01.12.2025 - 15:42
|
Actualització: 01.12.2025 - 22:32
Andorra fa un pas endavant en la política lingüística. El Consell Nacional de la Llengua ha aprovat el primer Pla d’Acció Nacional per la Llengua, que fixa les prioritats i les actuacions que s’aplicaran del 2026 al 2028 per reforçar la protecció, el coneixement i l’ús del català. És la primera concreció pràctica de la nova llei del català i, segons el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, és un “dia històric”.
El pla articula dues línies de treball: consolidar el compromís institucional amb el català com a element d’identitat i cohesió social i refermar-ne el coneixement i l’ús entre la població. D’aquestes línies en deriven vint objectius específics i vint-i-dues actuacions que inclouen calendari, indicadors i pressupost assignat.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha remarcat que el document compromet totes les administracions i el teixit social i econòmic del país. “Ens conjurem a continuar treballant per protegir el català com a element d’identitat i cohesió social”, ha dit.
Entre les mesures centrades en el compromís institucional destaca la voluntat de renovar l’estudi sobre coneixement i usos lingüístics, previst per al 2026, i d’elaborar-ne un d’específic sobre la població escolar el 2028. Aquests estudis permetran de tenir dades més precises sobre les necessitats actuals.
El pla també incorpora campanyes de sensibilització per fomentar l’ús del català en espais com els patis i els menjadors escolars, així com iniciatives com la celebració del Dia de la Llengua Materna o la campanya Parla’m en català. S’hi afegeixen continguts culturals i digitals, com pòdcasts per difondre el patrimoni lingüístic.
Nous centres de català i més formació per a adults
La segona línia d’actuació preveu ampliar l’oferta pública de formació gratuïta per a adults, amb la possibilitat d’obrir nous centres de català a Sant Julià de Lòria i a la vall central. A més, s’impulsaran concursos escolars de creació literària, audiovisual i musical, i es reforçaran els programes de convivència i diversitat lingüística als centres educatius. El pla també opta pel català en l’àmbit digital i cultural: hi haurà suport a creadors de contingut, trobades anuals de creadors i la producció de videojocs educatius en català. En l’àmbit esportiu, es vol normalitzar la llengua a través de convenis amb federacions i clubs.
Els comerços també rebran lots lingüístics i materials per promoure l’ús del català en l’atenció quotidiana.
Davant les preguntes sobre com es fomentarà l’ús del català entre infants i joves, Baró ha insistit que el pla no preveu mesures coercitives. “No volem imposar la llengua. L’objectiu és incrementar-ne la presència en l’entorn. Si els infants veuen que el català hi té més protagonisme, a poc a poc l’acabaran integrant amb naturalitat.” Amb aquest pla, que desplega per primera vegada la nova llei del català, Andorra busca una estratègia coordinada i sostinguda per enfortir la llengua pròpia en tots els àmbits socials, educatius i culturals.
