Andorra estreny vincles amb la Unió Europea: què és l’acord d’associació i què implica?

  • L'objectiu és tancar un pacte de bracet amb San Marino i Mònegue abans d'acabar l'any

VilaWeb
Alexandre Solano
31.03.2023 - 21:40
Actualització: 31.03.2023 - 21:51

Andorra, tot i no formar part de la Unió Europea, com més va menys hi pot viure d’esquena. Envoltada d’estats que en formen part, l’any 1990 es va arribar a un acord duaner i d’ençà del 2011 n’hi ha un de monetari que permet d’emprar l’euro i encunyar monedes pròpies. Les autoritats negocien ara un acord d’associació, que es preveu que es tanqui la segona meitat de l’any. Un canvi transcendental que haurà de ser votat en referèndum.

L’acord ha de permetre d’eliminar les fronteres econòmiques i entrar al mercat interior comú, tot i no ser membre de la Unió Europea, fet que permet d’accedir a la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones. Fins ara, únicament s’havia adherit a la de mercaderies, però no a les altres tres, i això comporta negociacions intenses, que sacsejaran els fonaments de l’estat.

L’any 2015 va començar la negociació amb la Unió Europea, amb l’objectiu d’aconseguir un acord equivalent al de l’Espai Econòmic, com tenen Islàndia, Liechtenstein i Noruega, però per al qual cal el suport unànime dels estats membres. La voluntat és que hi hagi un acord marc per a Mònegue, San Marino i Andorra, i després, protocols específics per a cada un dels estats.

En una trobada a Brussel·les, el vice-president de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, i els caps negociadors dels tres estats van establir un full de ruta per a tancar les negociacions a final d’enguany. Aquests darrers mesos, el president del govern, Xavier Espot, ara en funcions, ha rebut a Andorra Sefcovic, el primer ministre de Liechtenstein, Daniel Risch, i el primer ministre de Mònegue, Pierre Dartout.

La següent ronda per a la negociació és prevista el 20 d’abril, i s’ha demanat que sigui tècnica perquè, arran de les eleccions, no es preveu que ja s’hagi constituït el nou govern.

Què implica l’acord i quins són els esculls?

L’acord d’associació implica que persones, mercaderies, serveis i capitals puguin circular lliurement entre els dos espais. Tanmateix, es negocien especificitats a causa de la dimensió geogràfica i demogràfica, atès que a Andorra hi ha 80.000 habitants, i a la Unió Europea, 450 milions.

En síntesi, els andorrans i residents podran treballar, estudiar, viure, comprar o jubilar-se en qualsevol estat de la Unió Europea i tenir ple accés a qualsevol producte o servei en les mateixes condicions que la resta. Sobre això, un dels esculls de la negociació és la voluntat de les autoritats andorranes d’establir límits a la immigració, com ja fa Liechtenstein, amb quotes de residents amb feina i sense feina. Les converses giren ara entorn dels càlculs de les quotes anuals, i del control dels antecedents penals.

L’altra gran qüestió és en termes econòmics. La lliure circulació de mercaderies ja és un capítol tancat i Andorra tindrà un període transitori de trenta anys per a mantenir l’acord duaner del 1990, de productes industrials, que exclou els productes agrícoles. També hi ha una solució específica per al tabac, amb una evolució progressiva i una clàusula de salvaguarda especial que pot ser invocada tant per Andorra com per la Unió Europea.

Sobre la lliure circulació de capitals, s’haurien de poder instal·lar sucursals bancàries de més països en canvi que els andorrans tinguin, per exemple, accés a mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. Una transició que es preveu que sigui llarga. El sector financer andorrà ja ha viscut canvis profunds aquests darrers temps, amb l’aixecament del secret bancari.

La lliure circulació de serveis és una altra de les dificultats que hi ha, atès que la voluntat d’Andorra és de mantenir els operadors públics de telecomunicacions i electricitat. Sobre això, apel·len al precedent de Còrsega, que té un operador exclusiu d’electricitat. Malgrat que les telecomunicacions són un dels nuclis de la negociació, ja s’ha acordat l’eliminació del roaming per a les trucades.

Es manté la frontera física

Tot i l’acord, es preveu que es mantinguin les fronteres físiques perquè la fiscalitat no forma part de l’acord. La lliure circulació de mercaderies comporta que no hi hagi aranzels ni es qüestioni els criteris tècnics dels productes, però no significa en cap cas una harmonització fiscal amb la Unió Europea.

Sobre això, els estats membres de la Unió Europea han d’aplicar uns imposts especials i un tipus normal mínim d’IVA, del 15%, molt superior a l’impost general indirecte (IGI) andorrà. Per tant, mantenir les fronteres físiques és conseqüència de l’exclusió de la fiscalitat de l’acord d’associació, que és un dels atractius de l’economia andorrana. Tampoc s’harmonitzarien les prestacions i cotitzacions en matèria de seguretat social, encara que sí que es coordinaran els sistemes nacionals per evitar qualsevol discriminació en perjudici dels treballadors estrangers.

Més enllà, les autoritats andorranes consideren que l’obertura del mercat ha d’anar acompanyada d’un millor accés a l’estat, amb una ampliació de l’aeroport de la Seu d’Urgell i la innovació en els sistemes de control d’accés i sortida, per a evitar els colls d’ampolla que es creen a la frontera.

Una població favorable a més integració

Un sondatge recent revela que més de la meitat dels andorrans vol una relació més estreta amb la Unió Europea, un 43% amb un acord en línia amb allò que es negocia ara i un 10% aspiraria fins i tot a ser membre del bloc comunitari. En canvi, un 25% està d’acord amb l’estatus actual i un 6% fins i tot preferiria menys relació.

La majoria dels andorrans, un 75%, ha sentit a parlar de l’acord d’associació i, pendents de saber-ne els detalls finals, el sí parteix amb avantatge en el referèndum que es preveu que faci durant la legislatura que començarà després de les eleccions de demà.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any