Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà

Aquests darrers anys, en paral·lel a la nova legislació andorrana per a promoure i protegir el català, diferents grupuscles espanyolistes han insinuat un possible desplegament a Andorra per a pressionar a favor de l’oficialitat del castellà. El 2023, el president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escribano, va dir que constituirien una branca andorrana de l’associació per “defensar els drets dels castellanoparlants d’aquell país”, tot i que mai no se’n va saber res més. Una altra facció, Izquierda por la lengua, fa temps que fa campanya en contra de la legislació andorrana pel català i pressiona per l’oficialitat del català, i ara s’hi ha afegit Hablamos Español, activa a Catalunya, el País Valencià i les Illes.

¿Cuando van a declarar también oficial el español en Andorra? Va siendo hora. #HablamosEspañol

"Un residente hispanoamericano recibe esta respuesta tras exigir al Común de Andorra ser atendido en español: “La lengua oficial de Andorra es el catalán”. https://t.co/MfI5nlwbec

— Hablamos Español (@HablamosE) August 10, 2025

La constitució d’Andorra estableix clarament a l’article segon que “la llengua oficial de l’estat és el català”. És per això que les principals veus polítiques andorranes treuen ferro a aquests exabruptes. Consultat per VilaWeb, el govern d’Andorra diu que no farà declaracions d’un fet puntual, i Demòcrates, partit del cap de govern Xavier Espot, contesta, senzillament que “el castellà no és llengua oficial” i que ja van impulsar i aprovar la llei del català per protegir, precisament, la llengua que és realment oficial. “L’oficialitat del castellà a Andorra és una utopia”, afegeix Cerni Escalé, cap de l’oposició i dirigent de Concòrdia. “Està reclamada de forma anecdòtica i, en la majoria dels casos, per veu de persones que no viuen al nostre país. A casa nostra simplement no és un debat: tenim el català com a única llengua oficial.”

Per a la Plataforma Andorrana per la Llengua, aquestes propostes són comentaris que s’escriuen a les xarxes socials i que “encenen una mica els ànims”, però aconsellen de no sobredimensionar-los. “Se’ls ha de donar la importància que tenen”, diu Guillem Fiñana, secretari de l’entitat, que reivindica que el català és la llengua oficial d’Andorra perquè n’és la pròpia. “De la mateixa manera que el castellà no és llengua oficial a França ni el francès ho és a Espanya, ni el castellà ni el francès ho són a Andorra”, remarca.

La llengua del 53% dels andorrans

Tot i que el català és la llengua majoritària, no és estrany de sentir al carrer converses en castellà, portuguès o francès. Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics, amb dades del 2022, el 53,4% dels andorrans considera que la seva llengua és el català. El 38,5% van dir que era el castellà, el 12,3% el portuguès, el 6,5% el francès i el 2,4% l’anglès. Era la xifra més alta d’andorrans que s’identifiquen amb la llengua catalana d’ençà que es va començar a fer l’enquesta, el 2009. Per una altra banda, l’estudi deixava veure una altra dada menys positiva: un retrocés en l’ús del català a l’hora d’atendre el públic, que era només del 49,3%.

Arran d’això, el 2024 es va aprovar una llei per a impulsar la preservació del català i garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial. En destaca l’obligació d’acreditar nocions bàsiques de català per a obtenir la primera renovació del permís de residència, l’exigència mínima de fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i de saber el vocabulari bàsic de la professió.

L’atenció en català a l’administració pública és el que hauria causat la bola de neu que acaba amb el missatge de l’entitat Hablamos Espanyol que demana l’oficialitat del castellà. El músic Oriol Vilella va publicar un missatge que es va fer especialment viral, que explicava que un home havia exigit a una treballadora del Comú d’Andorra que li parlés en castellà, i que ella s’hi havia negat.

A tràmits del Comú d’Andorra, un sudamericà que, pel que sembla venia a pagar uns deutes, li diu de males maneres a la noia que l’atèn: ‘Si querés cobrar algo háblame en español’ 🤦🏻‍♂️
La noia li ha dit que la llengua oficial d’Andorra és el català. I l’ha atès en català. BRAVO!

— Oriol Vilella Sala (@Oriol_Vilella) August 7, 2025

“El reglament d’ús de la llengua pròpia a l’administració diu que els treballadors de l’administració estan obligats a utilitzar el català en les comunicacions amb el públic. Fins i tot si la persona que es dirigeix al treballador de l’administració no ho fa en català, el treballador ha de seguir parlant en català”, diu Fiñana, que avala el comportament que d’aquesta treballadora. “Només si la persona en qüestió li diu que no entén el català, pot utilitzar una altra llengua”, precisa.

Dues sancions fins el maig

El maig, un any després de l’entrada en vigor de la nova llei del català, el govern en va fer balanç i va explicar que d’ençà del gener s’havien obert una trentena d’expedients sancionadors per haver incomplert la llei, i que de moment s’havien imposat dues sancions. Tot i això, van remarcar que l’acció de la llei no tan sols se centra en les sancions, sinó que Política Lingüística també treballa per oferir cursos, per a fomentar l’autoaprenentatge, mòduls per a empreses i oferta de formació virtual.

“El repte és més aviat que el govern es comprometi a dotar els recursos perquè les persones puguin aprendre i estimar la nostra llengua, i en l’aplicació efectiva de sancions quan hi ha incompliments en establiments comercials”, destaca Escalé, cap de l’oposició. Considera que falten classes i horaris per als exàmens de català, però també més mà dura, perquè diu que els expedients sancionadors no s’obren a instància de l’administració i que la majoria d’incompliments acaben amb reprimendes escrites. “Tothom comprèn que emportar-se les pedres de la paret d’una església és un delicte, o que talar un bosc públic serà perseguit. Hauria de passar el mateix amb la llengua, perquè és pedra angular del nostre patrimoni”, diu.

A banda, Escalé considera que una altra causa del problema lingüístic és un creixement accelerat de la immigració. “Reconeixem el valor fonamental de la diversitat. Alhora, i per garantir un bon acolliment de les persones que arriben, creiem que aquestes han de ser més reduïdes en nombre”, diu. Segons les últimes dades del Departament d’Estadística, la població total d’Andorra és de 88.306 persones, un augment del 2,2% respecte de l’any passat. El 44,9% de la població té nacionalitat andorrana; el 23,6%, espanyola; el 9,6%, portuguesa; i el 4,5%, francesa; i hi ha un 17,3% de ciutadans amb unes altres nacionalitats, principalment argentins i colombians.