27.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.08.2025 - 18:30
Amb bon color de pell, un somriure, i amb una barba espessa, com ja va fer a final de l’estiu passat, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, arribava abans-d’ahir al Palau de la Generalitat per presidir la reunió del Consell. Era la primera després de dues setmanes de vacances, però no s’ha fet màgia i la situació al País Valencià és la mateixa que abans de començar el parèntesi. Demà Mazón s’haurà de tornar a mirar a l’espill de la concentració ciutadana per a demanar la seua dimissió per la gestió de la catàstrofe de la gota freda.
Hauran passat deu mesos i el president continuarà al càrrec. S’hi ha fet fort. Al seu entorn diuen que aquests mesos d’estiu ha tornat a remuntar. El cas Ábalos, la renúncia del comissionat espanyol per la Reconstrucció, acusat de presumptes irregularitats en el seu currículum, i la mar de fons en la coalició Compromís han fet que es parle menys d’ell i del fet que, després de la catàstrofe humanitària més gran de la història recent al País Valencià, continue al càrrec.
Aferrat al càrrec
A mitjan mes de juliol, el diari Las Provincias informava sobre un dinar entre Carlos Mazón i Juanfran Pérez Llorca, el secretari general del PP i síndic a les Corts Valencianes. Segons que escriu el diari conservador, el també batlle de Finestrat va dir a Mazón que no podia arribar al 29 d’octubre ocupant el càrrec de president de la Generalitat. La conversa sembla que no va ser amable i que es va acabar amb el no rotund del president a plegar.
Aquest curs polític veurem quina serà l’estratègia de Carlos Mazón per a rearmar-se per continuar essent el president de la Generalitat. Què farà per arribar a la data del 29 d’octubre de 2025, el dia que farà un any, ostentant el càrrec. El dia en què tothom, no solament les víctimes o els damnificats de manera directa o indirecta, recordarà aquell dia. El president no podrà evitar que es facen cronologies i reportatges, que les víctimes apareguen en totes les pantalles i en tots els diaris. I no podrà evitar que tothom l’assenyale com el president de la Generalitat que aquell dia va fer deixadesa de funcions, que no va prendre les decisions adequades per a salvar la població a qui tenia l’obligació de protegir, que va arribar tardíssim al centre d’emergències, que ha amagat què va fer durant la vesprada del 29 d’octubre, amb qui era, per què no responia a les telefonades…
Més cites crítiques
Però abans del dia 29 d’octubre hi ha dues fites que, segons com, poden esdevenir esculls insalvables. La primera serà la segona quinzena de setembre, quan Carlos Mazón vaja a les Corts a retre comptes en el debat de política general. En aquesta mena d’actes, el president puja a la tribuna per enumerar tota mena de polítiques fetes, facilitar xifres i dades favorables, trenar un discurs optimista i encoratjador i desenvolupar una llista de projectes, propostes i normatives que pretén executar per continuar impulsant la legislatura. I encara més, com és el cas, quan s’és en l’equador del mandat. Enguany serà inevitable que el debat tinga d’únic tema les conseqüències de la gota freda, la situació del país i la reconstrucció. I és, també, inevitable, que l’oposició aprofite l’exposició mediàtica d’aquest debat per incidir en les crítiques i en la demanda de dimissió o de convocatòria d’eleccions que li demanen de fa mesos.
I encara, hi ha el Nou d’Octubre, la Diada del País Valencià, amb tot d’actes institucionals i protocol·laris en què el president de la Generalitat s’ha d’exposar, obligadament, en espais exteriors. D’una banda, hi ha l’acte solemne del lliurament de medalles, guardons i altes distincions al Saló de Corts del Palau, però després hi ha la processó cívica que va de l’Ajuntament a la basílica de la Mare de Déu. Un recorregut en processó pel centre de la ciutat amb els carrers plens de públic. El mateix recorregut, per cert, que es va fer molt petit el dia 9 de novembre, quan 130.000 persones li van demanar que dimitís.
