Avui a mitjanit s’ha tancat el termini per a presentar candidatures al nou secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Les votacions es faran del 14 al 18 d’abril, però tota la maquinària ja s’ha posat en marxa. Una vegada tancat el termini, els pre-candidats han de recollir avals a les seves assemblees de base. Després, la junta electoral haurà de revisar-los i no serà fins el 24 de març que l’ANC comunicarà formalment qui hi ha presentat candidatura.

Així doncs, l’única manera de saber abans de la publicació oficial de les candidatures si algú si hi ha presentat és si ho anuncia ell mateix. En aquest sentit, cal destacar el silenci del president actual, Lluís Llach, que no ha dit res sobre si s’hi tornarà a presentar o no; o sobre quin rol vol tenir-hi si finalment s’hi presenta, perquè podria repetir al secretariat nacional sense ser-ne president.

El silenci d’ara contrasta amb la manera d’actuar d’ara fa dos anys, quan va anunciar que s’hi presentaria en una entrevista al Punt Avui setmanes abans que s’obrís el termini de presentació de candidatures. El seu projecte girava entorn d’un rebuig frontal al projecte de la llista cívica engegat pel secretariat anterior i d’unes ganes de fer que l’ANC tornés a ser forta al carrer. Va ser el candidat més votat dels associats, però això no es va traduir en un camí fàcil cap a la presidència, perquè al primer ple del nou secretariat va ser incapaç d’aplegar el suport dels dos terços de la nova direcció. Després de cinc votacions es va ajornar el ple i va haver d’esperar una setmana per a ser elegit, llavors sí, president de l’ANC.

Aquell blocatge ja avançava allò que ha estat una constant aquests darrers dos anys: un sector crític arrenglerat amb els postulats dels secretariats de Dolors Feliu i Elisenda Paluzie minoritari, però amb prou força per a blocar decisions clau; i un sector majoritari que no ha cedit cap posició de poder als integrants del sector crític, que n’han denunciat la manca de mà esquerra. La tensió interna ha acompanyat el secretariat fins el juliol passat, quan la reforma dels estatuts va esborrar l’obligació de reunir el suport de dos terços per a qüestions importants i els crítics van dimitir en massa. Algunes de les veus més destacades del sector crític, com ara Josep Costa i Josep Punga, han descartat a VilaWeb de tornar-se a presentar a les eleccions i, de fet, Costa ha precisat que ja ni tan sols n’era soci.

El rol de Llach

Dos anys després, el gran dubte és si Llach es veu amb forces i ganes de repetir l’experiència de president, un càrrec que encara podria ocupar un mandat més abans d’arribar al límit que marquen els estatuts. Si s’hi anima i aconsegueix els vots, tindrà vuitanta anys quan acabi el mandat. És un factor que pesa en les reflexions de Llach, que, segons que expliquen fonts del seu entorn, té previst de fer un anunci sobre la qüestió aquests pròxims dies.

Un dels temes que planen és la possibilitat que assumeixi el paper d’una presidència més aviat simbòlica i protocol·lària, tot delegant les funcions executives de l’entitat a una altra persona. D’aquesta manera, podria continuar essent la cara visible de l’ANC, però no hauria de carregar-ne la gestió diària.

Segons els estatuts, el president de l’ANC és l’encarregat de representar-la legalment, de presidir el secretariat i dirigir-ne els debats i d’emetre un vot de qualitat decisori en casos d’empat, llevat de les assemblees generals. També és qui signa la convocatòria de les reunions de l’assemblea general, qui visa les actes i els certificats que elabora el secretari i qui exerceix les accions administratives i jurisdiccionals en representació de l’ANC i qualsevol altra funció que li delegui l’assemblea general o el secretariat de l’ANC. Ara, els estatuts faculten el president a delegar qualsevol funció pròpia al vice-president, cosa que permetria de desplaçar-li el rol executiu.

Tornada d’antics membres del secretariat?

L’ANC es va fundar amb la voluntat que tingués una vida relativament curta i que es pogués dissoldre amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Inicialment, el secretariat durava tan sols un any i es van haver de reformar els estatuts perquè la direcció tingués una vida més llarga. També per a promoure la renovació interna, es va establir una limitació de dos mandats per a tots els secretaris nacionals. Aquesta restricció es va matisar a la darrera reforma dels estatuts.

Ara els secretaris que ja hagin complert dos mandats es poden tornar a presentar a unes noves eleccions, sempre que hagin passat dos mandats més d’ençà de la sortida. És a dir, podrien repetir tots aquells secretaris que haguessin conclòs el seu pas per la direcció de l’ANC abans del mandat de Dolors Feliu. VilaWeb ha contactat amb els ex-presidents Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez i Carme Forcadell i tots tres han dit que no s’hi presentarien.

El calendari electoral

Una vegada tancat el termini per a presentar les candidatures, els socis que s’hi presentin hauran d’aconseguir l’aval de cinc membres de la seva assemblea de base, pel cap baix. Aquells candidats que es presentin als blocs sectorials i jove, l’aval haurà de ser d’entre els membres d’aquestes seccions. Tindran temps fins el 19 de març per a reunir-los, i la junta electoral els revisarà fins el dia 23. El 24 de març s’anunciarà la llista provisional de les candidatures i el 28, la definitiva.

La campanya electoral començarà l’endemà i s’allargarà fins el 13 d’abril, sempre subjecta a unes rígides restriccions perquè no només tinguin oportunitats els perfils més mediàtics. Els candidats podran participar en actes electorals, però hauran de ser únicament aquells que organitzi l’ANC mateixa, que en farà a escala regional i en cada assemblea de base. En aquests actes presencials, caldrà convidar-hi tots els candidats, ja siguin de representació territorial d’aquella regió com tots els qui es presenten pel bloc nacional, el sectorial o el juvenil.

A més, durant tota aquesta campanya els candidats no podran anunciar públicament que aspiren a un càrrec orgànic concret, com ara la presidència, sota càstig de ser expulsats de la cursa electoral. Tampoc no podran fer entrevistes en mitjans de comunicació ni participar en programes de ràdio o televisió, o publicar articles d’opinió. Ara, sí que poden aparèixer en mitjans si hi tenen una relació laboral o professional que ho justifiqui i sempre que no s’utilitzi com a element de propaganda de la candidatura.

La votació començarà el 14 d’abril i es tancarà el 18 d’abril a les 14.00. Després d’haver-ne fet l’escrutini i haver signat les actes, els resultats es faran públic el mateix dia. Al final d’un procés de reclamacions establert, els resultats definitius es proclamaran el 23 d’abril, diada de Sant Jordi. Dos dies després es constituirà el nou secretariat nacional i es votarà el nou president, vice-president, tresorer i secretari de l’ANC.