallès i a Caldes de Montbui. Hi va haver un tall de tensió elèctrica al tram del Garraf. A Premià de Mar, el despreniment d’una marquesina va obligar a suprimir la parada, i a Viladecavalls un altre arbre va caure sobre la infrastructura. A Terrassa, passatgers van blocar la sortida dels trens en direcció a Barcelona perquè no podien continuar el trajecte cap a Manresa. I encara s’hi van afegir dos descarrilaments, un a Maçanet i un altre a Gelida, i dues incidències més al desviament del Prat. A banda, van limitar la velocitat del TGV Barcelona-Madrid. Tot plegat, mentre queia momentàniament el servei de control central de Barcelona. No sabien ni on tenien els trens!

—Creieu que pot haver-hi por entre els usuaris quan es reprengui el servei?
—No, perquè tots els usuaris sabíem que la xarxa ferroviària era un perill. Tots ens hem quedat a l’estacada en trens, tots hem vist trens en flames… Segurament, fins que no passa una desgràcia com la de Gelida no t’adones del risc real a què ens exposem de fa anys. I ara la veus i penses: em pot passar a mi.

—Quines creieu que poden ser les claus per a capgirar la situació del servei ferroviari?
—Oblidar-se de la política i de la crítica. Asseure’s amb els experts, amb els maquinistes, amb els usuaris per a determinar què cal resoldre i millorar. Voler saber què senten els que cada dia passen hores i hores en aquests trens. És molt important ser transparents. I, finalment, això que dic en totes les entrevistes: atenció al client i informació per als usuaris.

—Un servei més humà?
—Més que fer-lo més humà, que als usuaris ens facin sentir com a éssers humans. Que ens tractin amb la dignitat que mereixem. Un tren aturat és una incidència. Un tren aturat sense informació és un segrest. Creieu que és normal que els usuaris habituals passem els matins enviant-nos missatges per a saber on són els trens endarrerits i així poder calcular quan arribaran? Això no és normal. I sembla que no ho entenen!