15.02.2017 - 12:24
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
El jutge instructor de l’Audiència Nacional Fernando Andreu ha citat a declarar com a investigats els dies 13 i 16 de març l’expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Julio Segura i l’exgobernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordoñez, respectivament, en el marc de la investigació de la sortida a Borsa de Bankia al juliol del 2011. El primer dia de declaracions també compareixerà l’exsubgovernador del Banc d’Espanya Fernando Restoy.
Aquesta citació té lloc després que la Secció Tercera de la Sala Penal ordenés al titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, que instrueix el cas Bankia, que citi a declarar com a investigats els responsables del Banc d’Espanya i de la CNMV que tenien sota la seva competència la supervisió de BFA-Bankia al moment de la seva constitució i posterior sortida a borsa.
Els magistrats de la sala van prendre aquesta decisió en admetre parcialment el recurs de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) contra l’acte del jutge Andreu que va rebutjar la pràctica d’una sèrie de diligències sol·licitades en el marc de la recerca per la sortida a borsa de l’entitat financera.
La Secció Tercera de la Sala Penal va analitzar la testifical i els correus electrònics aportats en la causa de l’inspector del Banc d’Espanya José Antonio Casaus i va qualificar de “raonable” i “raonada” la pretensió de la CIC sobre la base de l’existència en aquest procediment d’indicis “múltiples, bastants i concurrents de criminalitat respecte dels responsables del Banc d’Espanya i la CNMV respecte a les garanties i indicacions de la coresponsabilitat de tots dos en els fets investigats”.
En l’acte que es va donar a conèixer aquest dilluns, els magistrats consideren que la declaració dels responsables d’ambdues entitats al moment de la constitució de BFA-Bankia i la seva posterior sortida a borsa perquè ells la van autoritzar “malgrat els reiterats advertiments de l’equip d’inspecció del BdE de la inviabilitat del grup i que la solució de sortida a borsa no havia de ser aprovada, ja que suposava un greu perjudici per a accionistes, preferentistes i contribuents (estimat en uns 15.000 milions d’euros)”.
