24.01.2017 - 14:26
“L’Estat espanyol està incomplint reiteradament les promeses”, deplora Bassa
BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)
La Generalitat preveu dotar d’una prestació econòmica que podria rondar els 400 euros per cobrir necessitats bàsiques persones refugiades durant el màxim d’un any, una vegada hagin finalitzat el pla estatal d’acollida, han anunciat aquest dimarts la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.
Ho han anunciat en el marc de la presentació del Programa Català de Refugi, un pla d’un milió d’euros dirigit que els refugiats tinguin la plena ciutadania davant de les “carències” del pla estatal d’integració, ha dit Amorós, que no ha volgut concretar la quantia de l’ajuda, en espera d’un pacte amb els municipis.
L’objectiu del programa, fet amb la ciutadania, societat civil i món local seguint models d’èxit a Islàndia, el Canadà i el Quebec, passa per facilitar l’acollida a persones que hagin culminat el programa estatal de refugi a Catalunya sense haver arribat a una autonomia suficient.
Les ajudes, que no excediran la renda mínima d’inserció (RMI) i no tindran en compte prestacions per a l’habitatge, es tindran en compte de manera individual, per la qual cosa en cas de grups familiars el muntant serà superior i proporcional.
El pla començarà de manera pilot el maig amb un centenar de refugiats i 500 mentors, que són voluntaris del territori que faran tasques d’ajuda i seguiment dels plans individuals d’activitat (PIA) que hauran de seguir els refugiats per integrar-se a través de l’aprenentatge del català, recerca de feina i establiment de vincles.
REQUISITS PER A ACCEDIR
Per accedir al pla català, les persones hauran de tenir la condició de refugiades o sol·licitants d’asil, hauran d’estar empadronades a Catalunya durant el període d’un any, tenir ingressos per sota de la RMI, no tenir altres ingressos o ajudes i acceptar el PIA.
Amorós i Bassa han fet una crida a la ciutadania per convertir-se en mentor i ajudar a l’acollida d’aquestes persones, en col·laboració amb entitats, per poder implementar el pla a partir de maig, mes en el qual es calcula que s’acabaran les ajudes estatals per al primer grup important de refugiats arribats al territori català.
Els mentors -es calcula que cada refugiat tindrà entre tres i cinc– es comprometran a acompanyar als refugiats en les activitats del PIA, a establir vincles, dedicar a ells entre dos i quatre hores setmanals, passar una entrevista personal prèvia i fer una formació.
MENYS BUROCRÀCIA I MAJOR AUTONOMIA
El nou model d’acollida, que és el primer que es fa a Catalunya, és menys burocratitzat i centralitzat que l’estatal, que exigeix l’aportació d’informes i tiquets per justificar qualsevol despesa i gestió, ha explicat Amorós, que ha dit que el pla individual del refugiat potenciarà l’autonomia des del primer moment, serà revisat de manera trimestral i, en cas de detectar anomalies, retirarà l’ajuda.
La prestació econòmica es donarà a canvi del seguiment d’una sèrie d’activitats per arribar a la plena autonomia: “Si no es fan, es retirarà l’ajuda, de manera que el control no serà per procediment, sinó pel resultat”.
Amorós ha assegurat la “cobertura legal clara” del nou model a la llum de l’Estatut i de la Llei d’asil estatal i les lleis catalanes de Serveis Socials i d’Acollida.
DEURE LEGAL I HUMANITARI
Per a la consellera, l’acollida de refugiats és un deure legal, però també humanitari que ha d’afavorir l’autonomia personal, social i laboral per aconseguir la plena ciutadania de persones que s’han vist abocades a trencar de manera radical i violenta els seus vincles.
Ha deplorat que “l’Estat espanyol està incomplint reiteradament les promeses”, ja que ha dit que acolliria 17.000 persones i, finalment, no ha estat així, ha lamentat la consellera.
Fruit del pla estatal, Catalunya va començar el 2016 amb l’acollida de 28 persones i el va acabar amb la recepció de 471, una xifra poc elevada però que suposa una multiplicació per 17, ha sostingut Bassa, que ha reafirmat una oferta a curt termini de 1.250 places –510 en equipaments residencials i 740 en pisos– i 4.500 en total.
Bassa ha demanat a l’Estat que obri la frontera a 271 casos de persones especialment vulnerables que han estat detectades per entitats catalanes en camps de refugiats, i ha demanat que s’obri a l’arribada de joves universitaris.