La incertesa d’una crisi de govern
Probablement, per contrarestar tots aquests factors en contra, el PP ha optat pel recurs de projectar imatge de lideratge, i per això ja fa dies que ha filtrat que el president de la Generalitat preparava una remodelació del Consell. Diuen que la farà tot aprofitant l’eixida del vice-president per a la Reconstrucció, Gan Pampols, que aquest estiu ha presentat el pla encarregat per més de dos milions d’euros a la consultora PricewaterhouseCoopers. Si realment la culmina, aquesta seria la tercera remodelació del govern en dos anys de legislatura, després de la del juliol del 2024 per l’eixida de Vox i la del novembre per a destituir les conselleres Salomé Pradas i Nuria Montes pel seu paper durant la crisi de la gota freda, i per a nomenar Gan Pampols. L’oposició ja li ha retret que els valencians no necessiten moviments per a apuntalar la seua presidència, sinó la seua dimissió.
Dimarts, en la conferència de premsa després de la reunió del Consell, la vice-presidenta primera, Susana Camarero, va dir als periodistes que el president els havia encoratjats a centrar tots els esforços a culminar la reconstrucció a les zones danyades per la gota freda. És clar que Carlos Mazón, que hi va lligar el seu futur com a president de la Generalitat, no els va parlar ni de canvis ni de destitucions.
La confrontació amb el govern espanyol
En aquesta mateixa conferència de premsa ja es va marcar quina continuaria essent la línia comunicativa i l’acció política del Consell: la confrontació total amb el govern espanyol. Xoc de trens, impossibilitat de diàleg o de consens per a abordar amb eficàcia la reconstrucció i més qüestions pendents per al País Valencià. Camarero ho va practicar amb la qüestió del finançament, la de l’acollida d’immigrants menors d’edat i, és clar, amb la gestió de l’emergència de la gota freda. En aquest punt, la vice-presidenta es va acarnissar una altra volta sobre el cap de Climatologia de l’AMET al País Valencià, José Ángel Núñez. Camarero no va dubtar a retòrcer unes declaracions del meteoròleg per acusar-lo d’haver mentit durant els prop de deu mesos que han passat d’ençà de la tragèdia.
La instrucció judicial i la comissió d’investigació
A banda de les concentracions de les víctimes, les conseqüències de la gota freda continuaran amarant tota la política valenciana. Al jutjat de Catarroja es reprendran les declaracions dels testimonis citats per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra per aclarir totes accions i omissions que van fer que aquell dia morissen 228 persones.
A les Corts Valencianes, que han començat l’activitat al ralentí, s’hauran d’abordar els treballs de la comissió d’investigació, l’última de totes les que s’han constituït. Encara no se sap com s’encaixaran les compareixences de les associacions dels familiars de les víctimes mortals que, en un primer moment, van ser vetades pel PP i Vox, que ostenten la majoria. A contracor, i després d’una forta pressió de les associacions en tots els àmbits, els dos partits de la dreta van canviar el discurs, però sense concretar cap detall i provant de minimitzar danys de reputació per a ells.
L’elefant Francisco Camps
A l’habitació del PP, tant valencià com espanyol, hi ha un elefant que ningú vol ni mirar ni citar, però que amenaça de trencar la vaixella de l’àvia. És l’ex-president Francisco Camps, que, tossudament, continua la campanya per a tornar a assumir el lideratge tant del partit com de la Generalitat. Fa molts mesos que juga al gat i a la rata. D’una banda, diu que dóna tot el suport a Carlos Mazón en la seua gestió de l’emergència de la gota freda. D’una altra, diu que el partit necessita un nou lideratge que il·lusione, un lideratge fort, i un dirigent preparat per a retornar la majoria absoluta al PP. És clar que quan diu això parla de si mateix. Camps ha fet uns quants actes amb militants i en prepara un a Alacant, el 5 de setembre. És un sopar al restaurant Juan XXIII, l’escenari de les grans victòries del PP al sud del país i el lloc on, fa un parell de mesos, es va escenificar el perdó de Núñez Feijóo a Carlos Mazón. On es van abraçar novament i on Feijóo va dir Mazón “Bona feina”.
Fa mesos, aquests moviments de Francisco Camps eren vists amb displicència per part de la direcció del PP valencià. Els despatxaven amb un somriure i la mena de gest de comprensió que es té amb els més desafavorits. Ara ja és una nosa que no deixa de créixer, perquè Camps, encara que no tinga un seguiment majoritari dins el partit, encara que no hi haja dirigents de primera línia que li donen suport, rep suport mediàtic. La difusió de les paraules abrandades de l’ex-president són torpedes, encara no gaire potents, en la línia de flotació del president Mazón. Tant a la direcció espanyola com a la valenciana, això els comença a molestar perquè temen que, a còpia de petits impactes, un dirigent tan fràgil com Carlos Mazón s’acabe enfonsant.
