05.11.2025 - 19:22
|
Actualització: 05.11.2025 - 19:25
La justícia andorrana ha enviat una nova comissió rogatòria a l’estat espanyol en què insta que s’investigui si l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy va intimidar les autoritats d’Andorra per obtenir dades bancàries de polítics independentistes en el marc de l’operació Catalunya.
Segons la comissió rogatòria, la Batlle d’instrucció número 2 d’Andorra investiga una querella del 2020 contra Rajoy i els qui van ser ministres d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i d’Hisenda, Cristóbal Montoro, entre altres, per presumptes pressions a la Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè facilités informació de polítics independentistes a la policia patriòtica.
La jutgessa ha tramès la nova comissió perquè la justícia espanyola comuniqui als implicats que són investigats, després que l’Audiència de Madrid rebutgés el 2024 la remesa enviada el 2022 al·legant manca de concreció.
Ara, la magistrada detalla que investiga Rajoy pels delictes de falsedat documental i de coaccions d’òrgans constitucionals. La querella, interposada el 2020 per l’Institut de Drets Humans d’Andorra, Drets i l’ex-president de la BPA, Higini Cierco, al·ludeix a una reunió en què Rajoy i el llavors ministre Montoro s’haurien vist amb el cap del govern andorrà per coordinar l’operació BPA/Banco Madrid.
Els querellants sostenen que, durant aquella reunió, Rajoy hauria utilitzat i esgrimit informació financera falsa d’un informe de la Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) dels Estats Units per intimidar o influir en les autoritats andorranes perquè intervinguessin i liquidessin la BPA, “ja que en cas contrari tota la plaça bancària andorrana quedaria afectada i bloquejada”.
Alhora, la Batlle, en una interlocutòria incorporada a la comissió rogatòria, rebutja d’ampliar la causa per associació il·lícita, com demanaven els querellants, que sostenen que fou una “operació d’estat dirigida presumptament des de la Moncloa per l’ex-president Mariano Rajoy”.
La jutgessa remarca que els querellants ho expressen en aquests termes perquè no disposen d’indicis objectius i suficients per afirmar que Rajoy era al capdavant de l’operació Catalunya.
La magistrada subratlla que, ara com ara, no consta cap element o indici objectiu que demostri que Rajoy, Montoro, Fernández Díaz i la resta de querellats —com l’ex-secretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez, l’ex-director de la Policia Ignacio Cosidó i comandaments com Eugenio Pino o Marcelino Martín Blas— es coordinessin per assolir l’“objectiu comú” d’obtenir informació bancària de famílies de dirigents independentistes com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras.
Quant a les referències als testimonis de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, la Batlle assenyala que simplement ha manifestat que creia que les ordres contra el BPA no procedien d’Eugenio Pino, sinó d’instàncies superiors, sense especificar més. Villarejo —que ahir va testificar davant la jutgessa d’instrucció— va afirmar que la intervenció de la BPA va ser una operació impulsada per Rajoy, en el marc de l’operació Catalunya, per frenar el procés.
Segons la documentació enviada amb la comissió rogatòria, en l’estadi actual de la instrucció aquests fets no són més que meres suposicions o conjectures, atès que no consta “cap element objectiu que avali racionalment la seva versemblança”.
